Can Donadéu de Sant Fost, gel per a la capital

Edificat el segle XV, el pou de glaç és el més gran del Vallès i té una capacitat de producció de més de 2.600 metres cúbics de gel

Jaume Rifà (text i fotografies)

La masia de can Donadéu de Sant Fost de Campcentelles i el pou de glaç que hi ha prop seu són dues edificacions fortament lligades entre si, datades dels segles xvi i xv, respectivament, encara que construïdes anteriorment i que en algun període van pertànyer a l’ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre. En l’època primitiva de la fabricació de gel els dos edificis van ser el motor principal de la indústria rural de subministrament d’aquest producte que abastia la ciutat de Barcelona.
La masia de l’època medieval va canviar sovint de propietaris fins a començament del segle xvi quan la família Donadéu s'hi va instal·lar definitivament donant-li el nom actual. Fins a meitats del segle xx va conservar una torre adossada que servia de refugi i defensa davant de possibles atacs de bandolers, en trobar-se la masia al costat de l’antiga carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès.
No se sap precisar quan es va començar a edificar el pou de glaç de can Donadéu ni si els seus constructors van ser el romans o els àrabs. Està alçat en un lloc obac, aprofitant el desnivell del terreny i format per diverses estructures arquitectòniques. L’edifici principal de forma cilíndrica té un diàmetre de 14 metres i una torre rectangular adossada amb una escala interior que va comunicant a diferents alçades per finestres per on s’extreia el gel. L’alçada lineal del pou és de 17 metres i acaba amb un arcada de punt rodó màxim de 21 metres d’altura, amb una cabuda teòrica de prop de 2.600 i escaig de metres cúbics de gel, quantitat que du a pensar que és el pou de glaç inventariat de més capacitat de tota la comarca. El volum no significava que realment sempre es pogués omplir al màxim i llavors era molt important la comprovació que feien els experts en el moment que es produïa l’arrendament o la venda del contingut del pou.
Per sobre del pou hi ha un parell de basses per a la producció del gel. La gran és de forma rectangular i amb unes mesures de 34,4 x 15,3 metres i 3,9 de fondària. Es nodria de les aigües pluvials i residuals del torrent del pou de Glaç i de les fonts d’en Berruga i de l’Alemany. Aquesta bassa per les seves grans dimensions és diu que a la meitat de la dècada dels quaranta del segle passat s’hi celebraren els campionats de Catalunya de natació.

La indústria i el transport
La indústria era complexa ja que tenia dos cicles diferencials de funcionament. El de la producció del gel amb la fredor de l’hivern, amb el sistema rutinari que utilitzaven la majoria de pous glaç. S’apilaven les barres o pans de gel en estibes dins del pou per a la seva conservació. El segon cicle començava el darrer mes de la primavera i primers de l’estiu, quan el gel conservat dins del pou es treia i es subministrava a magatzems de Barcelona que després en feien la distribució.
Consta que entre juny i juliol de l’any 1718 es van treure del pou 1.233 càrregues de gel, de les quals 10 foren per la cartoixa de Montalegre que sembla que llavors n’era la propietària. Quatre van ser gratuïtes per als pares Caputxins de Barcelona i la resta es va vendre a la ciutat comtal.
El preu de venda va ser de nou sous la càrrega el mes de juny i de deu el juliol. L’hivern de 1766 la fredor fou tan intensa que va impedir fer els treballs per omplir el pou de gel i només se'n van poder servir 572 càrregues. Per consultes fetes fa anys a persones grans del poble, se sap pels seus avantpassat que va deixar de funcionar a final del segle xix.
El transport era el darrer pas i el més problemàtic per fer possible el subministrament del gel rural a l’àmbit urbà i s’havia de comptar amb una pèrdua d’un 20 o un 30% del producte. Les barres de gel ben estibades es posaven en sàrries i portadores curulles, tapades amb estores damunt les carretes tirades per matxos i mules amb destinació a Barcelona per la ribera del riu Besòs. Estava contractat un servei diari amb arribada a la ciutat, entre les sis i la set del matí.
Consta que el 9 de juny de l’any 1631 va tenir un mortal accident un treballador d’aquesta indústria rural gelatera, Arnau Batalla, veí de Barcelona i d’ofici carreter. Mentre traginava vuit càrregues de gel en passar pel costat del Besòs davant de la barraca de Mogoda, anant el traginer un xic adormit, de sobte l’animal va fer un brusc moviment i la carreta es va girar i bolcar, provocant la mort immediata del conductor.
Can Donadéu de Sant Fost, gel per a la capital

El pou de glaç de can Donadeu.

Una imatge antiga de la bassa on es produïa el gel, que després semmagatzemava en el pou de glaç.

Una obra colossal

La indústria estava situada a la falda del turó del pou de Glaç del terme municipal de Sant Fost, a tocar de la carretera de la Roca, i juntament amb la masia de can Donadéu són les primeres edificacions que es troben en el municipi tot anant de Montcada i Reixac en direcció a Sant Fost. El lloc obac feia que les temperatures fossin prou baixes -i més quan parlem de 200 o 300 anys enrere- ja que en dies freds d’hivern els voltants estan coberts de gebrada.
A la carretera BV-5001, entre els quilòmetres 10 i 11, es troba can Donadéu. El seu accés és per l’entrada d’una pedrera (ara bloquejada amb un munt de terra) per una pista que puja al turó, deixant la casa una mica allunyada, a la dreta. Pocs metres més enllà és troba la torre que dóna accés al pou. Fent unes passes més, a la dreta hi ha un corriol que s’enfila i porta a la bassa gran i d’ací al pou que es comunica per un sistema de canalons. Es contempla una obra colossal, amb molta història, i que és un bon exemple d'aquest tipus de construccions, però roman oblidat, esperant que la incultura, el vandalisme, el desinterès i els fenòmens meteorològics facin la seva feina. Una neteja de l'entorn, una consolidació de l'escala interior i unes petites obres externes servirien per poder gaudir i consolidar aquest pou de glaç com un referent històric del poble i de la comarca.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara