DavantalEn ma terra...
Aquesta publicació que teniu a les mans bé prou que també s’hauria pogut encapçalar amb el nom de En ma terra, tot parafrasejant els versos del gran poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart) que potser millor han descrit i identificat el Vallès. Però Vallesos, com finalment s’intitula aquesta revista-llibre, volent difuminar la ratlla que divideix el nostre territori en una banda occidental i una d’oriental, es proposa pouar en la identificació de la gent d’aquestes contrades amb aquest espai sovint maltractat on, encara, “tres turons fan una serra/ quatre pins un bosc espès,/ cinc quarteres massa terra”.
Perquè, definitivament, “com el Vallès no hi ha res”. Aquesta divisa, de gran difusió a partir de la poesia de Josep Carner i que va ser inclosa al llibre Bella terra, bella gent (1918), la va recollir i consolidar Pere Quart en les seves “Corrandes d’exili”, al llibre Saló de tardor (1947). Eren unes corrandes plenes d’enyorança, quan es veia forçat a partir de Catalunya el 1939. La mateixa proclama la va interpretar, encara, el terrassenc Ferran Canyameres a la inoblidable quarteta: ‘Transparència en l'harmonia,/ seny pairal, neguit pagès,/prosa viva, poesia:/ "No hi ha res com el Vallès", a “Oda al Vallès”, del seu llibre Com el Vallès no hi ha res (1951). I la cita poètica és ben vigent per més que, ben mirat, el Vallès tampoc no sigui cap paradís... Entre altres coses perquè els processos d’urbanització salvatge dels darrers cinquanta anys l’han ben transformat, desfigurant els trets que evocaven els poetes, amb uns versos que encara avui ens estremeixen i guien.
Amb tot, el territori vallesà conserva un ric patrimoni cultural, monumental, històric, etnològic, paisatgístic, natural..., acomboiat per un associacionisme potent que l’estudia, el vetlla i el projecta, amb unes característiques comunes a tota la plana vallesana, des de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac fins al Montseny. Un patrimoni viu que volem presentar de manera atractiva i amb to divulgatiu des d’aquestes planes, donant joc també a persones i llocs que els identifiquen. Un patrimoni i la gent que l’hem heretat i el recreem i del qual en necessitem una millor aproximació, que ni les comunicacions ni les divisions administratives han afavorit prou.
I, modestament però amb ambició, Vallesos vol ajudar a generar un discurs optimista sobre el paper que el territori vallesà i la seva gent ha tingut en el passat, tenen avui en el present i es projecta cap al futur. Es tracta d’una publicació singular i innovadora –amb una periodicitat inicialment semestral– que vol ser el testimoni escrit i gràfic del patrimoni cultural, natural, etnològic del Vallès. A les seves pàgines hi cap la imatge esponjosa de la seva geografia, la memòria de la cançó cantussejada pel pagès esmatassant marges, o el crepitar del foc de la masia. I també el batec del teler ara en desús i el fervor industriós i associacionista de la seva gent, la pulsió de progrés que apunta al futur. Tot plegat amb la convicció d’esdevenir una eina de coneixement, difusió, conservació i reivindicació d’un espai i d’un temps sense els quals no podríem entendre el nostre present.
Vallesos és una revista rigorosa i amena que incita al coneixement i gaudi d’un espai comú i divers i d’una gent inquieta, rica en iniciatives de tota mena. I, a més d’una revista de paper, és també un portal digital (www.vallesos.cat) on es podrà trobar informació actualitzada al voltant d’aquests centres d’interès, que posem especialment a disposició de les moltes entitats, centres d’estudis locals i iniciatives vallesanes de l’àmbit cultural i naturalístic.
Diuen que el camí es fa caminant i això és el que ara enceta Vallesos, amb la col·laboració d’un bon grapat de persones, empreses i institucions sense les quals el projecte no seria possible. Ho fem tot aprofundint en aquesta primera carpeta central sobre les Gitanes –tant del Vallès– i altres balls i danses arrelats en aquests pobles i ciutats. Esperem no defraudar-vos.
Els Cingles de Bertí i el Puiggraciós, un horitzó que traça uns límits i una continuïtat ben vallesanes.