El Ball de Gitanes, la dansa del Vallès: alegre, vistosa, vigorosa ... i vigent

A l’Ametlla hi ha un document de fa uns quatre-cents anys que ja parla del Ball de Gitanes

Llorenç Solà i Bernaus (text)

El Ball de Gitanes és una de les danses populars i tradicionals del nostre país més antigues. Són unes danses de caire camperol, de quan érem una societat purament rural, que tan sols es ballaven per Carnestoltes, però avui dia es ballen durant tot l’any. També s’anomena Ball de Plaça, per tant, que es balla a l’exterior, normalment a la plaça del poble o antigament a les eres. Actualment, per comoditat dels acompanyants i espectadors, segons l’època de l’any, es balla en espais coberts.
Segons els historiadors, i depenent de cadascun i de la seva manera de veure-ho, els donen un origen o un altre. Sense dir noms, hi ha algun historiador que les defineix com unes danses carnestoltenques, d’altres com unes manifestacions folklòriques de caràcter festiu que es ballen per Carnestoltes i que tenen connotacions amb les mascarades medievals, que alhora estan relacionades amb les festes Saturnals i Lupercals del romans. Un altre historiador diu que quan, al segle xiii, el rei Jaume I va anar a Hongria a cercar Violant, la que va ser la seva esposa, al seguici hi havia una colla de ballarins d’origen gitano i amb el pas del temps, cansats de la vida de Palau, van demanar permís per sortir fora de la ciutat. Fixem-nos, en aquest sentit, que el Ball de Gitanes principalment es troba a les comarques al voltant de Barcelona.
Tot i que no en tenim documentació escrita prou clara i que tenim certes informacions verbals dels nostres avis i besavis, en una miscel·lània folklòrica s’explica que, al segle xv, a Barcelona, en les processons del Corpus, entre les comparses hi havia la del Ball de Gitanes. També a l’Ametlla del Vallès tenen un document escrit de fa aproximadament 400 anys que parla d’un veí que anava al poble del costat a assajar el Ball de Gitanes i a Sant Celoni en tenen documentació escrita des de fa més de 200 anys.

Danses vives, alegres, vistoses i vigoroses
En tot cas, però, les Gitanes són unes danses vives de caràcter alegre, vistós, airós i vigorós. Són unes danses vives, perquè les coreografies no són fixes, tot i que des de fa força dècades fem servir les mateixes melodies. Cada poble té llurs danses i cal dir que antigament els balls i músiques eren ben diferents de les actuals. En els pobles on es ballen, les colles es formen tres o quatre mesos abans de les ballades per assajar-les i a final de temporada es desfan fins a l’any següent. Actualment, en alguns pobles, en funció de l’estructura de les entitats en què s’apleguen les colles, les gitanes es ballen pràcticament durant tot l’any i també hi ha esbarts dansaires que les ballen, perquè les tenen incloses al seu repertori.
Són alegres perquè tenen un significat de celebració del final de l’hivern i de la proximitat de la primavera. Les colles es componen dels següents personatges: Els Diablots, el Capità de Cavall, el Vell i la Vella, els Volants, les Cosidores, Els Nuvis del davant, els Segons Nuvis del davant, els Nuvis del darrera i la Comparsa. Les coreografies tenen molt moviment i les músiques també són molt airoses. Junt amb el dringar del picarols i el toc de les castanyoles.
Són vistoses perquè les coreografies són molt variades i dinàmiques. Són diferents a cada poble i els límits estan en la imaginació dels seus mestres, ja que només cal tenir en compte els compassos de la música. El vestuari és de molt colorit i de formes àgils en les dones, mentre que els homes vesteixen el vestit més típicament català. Els punts típics del Ball de Gitanes estan inspirats en determinats moviments agraris –com ara l’estessar segant amb el volant–, encara que amb l’evolució i la incorporació de noves danses, i en ballar-les diferents formacions i entitats, avui dia podem dir que integren una barreja d’estils.
Són vigoroses perquè, per poder expressar tota l’alegria i vistositat que contenen, els balladors i balladores han de fer-ho airosament i amb energia.

Les peces tradicionals
Les peces tradicionals del Ball de Gitanes són les contradanses, la catxutxa, el xotis, la jota i el pas. En altres èpoques també s’havia ballat el vals, l’americana i el pericon. Actualment, a més de les tradicionals, es balla també el vals jota, la polca, la masurca, diferents galops d’entrada i sortida a plaça, s’ha recuperat el pericon (a Montmeló) i es fan adaptacions musicals variades.
Antigament les ballades s’organitzaven de manera que en la setmana del Carnestoltes cada poble feia la ballada un dia determinat i invitava els pobles de la rodalia, els desplaçaments es feien a peu i en carro. Molts anys enrere les ballades s’organitzaven de manera que els personatges anomenats anteriorment hi prenien part activa.
Els pobles –i fins i tot antics pobles– vallesans dels quals es té constància que tenen o han tingut històricament colles del ball de gitanes són els següents: Sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Cardedeu, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Granollers, Palou, Canovelles, Parets del Vallès, Vilanova de la Roca, Vallromanes, Montmeló, Montornès, Martorelles, Sant Fost, Mollet, Montcada, El Masrampinyo, Ripollet, Cerdanyola, Sant Cugat, Santiga, Barberà del Vallès, Sabadell (Creu Alta), Ullastrell, Palau Solità i Plegamans, La Llagosta, Polinyà, Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui, Sant Llorenç Savall, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L’Ametlla, Riells de Fai, Bigues, El Figaró, La Garriga, Palaudàries, Llinars, Santa Perpètua de Mogoda, Rubí i Gualba.
Des de fa uns trenta anys els pobles del Vallès (Oriental i Occidental) es van agrupar per coordinar-se en les ballades. El fet que la societat vallesana ja no fos una societat purament rural no permetia funcionar de la mateixa manera. Així, va ser l’any 1989 quan es va constituir legalment l’Agrupació de Colles del Ball de Gitanes del Vallès, amb la finalitat d’organitzar-ne les ballades de roda de la temporada, que conclou amb la Trobada a Montserrat a finals de maig i així fer que les gitanes continuïn tirant endavant.
El Ball de Gitanes, la dansa del Vallès: alegre, vistosa, vigorosa ... i vigent

Una imatge de la colla de Gitanes de Montmeló durant una ballada a Plaça de la Quintana de Montmeló. Foto: Cisco de Sande

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara