Tornar al riu

Amb la depuració de les aigües residuals aconseguida en la darrera dècada, els vallesans ens hem abocat de nou als nostres rius i rieres que sempre ens han assortit de vida i d'un ric patrimoni, amb la modèstia i la fidelitat del seu fluir

Vicenç Relats (text)

De la mateixa manera que gràcies a la transformació que van comportar els Jocs Olímpics de 1992 Barcelona va redescobrir el mar, al qual la ciutat estava ben girada, també podem dir que en la darrera dècada els vallesans hem redescobert els nostres rius i rieres, gràcies a la depuració que han experimentat amb els plans de sanejament de les aigües residuals que s'hi han endegat.
La millora espectacular que han viscut ens ha permès recuperar els rius com a espais agradables per al passeig, el lleure i per fer-hi salut, així com també per al rec dels conreus, que ha estat sempre fonamental al llarg de la història d'aquestes terres. Tot plegat fa que el seu curs avui ens posi a l'abast un ric patrimoni natural de biodiversitat de vegetació i de fauna, així com d'elements d'usos diversos –des de molins i pous de glaç a safarejos, basses, fonts...– que cal anar recuperant i dels quals en farem un tast en aquestes pàgines.
La vitalitat actual dels nostres rius contrasta amb el fet que només trenta anys enrere molts havien esdevingut veritables clavegueres a cel obert. A finals de l'any 1986 els diaris informaven que el Tenes, al seu pas per Parets del Vallès, presentava uns índex de contaminació fins a cinc vegades superiors als del Rhin de la industriosa Alemanya, riu que llavors era conegut perquè en fàbriques properes s'hi havien produït greus abocaments incontrolats. Aigües més avall, el Besòs era considerat el riu més contaminat d'Europa.
Lamentablement, aquella no era una situació exclusiva dels rius i rieres vallesans de les conques del Besòs, del Tordera i del Llobregat, on la industrialització i la pressió urbanitzadora dels anys seixanta i setanta, feta sense cap mirament per al medi ambient, els havia desfigurat completament. Eren aquells anys en què el grup musical La Trinca, amb la seva crítica mordaç i ben precisa, cantava: "Hi ha rius d'un groc tinyós, n'hi ha d'un tornassol oliós, n'hi ha d'un caqui llefiscós...".

Clavegueres que són història
Afortunadament, aquelles veritables clavegueres que van ser els nostres rius avui són història i és un goig poder-ho contemplar. Ho explica molt bé qui entre els anys 1988 i 1992 va ser la primera presidenta del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, la llavors regidora de Sanitat i Serveis Socials de Granollers, Anna Maria Palé. "Biòlegs, ecòlegs i geògrafs experts com Oriol de Bolós, Ramon Margalef, Ramon Prat i Salvador Llobet ens deien que, si ens posàvem a actuar i no defallíem, en quinze anys tornaríem a veure peixos als rius, que són espais agraïts", explica Anna Maria Palé.
I així ha passat i això és el que va fer aquell pioner Consorci per a la Defensa de la conca del Besòs, gràcies a una acció liderada pels municipis que des de Granollers, Parets del Vallès i Santa Coloma de Gramanet van començar a impulsar-lo l'any 1981. Era just després del final d'una llarga dictadura franquista, permissiva també amb les agressions als rius, sense que existissin reglaments que regulessin els abocaments ni ordenances municipals que permetessin posar multes per contaminar-los. No va ser fins el 1992 que la Generalitat va dotar Catalunya d'un Pla de Sanejament, que els ajuntaments van ser els primers de fer aplicar, amenaçant el govern de no pagar el cànon d'aigua si l'incomplia.
Actualment, una vintena d'estacions depuradores i més de tres-cents quilòmetres de col·lectors han fet realitat un sanejament a la conca del Besòs que ha requerit el compromís i la complicitat de la indústria per acabar amb els abocaments incontrolats. Tot plegat ha permès passar de rius bruts a nets i de nets a vius, gràcies al tractament biològic de les aigües residuals. I l'aportació d'aigües netes provinents de les estacions depuradores ha aconseguit de retop que unes rieres que només duien aigua quan plovia hagin esdevingut ara rius amb cabals més constants i regulars.

Consorci Besòs Tordera
L'estiu passat el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs va aprovar uns nous estatuts per poder ampliar l’àmbit territorial d’actuació a la conca de la Tordera, formada per prop d’una quarantena de municipis de les comarques del Vallès Oriental, La Selva, Maresme i Osona. Amb aquest canvi s'ofereix la possibilitat que els municipis d’aquesta conca que ho vulguin puguin integrar-se dins d’aquest organisme supramunicipal, ara anomenat Consorci Besòs Tordera.
Per al president del Consorci Besòs Tordera, Sergi Mingote, “amb aquesta ampliació territorial estem donant resposta a les necessitats de diversos municipis de la conca de la Tordera que ens van fer arribar la seva voluntat de sumar-se al projecte”.
El canvi de noms i estatut no modifica l'esperit ni els objectius de preservació de l'antic Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, que manté les mateixes finalitats que van promoure la seva creació l'any 1988, amb la voluntat d'ampliar l'àmbit d'actuació. Actualment, el Consorci està integrat per 56 ens, dels quals 52 són municipis del Vallès Occidental i Oriental, i també del Barcelonès i d'Osona, amb una població al voltant dels 2,4 milions d'habitants. La resta d'integrants són la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metro­politana de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.
Tornar al riu

Una imatge del Congost. Foto: Consorci Besòs Tordera.

El pou de glaç de can Mora, a Llinars del Vallès, és una mostra del patrimoni que s’ha anat generant durant segles al voltant de rius i rieres i que actualment cal anar redescobrint i valorant. Foto: Ajuntament de Llinars del Vallès.

Prop de 100.000 estudiants han gaudit del programa educatiu “Viu el Besòs”

Des que el curs escolar 1995-96 es va iniciar el programa educatiu Viu el Besòs, organitzat pel Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, prop de cent mil alumnes -més de 96.000- de diferents municipis de la conca del Besòs han participat en les activitats formatives i lúdiques per conèixer els seus rius. El curs passat, 2015-16, hi van prendre part 4.605 alumnes de 78 escoles i centres formatius de 24 municipis de la conca.
De les nou activitats incloses en el programa, la que sempre té més demanda és la que proposa una sortida d’un dia, titulada 'Vida d'un riu', on es fa un itinerari amb parada a tres punts de la conca -al curs alt, curs mitjà i curs baix/desembocadura. També se'n fan d'altres com ara els tallers a les aules per a cicle inicial anomenats ‘Bèsties i bestioles’, ‘El riu a l’escola’ o ‘Coneguem la depuradora’. Altres activitats programades porten com a títol ‘De la depuradora al riu’, ‘Rius de conte’, ‘El joc de l’Aiguòmetre’, ‘Com tenir cura dels rius’ o ‘Estat ecològic dels rius’. El programa s’adreça principalment a estudiants de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO) i a estudiants de Batxillerat i Cicles formatius, així com a altres centres educatius específics. Les escoles interessades poden obtenir més informació d’aquestes activitats dins l’apartat 'Educació i promoció' dins el web www.besos-tordera.cat. Les activitats educatives no són exclusives del Consorci sinó que també hi ha entitats de sensibilització molt actives com el Grup Ornitològic del Tenes (GOT) que fan sortides de descoberta de la fauna i la vegetació a diversos trams dels rius del Besòs, així com d'avistament i anellament d'ocells, entre d'altres. El GOT han seguit els rastres de la llúdriga al Tenes i ha captat imatges d'aquest animal que viu en aigües especialment depurades a diversos punts del riu. “Sigui amb fotografies o amb rastres i petjades, en aquests moments podem afirmar que la llúdriga ja s’ha estès per tota la conca del Besòs”, afirma l'impulsor del GOT, Lluís Gascon.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara