La connexió subterrània entre Aiguafreda i Bigues

L’avencó d’aiguafreda i l’avencó de Bigues no només comparteixen un topònim, la natura ens ofereix en aquests dos pobles una veritable singularitat hidrològica

Ferran Cardona Oliván (text i fotografies)

Hi ha dos indrets al Vallès Oriental que tenen el mateix topònim: Avencó. Un es troba a Aiguafreda i es tracta d’una important riera afluent del Congost, en el tram final de la qual son conegudes de temps immemorials unes pèrdues del cabal d’aigua que hi circula. L’altre Avencó es troba a Bigues i es tracta d’una petita cova per on brolla un cabal d’aigua que al poc s’uneix a la llera del riu Tenes.
Ambdós indrets –engolidor i brollador– estan separats per 10 km i situats en valls diferents, però es diuen igual. Són l’Avencó d’Aiguafreda i l’Avencó de Bigues. Es ben clar que la coincidència del nom no pot ser fruit de la casualitat.
I és que, de fa temps, la saviesa popular ha relacionat ambdós indrets, donant per fet que l’aigua que s’engoleix a Aiguafreda brolla a Bigues després d’haver fet un llarg recorregut pel subsòl. Els nostres avantpassats varen observar que quan plovia fort per la zona d’Aiguafreda, al poc augmentava el cabal del brollador encara que no hagués plogut a Bigues. Resulta força significatiu el que ens diu Maria de Bell-lloc al seu llibre Costums i tradicions del Vallès, escrit el 1882: “(...) L’aigua tarda en sortir de 24 a 26 hores, i es diu que hi havia a Bigues qui estava convingut amb el moliner de l’Abancó d’Aiguafreda perquè els estius d’eixut no engegués la molinada sinó en els dies que a ell li tocava l’aigua per regar”

L’Avencó d’Aiguafreda
La riera de l’Avencó drena bona part de les aigües del vessant occidental del Montseny. D’acord amb documents antics, no gaire lluny del molí de l’Avencó existien uns forats o avencs al bell mig de la riera que engolien part del seu cabal. De fet, el topònim “Avencó” té el seu origen a l’existència d’aquests avencs.
Actualment, la llera ha estat força modificada, de fet un col·lector transcorre mig soterrat al llarg de tota ella. Per aquest motiu ja fa temps que no hi ha cap engolidor visible, però a tot el llarg d’un tram de la riera s’observa com el cabal va minvant progressivament, de manera que –si el cabal és modest– tot ell és engolit i no arriba aigua al Congost.

L’Avencó de Bigues
A Bigues l’aigua brolla a l’entorn de can Noguera, a tocar del riu Tenes. Es tracta d’un indret ric en naixements d’aigua. Hi ha la font de can Noguera, dita també de l’Argelich, arranjada l’any 1947. De fet, a la dècada dels seixanta es va obrir una planta embotelladora per vendre la seva aigua a Barcelona amb el nom comercial d’Aigua de Bigues. El negoci durà pocs anys. L’aparell hidrogeològic d’aqueta font sembla no tenir res a veure amb el que prové d’Aiguafreda.
A més, hi ha dos altres naixements d’aigua. Un d’ells són les Barbotes, que brollen al marge hidrogràfic dret del Tenes, però sota mateix de l’aigua que porta el riu. Aquest fet fa que puguem observar un barboteig en el riu, cosa que ha donat nom al fenomen hidrològic.
L’altre naixement d’aigua és l’Avencó de Bigues, que brolla en una cova a pocs metres de la llera del Tenes i al seu marge hidrogràfic esquerre. S’atribueix a aquest naixement el ser la surgència de les aigües subterrànies provinents d’Aiguafreda.
La cova en si, pot ser explorada al llarg d’uns pocs metres tot ficant-nos dins de l’aigua, fins esdevenir impracticable ja que el cabal hídric surt de forats estrets. En temps de pluges, el cabal que pot arribar a brollar és força important, mentre que en temps de sequera tan sols arriba a sortir un fil d’aigua.

Fonaments científics de la connexió
És font de controvèrsia si la connexió subterrània entre ambdós Avencó és real o si és fruit només de creences populars sense cap fonament científic que han anat passant de generació en generació.
Per a començar, entre l’Avencó d’Aiguafreda i l’Avencó de Bigues s’interposen els majestuosos relleus dels cingles de Bertí, en el que sembla una barrera força important. D’altra banda, el hipotètic curs subterrani hauria de superar per sota el curs del Congost. Tot i que això pot plantejar dubtes a primera vista, cal tenir present que el curs subterrani ha de transcórrer per capes geològiques profundes i que ni les barreres del relleu exterior ni el solc del Congost han de suposar necessariament un impediment.
Analitzant la geologia local, ambdós Avencó s’obren en la mateixa capa de calcàries del Muschelkalk i que - malgrat la distància de 10 km que els separa - no hi ha cap interrupció en aquesta capa. Dit d’una altra manera, engolidor i brollador es troben en la mateixa veta i no hi ha cap barrera geològica que s’interposi a una possible connexió.
Altra cosa tinguda en compte per a buscar arguments a favor o en contra de la connexió, ha estat l’anàlisi dels sediments. Així, les sorres i llims presents a l’interior de l’Avencó de Bigues contenen grans de pissarra, que és el material dominant a la riera de l’Avencó. D’altra banda, les sorres i llims de la llera del Tenes i de les Barbotes reaccionen davant els àcids produint efervescència, la qual cosa indica l’existència de components carbonatats, materials existents a la conca del Tenes, mentre que les sorres i llims de l’Avencó de Bigues no presenten aquesta component carbonatada, com tampoc la presenten les sorres i llims de la riera de l’Avencó.
Malgrat aquestes evidències, només una coloració d’aigües podria resoldre d’una manera definitiva la controvèrsia de la connexió. Mentre tant, deixaré que continuï el romanticisme que envolta aquest fenomen natural tan interessant.
La connexió subterrània entre Aiguafreda i Bigues

L'Avencó de Bigues des de l'interior. S'hi veu l'aigua com brolla.

Una imatge del geòleg i espeleòleg Ferran Cardona, autor de l’article, a l’Avencó de Bigues.

La mateixa riera més avall de les pèrdues, sense aigua bona part de l'any.

Foto aèria on s'indica la distància entre engolidor i brollador.

Una imatge de la riera de l'Avencó, a Aiguafreda.

Can Noguera de Bigues on, a la dècada dels seixanta s’hi va obrir una planta embotelladora d’aigua.

“Aquest dato és cert, com tindrem ocasió de provar”

En un article publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de juliol de 1898, el geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, Norbert Font i Sagué (a la imatge de la dreta) explica que, “A molt poca distancia de les Barbotes, en la mateixa riera de Tenes, se troba la Bancó, font molt caudalosa y interessant per l'origen que en el país se li atribueix, puix és opinió general que ses aigües provenen de la riera de la Bancó, situada en la conca del Congost, prop de les cases del mateix nom d'Aiguafreda. En prova d'açò's diu que la font s'enterboleix a les 24 hores pròximament de les avingudes que sofreix l'esmentada riera, quals aigües desapareixen en diversos xucladors que hi ha vora son lloch de confluencia ab el Congost. Aquest dato és cert, com tindrem ocasió de provar (...)”. El text fa una ressenya de l’excursió que, acompanyat per Francesc Maspons i Labrós, va fer l’impulsor de l’espeleologia a Catalunya a mitjan setembre de 1897.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara