El castell de Pere Quart

El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall és l’obra modernista més emblemàtica de l’arquitecte sabadellenc Gabriel Batllevell

Josep Casamartina i Parassols (text i fotografies)

Hi ha construccions que tenen una capacitat de seducció molt gran. Si estan en un lloc ben visible passen a ser amb el temps monuments famosos. N’hi ha d’altres, però, que resten mig amagades i poc accessibles i, no obstant i això, la marginalitat no les priva de ser venerades en petit comitè ni de tenir una aurèola misteriosa. El Marquet de les Roques és un edifici poc conegut que està a la isolada i bonica Vall d’Horta, al terme de Sant Llorenç Savall i just sota la imponent muntanya de la Mola i el Montcau, al Vallès Occidental. La Vall d’Horta no és una vall de pas, sinó un lloc petit al qual s’hi ha d’anar expressament, i el Marquet s’hi troba gairebé al final, encastat, al peu del massís de Sant Llorenç i molt a prop de la font del Llor, en un indret pintoresc molt freqüentat per l’excursionisme. És en aquest àmbit precisament, i sobretot entre la gent de Sabadell, que l’edifici del Marquet ha tingut popularitat.
Precisament va ser l’avi de l’escriptor Joan Oliver, Pere Quart, qui va fer construir el Marquet de les Roques a la darrera dècada dels segle xix. L’origen de la masia, que llavors va passar a ser la masoveria del nou casalot, es remunta al començament del segle xiii quan l’abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt cedeix unes terres a Pere Marquet i la seva dona, Berenguera. A partir d’aleshores, la masia dels Marquet va anar tenint reformes i ampliacions fins al segle xix. L’any 1879 s’hi afegia un cos per la banda de ponent, però aquesta petita ampliació aviat es transformaria en un fabulós castell modernista.
El matrimoni format per Antoni Oliver Buxó i Teresa Turull Comadran, filla del potentat i fabricant Pere Turull, anomenat el rico catalán, havien encarregat el 1862 la seva residència a la Rambla sabadellenca al mestre d’obres Gabriel Batllevell que els va fer una elegant mansió amb voltes als baixos, a l’estil dels edificis de la plaça Reial barcelonina. El fill de Batllevell i el d’Oliver van estudiar plegats al col·legi sabadellenc dels escolapis i van quedar grans amics. Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 1928) seguint els passos del seu pare, va estudiar arquitectura a Barcelona i va obtenir el títol l’any 1890. El jove arquitecte aviat es va distingir a Sabadell amb un parell d’edificis singulars, el desaparegut cafè Euterpe (1892) i la Casa Bru (1893). Poc després Antoni Oliver li encarregava l’ampliació del Marquet, que es va inaugurar el 1896, just l’any en què el seu fill Antoni es casava amb Dolors Sallarès i Soler, filla de Joan Sallarès i Pla, un altre poderós industrial sabadellenc.
Juli Batllevell no va fer una edificació neogòtica o neoromànica tal com s’estilava llavors a l’hora de fer un castell, una mica a la manera dels de Lluís II de Baviera en petit, sinó que es va inspirar en l’arquitectura de totxo i pedra, de remota inspiració mudèjar que solien practicar alguns dels seus mestres de l’Escola d’Arquitectura, com Josep Vilaseca i Lluis Domènech i Montaner, professors interins en aquell moment. També l’emergent Antoni Gaudí, que acabava d’estrenar el Palau Güell, utilitzava sovint l’arquitectura de maó vist, amb innovadors i enginyosos jocs constructius. Batllevell segurament va mirar als tres arquitectes esmentats, però no els va copiar i va fer l’obra més original i elaborada de tota la seva carrera i també una obra mestra del modernisme català. Curiosament no es quedaria amb la troballes del Marquet per desplegar un estil propi, només faria alguns edificis en aquesta línia, i en canvi aniria canviant d’estil, fins i tot, de forma simultània.
El Marquet és fruit, d’una banda, de l’entusiasme d’un arquitecte jove i dotat davant un encàrrec extraordinari i, de l’altra, d’un client excepcional i molt ric que era, alhora, el pare d’un amic seu. Seguint la manera de construir de la resta de masies de la Vall d’Horta, Batllevell va fer una edificació d’una gran complexitat que s’integra a la perfecció amb la construcció de la masia existent i, sobretot, amb el paisatge. De les construccions humils dels corrals i les façanes trencades de la masia vella, gradualment, per mitjà d’un intel·ligent i complicat joc volumètric de façanes i cobertes, amb simetries i asimetries molt mesurades, el Marquet es va convertint en un castell imponent, ben enclavat en el desnivell corbat del terreny que ocupa. Alhora, en la seva forma creixent cap a la façana principal amb la torre d’homenatge que la corona, és com una gran esfinx, un enorme drac o un lleó en repòs.
També és molt interessant com s’encaixen els diversos nivells del terreny i l’edifici, començant per la capella enclavada en el mur de contenció amb la porta al peu del camí que du a la l’antiga masia. El pis del cor, en canvi, dóna a peu pla de l’era, ja dins el recinte privat. Un joc que es repetirà en les plantes de l’edifici noble. Les façanes de tot el conjunt no tenen ornaments, és la mateixa estructura i els detalls constructius combinats sàviament que li donen un estil propi. L’únic detall ornamental, en aquest cas de marcat caràcter simbòlic en honor del propietari, és l’escultura de Sant Antoni enclavada a l’angle de les dues façanes principals i presidint la vall, obra d’Antoni Coll i Pi (Barcelona, 1857 – Santiago de Xile, 1943), però perquè no desentoni de l’harmònic conjunt es va tallar amb la mateixa pedra vermella. D’altra banda, la gran portalada del recinte, gairebé d’aire japonès i alhora gaudinià, que tanca l’era o pati, és un dels detalls més impressionants i originals de tota l’obra. Els Oliver van encarregar altres reformes i edificis a Juli Batllevell, convertit durant anys en el seu arquitecte de capçalera. El Marquet, però, va ser, de tots, el gran preferit.
El castell de Pere Quart

Una estança interior.

Una vista general del Marquet de les Roques, sota el Montcau.

“Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques”, Pere Quart

Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. És obra de l'arquitecte Batllevell i va ser un capritx del meu avi Antoni Oliver i Boixó. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot hi prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques. Des del castell no es veia ni una casa, cap construcció i, per tant, ni un llum. Del Coll del Llor, que comença a la font d'aquest nom, i dels fondals sota Roca Mur, arribaven els planys del duc, que els pagesos traduïen així: «Justícia de Déu!», en unes notes allargades, que produïen certa esgarrifança.
Abans d'entrar al barri de la casa, la carretera s'eixamplava i formava una placeta. Allí hi havia una cascada artificial, una font i uns bancs de pedra amb respatller de troncs d'alzina i taules fetes amb grans lloses irregulars. Un cert capvespre, al voltant d'aquelles taules, ens vam reunir en Josep Carner, en Jaume Bofíll i Mates, en Carles Riba, en Francesc Trabal, l'Armand Obiols i jo. Els mestres parlaven i els joves escoltàvem; i se'ns hi va fer nit. Havíem dinat al castell: amb aquell àpat va quedar constituïda una empresa editorial modesta, però significativa: «La Mirada». Dels sis, només en quedem tres, i dos són lluny.
Una altra nit, la cobla Barcelona va omplir la petita vall amb música de sardanes. Hi havia el mestre Morera. Ningú no ballava. Tot eren peces de concert. La tenora de l'Albert Martí cantava, es planyia, reia amb estridència. Aquella nit em vaig reconciliar amb la nostra dansa, puix la vaig sorprendre, no en les rotllanes d'homes i dones que tracten d'adaptar-hi llurs moviments, sinó en el seu nucli originari, en la seva mateixa essència ancestral.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986), també conegut com a Pere Quart. Temps records. Sabadell: Fundació La Mirada, 1996.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara