La Casa de les Aigües de Montcada, la joia modernista

El conjunt arquitectònic i hidràulic que va abastir la ciutat de Barcelona durant un segle –fins al 1987– es pot conèixer a través de visites teatralitzades

Vicenç Relats (text)

La Casa de les Aigües de Montcada és una antiga estació de bombeig d'aigües de l'aqüífer del Besòs construït per abastir d'aigua potable la ciutat de Barcelona i que va estar en funcionament durant més d'un segle, entre el 1878 i el 1987. Es tracta d'un conjunt d'edificis d'arquitectura modernista industrial de gran bellesa, amb la singularitat que disposa d'una maquinària de vapor que, pel seu disseny i característiques, és única al món.
Però per entendre la joia hidràulica i arquitectònica que és la Casa de les Aigües cal aprofundir en la història d’una infraestructura mil·lenària com és el Rec Comtal, que va ser el principal recurs hídric de Barcelona, des de l'època medieval, amb origen a Montcada. Des d'aquesta localitat del Vallès va transportar aigua potable a la capital fins al tancament de la central el 1987, per la contaminació de l'aqüífer del Besòs.
I és que el 1878 la sequera era extrema i l’abastiment d’aigua a Barcelona era del tot insuficient. El Rec Comtal, construït a l'edat mitjana aprofitant una via d’aigua romana a tocar del Besòs i de la Mina de Montcada, que havia minvat molt. Calia una solució d’urgència per afrontar la situació i les autoritats van encarregar a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias la construcció d’una central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu.
El complex es va construir de pressa i va funcionar amb eficàcia durant més de cent anys, fins que la contaminació dels aqüífers va obligar a tancar-lo. Fins a l'any 1995 no es va iniciar un projecte de restauració i museïtzació de les diferents edificacions que formen la Casa de les Aigües. Del conjunt en destaca la casa que acollia les calderes i les dues màquines de vapor verticals, que són peces úniques al món. També és excepcional l'edifici per l'impronta del modernime simbolitzada per l'arrambador en mosaic de trencadís i amb els tres pous que permetien l'extracció de l’aigua, la sala de control on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua, així com la casa del del maquinista, la planta baixa de la qual era la vivenda del cap de manteniment de màquines amb la seva família. La part alta era una sala de reunions.
Arquitectura industrial
Aquests quatre edificis representen un valuós conjunt dins de l'arquitectura industrial catalana. Arcs de mig punt, parets de maó vist, amplis vitralls decorats, ornaments florals, baranes i jar­dineres de ferro forjat o l’emblemàtica rajola de trencadís alegren la vista dels visitants que s'apropen a aquest recinte tancat i enjardinat amb l'objectiu de conèixer un equipament històric de Montcada i Reixac. L’arquitecte Rovira i Trias es fa present a la Casa de les Aigües en les visites teatralitzades que s'hi fan, dirigides a escolars en dies feiners i al públic general els dies de festa. La ruta inclou un audiovisual, la visita als edificis i el passeig pel jardí.
La Casa de les Aigües de Montcada, la joia modernista

Una imatge de l’edifici principal de la Casa de les Aigües.

La Sala de pous, l’espai més significatiu funcionalment i artísticament.

El Rec Comtal, una estructura mil·lenària

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que va perdurar fins gairebé al segle XIX com un dels principals recursos de l'abastiment d’aigua a la ciutat, que servia per regar i també com a força hidràulica per fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.
El Rec agafava les aigües superficials del Besòs, recorria tot Montcada a cel obert, fins que al segle XVIII va ser cobert i transformat en la Mina de Montcada, per obtenir-ne aigua més pura. L'actual punt de neixement del Rec és la bocamina o Reixegó, al Parc de les Aigües,del qual forma part la Casa de les Aigües. A la zona del Molí de Sant Andreu, el recorregut del Rec divergeix clarament del de l'aqüeducte romà, ja que el Rec se situa perpendicular al vessant al seu pas pel molí mentre que l'aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat remarcadament recte paral·lel al vessant. La funció principal del Rec Comtal no era conduir aigua de boca a Barcelona ja que a l'època medieval la majoria d'aigua per beure s’aconseguia mitjançant pous. L'història de Barcelona sempre es caracteritzà per la mancança de recursos aquïfers propis, ja que el Besòs i el Llobregat no eren dins del seu terme municipal. El propòsit fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres i abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com ara les carnisseries i adoberies. En darrer terme en poca quantitat s’utilitzava com a aigua de boca.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara