Isidre Roquerias

“Al Pla de Llerona fa més de cinc-cents anys que reguem”

El 18 d’agost de 1474 el rei Joan II de la Corona d’Aragó va confirmar per carta els drets per regar als agricultors del pla de Llerona. Així doncs, fa més de cinc-cents anys que el pla de Llerona és terra de regadiu, fèrtil i grassa. Des d’aquell moment inicial, els aigua regants, cadascun dels propietaris amb dret d’ús de l’aigua recollida del Congost, s’organitzen en funció de les quarteres de què disposen per poder regar d’una manera equitativa cada tros. Aquesta organització complexa exigeix l’existència d’una junta que vetlli pel compliment estricte dels horaris de reg i predisposa la pagesia a formar part d’una economia de col·laboració en què cada regant utilitza la concessió d’aigua en uns termes ben concrets. Isidre Roquerias Cassà és, des de fa anys, el president de les comunitats de regants del molí de can Bou i la de Mig i Jubany que agrupa la pagesia del Pla de Llerona. Els aigua regants afronten el present amb la consciència que són els hereus d’un llegat centenari i, una mica a contracorrent, reivindiquen l’ús productiu de l’aigua del Congost. Això, si en baixa, d’aigua!

Ramon Vilageliu (text i fotografies)

Més de cinc-cents anys de regadiu a Llerona. Aviat és dit, oi?
I tant, si en portem d’anys regant! La comunitat del molí de can Bou ve de molt antic: va ser l’any 1474 que el rei Joan II en va fer la concessió d’ús de l’aigua del Congost. L’altra comunitat, la de Mig i Jubany és de finals del segle xix. Aquestes comunitats tenien unes basses on s’emmagatzemava l’aigua per fer anar les moles del molí i moldre el gra. De fet, la bassa de can Bou encara existeix mentre que la de can Jubany ja no hi és perquè el terreny va passar a tenir un aprofitament industrial i va desaparèixer la bassa, la casa i tot el que ens en fes memòria. I és una llàstima perquè quan es va fer el polígon industrial l’ajuntament hagués hagut d’exigir que es conservés.

I des del segle xv fins ara
Sí. A mi em deixa ben admirat . Vull dir que, per exemple, la resclosa del Bou era en el municipi de la Garriga i tot el regadiu, en canvi, és a Llerona. Els desnivells són molt lleus i sempre he pensat que les persones que van iniciar aquelles obres fa tants anys en sabien prou com per fer uns recs amb un desnivell mínim però que alimentava sense problemes tota la plana de Llerona i que, per tant, l’aigua s’havia de prendre del riu en un punt concret que, per gravetat, alimentés tot el sistema de recs que en aquell temps eren sèquies obertes. Ara, em fa l’efecte que quan es va fer tot aquest sistema el Congost era més cabalós. Actualment tenim sort de la depuradora que, una vegada tractada, retorna al riu l’aigua que es consumeix a les cases. Si no fos així, no hi hauria prou aigua per regar pràcticament mai: el riu Congost s’ha quedat pràcticament sec. Si l’aigua que hi baixava aleshores fos la que hi baixa ara mateix difícilment haguessin dedicat cap esforç a fer recs!

Tan escassa és actualment, l’aigua?
N’hi ha poca. A més, temps enrera hi havia més cultura de l’aigua, del seu aprofitament. Per exemple, sobre la cura que es tenia dels recs, recordo que quan era petit es feien unes brigades de deu o dotze persones i els netejaven dues o tres vegades a l’any. Això amb el temps s’ha anat perdent i des de ben a finals del segle xx es va començar a canalitzar totes les sèquies perquè perquè no hi havia manera de netejar-les. Nosaltres som els hereus d’una cultura d’aprofitant de l’aigua per produir aliments.
Com funcionen les comunitats de regants?
L’aigua que tenim prové d’unes concessions que ens fa l’Agència Catalana de l’Aigua. Tenim concessions d’un nombre determinat litres per segon durant tot l’any en funció de les quarteres que es reguen. Cada regant, doncs, té dret a l’ús de l’aigua en unes hores determinades que gestionem i ordenem des de la comunitat de regants. Ep, tenim aquesta aigua quan en baixa, de fet. Aquí, per exemple, fa temps que estem debatent amb l’adminstració que la depuradora aboca l’aigua per sota de la captació del Bou i això fa que el cabal d’agua per regar sigui menor del que podria haver estat. Aleshores passa que molta gent rega tibant de pous però, com que ja no es rega tant a manta (que possibilita que l’aigua es filtri fins a les betes que alimenten els pous), sinó que es rega gota a gota, els pous tampoc tenen prou aigua. Potser la solució seria que les depuradores d’aigües avall bombessin aigua cap a la les capçaleres del riu, que li donarien vida i nosaltres només n’utilitzaríem la part proporcional establerta. I si no es gasta, l’aigua torna al riu avall!

Què es cultiva al pla de Llerona?
Ara el plat fort són les mongetes del ganxet. I hi hauria gent que en faria moltes més, però el dubte de si es tindrà aigua els atura. No ens adonem que sense una gestió encertada de l’aigua per regar, si hi havia sequera, patiríem per menjar, no pas per regar, per menjar! En general s’ha perdut la capacitat de donar valor a les sèquies, els recs i la gestió de l’aigua com a font d’alimentació i font de vida. Ara del consumidor s’ha acostumat que tot l’any hi ha de tot i realment bona part de qui consumeix mongeta tendra tot l’any es pensa que realment tot l’any se’n produeix. Hauríem de tenir present que, quan parlem de l’aigua, dels recs o de les basses, de fet, estem parlant del ritme de producció d’aliments i de la seva estacionalitat.
Isidre Roquerias

Isidre Roquerias, davant d’un camp de mongetes, al pla de Llerona.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara