Tornar a les fonts

Un itinerari per sis fonts martorellenques ens endinsa en els usos diversos que han tingut des de la postguerra

Toni Seuma (text)

Us proposem un itinerari entre fonts de Martorelles, que és un viatge en el temps, entre el 1946 i el 1980. És un viatge que s’iniciarà a la postguerra, quan el model econòmic imperant era una economia de subsistència i a les valls de can Girona i la font Sunyera el camp, el bosc i la vinya eren els motors d’aquesta economia.
En aquells temps, per tant, les fonts formaven part de la quotidianitat de la gent d’aquestes contrades i cadascuna tenia un paper a l’engranatge social de l’època. Acabarem aquest viatge l’any 1980, immersos en un model d’economia productiva, amb el camp, el bosc i la vinya poc menys que abandonats, les fàbriques a tota màquina, la gent mirant cap a ciutat i el Besòs convertit en una claveguera.

Acostar-nos a les fonts
La intenció és mostrar-vos imatges de sis fonts martorellenques, malgrat que la Font de can Barbeta estigui dins el terme municipal de Vallromanes. Precisament Les Fonts Martorellenques és un llibre de l’Adolf Candela, l’Antoni Sánchez i en Quixol Soriano, publicat l’any 2011, que ens servirà per acostar-nos a aquests indrets si encara no els coneixem i una vegada allà estant, enquadrar la fotografia.
La Roser Font Camps, nascuda i viscuda aquells anys a Santa María de Martorelles, m’ha explicat des de ben petit les seves vivències al voltant d'aquestes fonts i tan de bo avui haguem sabut trobar les paraules per explicar aquelles vivències per fer aquest retrats.

Veremant, amb el falçó a la mà
Iniciarem la nostra excursió davant un ordinador els primers dies de tardor de l’any 2016 i tan sols amb un clic, ens situarem a les Vinyes de can Barbeta, la primera setmana de setembre de 1946. Estem asseguts sota un cirerer i davant nostre uns homes amb el falçó a la mà van tallant el raïm que és ben verolat i aquest va de la mà als samals, abans que es carregui en el matxo i vagi cap al celler.
Malgrat que fa molta calor, el sol encara no és gaire amunt, el mossènyer, el cap de colla, fa un senyal i els homes paren un moment per fer beguda, es posen a l’ombra i beuen d’un càntir que unes nenes han anat a omplir a la Font de can Barbeta. Ens hi acostem i malgrat que l’estiu ha sigut molt sec, raja un bon doll d’aigua.
Ara baixem cap al fons de la vall de can Girona, passem el Safareig Rodó i a l’alçada de can Girona, girem a l’esquerra cap a can Bernades. Abans d’arribar a la casa, sentim xerinola al fons del torrent. Hi ha canalla bevent aigua amb les mans a la font de Beu-i Tapa. Quan acaben posen un tronquet a mode de tap i pugen corrent. Passen pel nostre costat i gairebé ni ens veuen, nosaltres els seguim i havent passat can Bernades s’acaba el xivarri. Ara toca ser discret ja que les vinyes del cementiri han sigut les primeres que s’han veremat i ara la canalla aprofita per singlonar, segurament tenen permís per fer-ho, però fer-ho mig d'amagatotis és més emocionant.
Retrocedim uns metres i anem pel fondo cap a la Font de can Matons. En aquest indret hi ha una bassa que desguassa l’aigua als camps i als horts que hi ha just a sota. A la seva esquerra hi ha un safareig on en aquell moment tres dones estan fent la bugada. A principis de setembre, és dur fregar i més quan trobes una minova que no acaba de marxar. Tanmateix la temperatura de l’aigua és més que suportable, figues d’un altre paner deu ser a l’hivern quan els penellons deuen aparèixer arreu.

Feixes amb patates
Passen els anys i arriba la primavera de 1955. Avui és el segon diumenge de maig i el dia ja s’allarga. És mitja tarda, quan el cotxe del Kalet ens deixa davant ca la Xica i nosaltres només hem de caminar cinc minuts per arribar a la Font de can Roda. Malgrat que l’entorn de la font no és gaire gran, hi ha nens xipollejant al torrent de can Sunyer, homes i dones que garlen sobre els últims esdeveniments que han passat al poble. Una mica al marge hi ha la padrina que ja té a punt el pa i les preses de xocolata.
Pujant cap a Santa María de Martorelles, hem comptat que ens hem creuat amb cinc Seat 600. Avui és Sant Josep, 19 de març de 1961 i anirem a la Font de Sant Domènec, també anomenada del Ca. Ens atansem fins la Font Sunyera i a l’esquerra trobem un corriol que en uns cinc-cents metres ens portarà fins a la Font del Ca. Quan arribem, a l’entorn de la font, hi ha unes feixes on uns homes estan plantant patates. Amb l’aixada a la mà, n’hi ha dos que parlen del germà d’un d’ells que ha d’arribar amb El Sevillano d’aquí una setmana. De cop i volta el cel s’enfosqueix i al cap de pocs minuts cau un arruixó i els homes s’han d’aixoplugar a la barraca de vinya que han fet per deixar-hi les eines o bé com avui, resguardar-se de la pluja.
De la banda de Mollet, una família arriba a la font de can Puig, els grans van a peu, els petits en bicicleta. Avui és diumenge, 5 d’octubre de 1980. Malgrat que l’entorn està una mica degradat, la mare encara recorda quan omplia el càntir a la font i li portava a l’avi que treballava al Pla. Ara han de fer una mica de cua per beure aigua, ja que uns passavolants han parat i estan omplint garrafes i les carreguen en el maleter d’un Renault 12.
Són les set tocades i comença a fer-se fosc, quan estan creuant el pont de vianants per tornar a Mollet, de sobte a un dels nens li arriba un tuf que puja de baix, baixa de la bici, mira avall entre els barrots de la barana i el riu l’espanta, mai voldria acostar-se a aquelles aigües fètides, el Besòs fa por.
No vol quedar-se ni un segon més en aquell indret, amb prou feines té vuit anys. Així que torna a pujar a la bici i ja no mirarà enrere, el seu present és la seva família, que ja ha atrapat uns metres enllà i Mollet que li queda al davant.
Quan tornarà al riu?
Tornar a les fonts

Una imatge del plàtan de la font de can Matons. Foto: Adolf Candela.

La font Sunyera. Foto: Antoni Sánchez.

La font del Ca. Foto: Antoni Sánchez.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara