Josep Salvia

Bibliotecari de referència a Parets, en la llarga postguerra

Roger Prims Vila (text) , Vicenç Relats (fotografies)

Hi va haver un temps en què el senzill gest d'encomanar la passió per la lectura podia acabar esdevenint una autèntica excepció cultural. Pot semblar exagerat referir-nos-hi amb aquests termes, però això ho sap bé en Josep Salvia Triginer (Vilanova de Meià, 1929), que va ser un dels qui va impulsar i va viure més de prop l'experiència d'inventar-se una biblioteca del no-res en plena postguerra a Parets del Vallès.
No era pas poca cosa. En plena època de racionament, amb el record d'uns anys de guerra i rereguarda tempestuosa, de repressió sense contemplacions, de gana i dificultats, i amb tota iniciativa de caràcter cultural o intel·lectual que no s'adscrigués als paràmetres del Movimiento sota sospita, els aleshores joves Josep Salvia i Antoni Bertran, moguts per la inquietud cívica, van decidir que havien de crear alguna mena de societat que va acabar per materialitzar-se en una biblioteca. Amb dotze persones més, la fundaven el 20 de gener de 1949 i així va ser com va néixer la Biblioteca Societat Organització Literària, que seria coneguda a Parets del Vallès, i així ha perdurat en la memòria popular, com la SOL.
En una època en què el que ara entenem com a societat civil no existia, va ser precisament la iniciativa cívica d'uns joves paretans la que va arribar per donar cobertura a una de les moltes mancances amb què l'administració franquista (la central o la de peu pla) obsequiava als qui en patien la gestió.
L'inici de les activitats va ser immediat: els catorze socis fundadors es van repartir els càrrecs per constituir-se com a junta i van adquirir els primers llibres (que van suposar un cost total de 134 pessetes), per anar creixent durant dues dècades llargues en associats i en fons bibliogràfic. La SOL va conviure entre la precarietat de recursos, la voluntat d'oferir un servei rigorós i el favor dels veïns i veïnes de Parets. Prova d'això n'és el caràcter itinerant a què va ser sotmesa la seu física de l'entitat, que va passar de cases particulars de membres de la junta (amb totes les molèsties que d'això se'n derivaven pels estadants) a un local de lloguer a la Via Piquer, que en va ser la definitiva. Va ser allà on en Josep Salvia es va consagrar com a bibliotecari de capçalera de més d'una generació de paretans i paretanes; des d'on prescrivia lectures al número de socis creixent (123 el 1966) que s'interessava pel fons de la SOL (que acabà tenint un miler llarg de títols en catàleg). Salvia va acabar per conèixer les preferències efectives o potencials dels seus socis i sòcies, que sovint gaudien d'una improvisada tertúlia literària a la seu de l'entitat tot comentant l'exemplar que, de vegades més tard del compte, anaven a tornar.
Justament les sòcies, així com el públic juvenil, varen ser motiu d'atenció especial. Les successives juntes de la SOL es van esforçar en captar tant quotes de públic femení com del de menor edat i fins i tot adquirien llibres ad hoc i, en el segon cas, es va crear un carnet especial. De fet, i tal com ja ho preveien els estatuts d'aquesta associació, les activitats de la SOL transcendien el funcionament de la biblioteca: es van fer exposicions de llibres en aparadors de comerços locals en temps de festa (ja fos la Festa Major o Sant Sebastià, la festivitat d'hivern de Parets) per difondre el fons i captar socis; també se'n van fer de pictòriques amb la intenció de promocionar els artistes locals (Manuel Babot, Antoni Bertran o Josep Ribas, entre d'altres); es van fer dos butlletins al llarg de la dècada dels seixanta El Sol (1962-1963) i Parets (1966-67) que volien erigir-se en portaveus del poble, més enllà de ser-ho de la pròpia entitat. L'activitat entusiasta dels membres de la SOL els vincula al naixement del Centre Excursionista de Parets, gràcies a la inclusió en els estatuts de la possibilitat de crear una secció de muntanyisme.
A principis dels setanta, la SOL s'esllanguia, però quedava el seu fons, el seu patrimoni, el qual es va intentar conservar malgrat que l'activitat de la biblioteca desaparegués. Per sort per a Parets, el fons de la Biblioteca SOL es va conservar i és a l'abast de tothom després de passar per la Cooperativa la Progressiva i per la Biblioteca Popular de ca n'Oms, per acabar aterrant a l'emplaçament de la biblioteca municipal de Can Rajoler.
La tasca de la SOL va ser durant dues dècades pràcticament imprescindible i la seva singularitat es constata pel fet que l'experiència va restar inèdita en els pobles veïns. Si bé la majoria de viles eren de caràcter fonamentalment agrícola (Parets inclòs, malgrat l'arribada ja feia dècades de la indústria Linera), el context sociopolític era hostil a la cultura i la gent estava prou deslligada d'iniciatives de caràcter cultural, la SOL desmentia en part aquest paisatge social, amb un número creixent de socis i un interès cada vegada major per la lectura. No en va, la SOL va deixar llavor germinada i, com ens recorda en Josep Salvia, molts d'aquells qui s'hi apropaven per gaudir d'aquell servei d'iniciativa privada, van començar-hi a anar menys regularment quan van poder comprar-se llibres ells mateixos. Fos com fos, la SOL va acabar per constatar la vitalitat cultural i intel·lectual d'un poble enmig d'adversitats oceàniques.
Josep Salvia

Josep Salvia, a casa seva, davant d’un quadre de Parets, de l’artista local Josep Ribas.

Els russos! En un poble com Parets, que malgrat tenia la Indústria Linera instal·lada ja feia dècades, encara mantenia un fort caràcter agrícola i mai havia tingut cap entitat dedicada al foment de la lectura i de la cultura en general, algunes adquisicions de llibres van ser vistes no ja amb sorpresa sinó gairebé amb un horror declarat. La brama va córrer i més d'un es devia témer que darrere la SOL hi havia una colla de rojos: en el fons de la biblioteca s’hi podia trobar autors russos, i rus en aquell moment equivalia a l'URSS, a Stalin i, per tant, al mal absolut. Ràpidament es va fer notar que Tolstoi, Dostoièvski i Turgueniev van fer aflorar el seu geni creatiu unes quantes dècades abans que els bolxevics prenguessin el Palau d'Hivern. Res a témer, doncs.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara