Unes germanes molt 'salameres'

Les octogenàries germanes Conce i Nuri Salamero de Granollers, formen un singular duet d'espectadores assídues a la programació cultural de la ciutat

Pruden Panadès (text) , Pere Cornellas i Aligué (fotografies)

Si haguéssim de compondre un mosaic humà de les activitats culturals a Granollers avui, una de les primeres imatges del públic seria la del duet format per les octogenàries germanes Conce i Nuri Salamero Villanova. No tan sols perquè la seva presència assídua a les diverses programacions granollerines les ha fet populars sinó perquè són un testimoni incondicional del que ha estat i és el ritme cultural de la ciutat.
Nascudes a Granollers, tenien quatre i dos anys quan el bombardeig del 31 de maig de 1938 sobre el centre de la ciutat les va sorprendre per atzar soles al carrer de Corró, on vivien. En recorden el so de les bombes caient i que no van plorar. És rememorant la infància, però, on reconeixen els orígens de les seves aficions com a espectadores, des del Tió que els deixava per Nadal un parell de sabates i entrades per anar a veure Els Pastorets o les joguines de fusta construïdes pel seu pare i abillades per la seva mare. Era amb els pares que també anaven a Barcelona en llargs diumenges de passejades, visites al Zoo o al teatre.
Als anys cinquanta, quan es van reprendre les representacions dels Pastorets al Centre Catòlic, la Conce explica que dalt de l’escenari, fent d'àngel Miquel, va dir quaranta-nou vegades allò d' "Atureu-vos insensats!". Va ser durant set anys en les set funcions que es feien i en les quals la Nuri feia d’Isabeló. La Conce es va formar en infermeria però va treballar de comptable i va seguir fent teatre amb el grup Foyer. “Si hagués existit una escola de teatre, m’hi hauria dedicat”, diu. No sempre van compartir colles ni aficions, cadascuna anava pel seu compte. La Nuri va estudiar de gran Magisteri i Psicologia Infantil, va fer de mestra i era també una entusiasta del Balonmano Granollers.

Les primeres sòcies del Club de Jazz
Va ser a partir dels anys seixanta que les germanes Salamero es van aficionar al Jazz (tenen els carnets número 2 i 3 del Jazz Granollers) i seguien les programacions de teatre, cinema i música que s’oferien llavors a la ciutat. Feien viatges ocasionalment juntes i també a Barcelona a veure teatre. També van participar a les comparses dels primers anys de l’Ateneu de Granollers, creat l'any 1985. Es pot dir que en els darrers quinze anys fallen ben poques vegades als espectacles programats al Teatre de Ponent, el Teatre Auditori, el Casino, les sessions de cinema de l’Associació Cultural... I de vegades l’agenda se’ls col·lapsa perquè hi ha més d’una activitat el mateix dia i a la mateixa hora i no donen a l'abast.
Els agraden especialment les arts en viu i “veure i escoltar els músics de prop”. És per aquest motiu que són admiradores i amigues de les diverses formacions de la més que centenària societat coral Amics de la Unió. Quan se'ls demana quins espectacles recorden especialment citen La nit de Sant Joan de Dagoll-Dagom, La torna dels Joglars i una Aida al Metropolitan Òpera House de Nova York, el Cap d’Any del 2011. I sobre quin suggeriment farien a futurs espectadors, no dubten a dir apassionadament que la diversitat, "que estiguin oberts a totes les manifestacions culturals".
Unes germanes  molt 'salameres'

A sobre, les germanes Salamero, a la Fonda Europa de Granollers.

Públic aplaudit

En una ocasió, una pluja torrencial va espantar el públic d’una actuació musical en un local de la ciutat i elles n'eren les úniques espectadores. Per primera vegada, però, al final de l’actuació el protocol es va capgirar i van ser els intèrprets i els cambrers qui els van dedicar uns llargs aplaudiments.
En les estadístiques sobre els públics de la cultura s’apunta la tendència que són les dones de mitjana edat en endavant les més assídues compradores d’entrades i abonaments. La Conce i la Nuri Salamero formen part, sense pretendre-ho, d’aquest gruix més dinàmic i fidel d’espectadors encuriosits.
El que les estadístiques no recullen, però, són les trajectòries dels espectadors i espectadores. Trajectòries que no s’improvisen i que són les que, a més, atorguen un perfil entranyable i genuí al públic en cada nova representació, concert, projecció o acte, com passa a Granollers. Tot un luxe!

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara