Fes reviure el Ripoll!

L'associació ADENC ha impulsat set edicions de plantades populars d'arbres i arbustos per revegetar 700 metres de la llera del riu a Sabadell

Marta Fernàndez Prat (text) , Arxiu de l'ADENC (fotografies)

“Ostres, quins nervis! Quasi que no he dormit!”, “Jo tampoc! Sabeu si vindrà gaire gent? I, el temps... se’ns mantindrà o plourà?” Era el 22 de novembre de 2009. Una colla de voluntaris de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) s’havien convocat al berenador de Jonqueres de Sabadell per fer la primera de les moltes plantades que s’han fet des d’aleshores fins avui al riu Ripoll. Malgrat el fred de novembre i el cel de plom, moltes famílies van anar a la cita i conjuntament van acabar plantant les prop de 300 plantes (arbres, arbusts, joncs i lliris) que s’havien preparat per a l’ocasió.
Així que l’Agència Catalana de l’Aigua va concedir la subvenció a l’ADENC per revegetar un tram del Ripoll, una colla de voluntaris de l’entitat van començar a treballar intensament per tirar endavant el projecte que amb tanta il·lusió, i cert temor, havien estat forjant. El van batejar “Fes reviure el Ripoll!” i hi van associar un logotip que es va escollir per Sant Jordi entre les persones que van atansar-se a la parada de l’ADENC.
El riu Ripoll, que neix al sot del Galí de la serra de Granera i desguassa a Montcada, ha sigut testimoni del naixement i creixement dels pobles i viles assentades al llarg del seu curs. Ara bé, i sobretot després de la Guerra Civil, Sabadell li havia donat l’esquena i l’havia convertit en una claveguera a cel obert. El 1996, tanmateix, l’Ajuntament de Sabadell va iniciar la recuperació del riu amb la construcció de diverses infraestructures, entre les quals les destinades a protegir l’espai davant noves avingudes, a recuperar les riberes i a depurar i reutilitzar les aigües residuals. Va crear, doncs, el Parc Fluvial del Ripoll i d’aleshores ençà els marges del riu i les seves fonts han tornat a ser visitades pels ciutadans per esbargir-se, fer-hi caminades o anar-hi amb bicicleta.
Sobre aquest substrat de reforma, l’ADENC es va proposar de fer una recuperació de la vegetació del riu, ja que era molt pobra –en alguns casos inexistent– i sovint plena de plantes foranes –com la canya americana–. El projecte era complex, ja que es feia amb voluntaris –al principi inexperts– i es comptava amb la participació, sempre incerta, de famílies i persones que hi feien cap. La plantada de vegetació seria un primer pas per, més endavant, intentar afavorir la presència de més diversitat de fauna: peixos, amfibis, rèptils, ocells, ratpenats...

Ajudem peixos i amfibis
La creació de basses temporals –set en total– per tal que els amfibis hi puguin fer la posta ha estat una de les altres activitats del projecte. I per als peixos es va crear un gorg perquè s’hi poguessin refugiar i criar.
“Ahir vam fer una aventura nocturna! I, jo vaig trobar un gripau!”. En Pau Garro, de vuit anys, ens explica amb fruïció la passejada nocturna que van fer la nit anterior amb altres infants i voluntaris de l’ADENC. Es tractava d’identificar el raucar de granotes i gripaus i posar alguna trampa per a rèptils per saber quines espècies hi ha en aquest tram de riu. El 2014 es van observar sis espècies d’amfibis: granota verda, reineta, gripau corredor, tòtil i gripauet. No es van trobar tortugues, però sí serps d’aigua. En altres ocasions, s’ha fet cens de peixos i s’ha observat que actualment ja hi ha una bona població de barbs de muntanya i bagra, els peixos autòctons que pertoquen al riu.

I... després de 7 anys?
“Papa, papa! Aquell salze és el que vam plantar quan era petit, oi? Com pot ser que hagi crescut tant? És més alt que tu i la mama un sobre l’altre!” El Pere Prat, de vuit anys, passeja pel riu i desborda alegria en reconèixer el fruit de la seva plantada. I tant ell com els seus es queden estupefactes en veure com arriben a créixer de ràpid els arbres de ribera. Efectivament, salzes, verns i oms han fet una estirada imponent i cobreixen la llera com ningú del Sabadell actual havia vist mai.
Actualment, el nombre d’espècies d’ocells que s’hi poden veure en un o altre moment de l’any arriba a les 136, mentre que als anys vuitanta del segle passat no arribaven a les 90.
S’espera que les llavors del que s’ha plantat fins ara vagin aigües avall i repoblin altres trams de riu amb vegetació autòctona. I, mentrestant, els voluntaris de l’ADENC i tothom qui hi està interessat continuen vetllant perquè les cabres pasturin en un altre indret, extraient canyes, fent censos d’amfibis i peixos, mirant l’estat ecològic del riu i observant els ocells passavolants o hivernants.
En les set edicions efectuades s'han fet plantacions en 700 metres de la llera del Ripoll a Sabadell, del berenador de Jonqueres fins a la font dels Gitanos. Hi han participat uns 5.000 voluntaris i s'han plantat uns 20.000 arbres, arbustos i plantes. Hi ha pres part una quarantena d'entitats, entre esplais, els Amics del Ripoll, la Unió Excursionista de Sabadell, Xaloc, Xalest, escoles, geganters, grups de música, etc. Més informació a www.adenc.cat.
Fes reviure el Ripoll!

Una imatge d’una nena i un nen enfeinats plantant un arbre a la llera del Ripoll.

Una bassa temporal amb la vegetació ja crescuda.

Una part del tram del riu, amb els salzes plantats ben arrelats i crecuts.

Plantada en una de les basses temporals

Revegetem la llera: arbres, arbusts i plantes autòctones

“Quins arbres i arbustos plantem? On ho fem, just al costat del curs d’aigua o cap al talús? Cal regar-los? I... tota aquesta porqueria que encara hi ha al riu?” Per revegetar un tram de riu cal quelcom més que ganes i bona voluntat. Des de l’ADENC es va encarregar la redacció del projecte a l’empresa Tres Turons, que va escollir un tram de riu que garantís la supervivència de les plantes. Així, es va escollir un indret no gaire degradat i que rebia parcialment les aigües de la depuradora de terciari. A més, la vegetació que es plantaria seria autòctona i tindria parentiu amb altres plantes del mateix curs fluvial, trobades més amunt.
Un dels punts més crítics d’entrada va ser pactar amb el pastor que a partir d’aquell moment havia de modificar la ruta de les pastures de les seves cabres, ja que si no qualsevol brot verd acabat de plantar no hauria durat més d’una setmana.
La Mireia Calvet, una de les voluntàries més assídues del projecte, sosté que el Fes reviure el Ripoll! tenia i té una gran vocació de ser un projecte d’educació ambiental in situ en totes les seves etapes. Per aquest motiu, no s’han escatimat esforços perquè infants i adults puguin participar de totes les activitats realitzades: neteges, una amb la col·laboració de la secció d’espeleologia de la UES per poder treure la brutícia del talús, extracció de canyes i d’altres espècies de vegetació invasores i foranes, regar el que s’ha plantat, instal·lació de caixes niu per a ocells i ratpenats, anellaments d’ocells, censos d’amfibis, rèptils i peixos, etc.
Al llarg dels 700 metres del projecte s’hi ha arribat a plantar una gran varietat d’espècies vegetals. Totes són autòctones i de vegetació de ribera: alocs, sargues, oms, verns, àlbers, pollancres, tamarius, joncs, lliris...

Anellant un extraordinari exemplar de blauet, a la jornada d’anellament.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara