Mollet, terra molla

L’abundància d’aigua a la plana de Mollet va fer que es generés una important infraestructura hidràulica que permetia i garantia la prosperitat dels conreus

Jordi Bertran , Agustí Morera , Manel Domènech (text)

La mateixa etimologia del nom “Mollet” ens porta al terreny de l’aigua. Tant Joan Coromines, a l’Onomasticon Cataloniae –la gran obra de referència de la toponímia i l'antroponímia dels Països Catalans– com d’altres autors que han estudiat l’etimologia d'aquest i altres territoris amb el nom de Mollet coincideixen en el significat d’aquesta paraula, derivada del llatí mollis, que significa terra humida, blana i fèrtil.
En relació al “Mollet” vallesà, en una publicació del 2016, l'historiador Jaume Vilaginés apuntava que la localització primigènia d'aquest topònim hauria sorgit en l'indret on més endavant hi hauria la masia de Can Mollet, ara desapareguda dins el polígon industrial de Can Magre. Més endavant, el topònim es va associar a la parròquia de Sant Vicenç –abans coneguda amb la doble advocació de Sant Vicenç i Santa Leda– i després va esdevenir el referent de tot el municipi i també un cognom.

Sempre al redòs de l’aigua
El nucli històric de Mollet –l'antiga sagrera medieval– es desenvolupà a redòs de l'església parroquial, situada en una petita elevació, propera als punts d'aigua i les terres fèrtils però a recer de les inundacions. Can Mollet i totes les masies històriques seguien la mateixa pauta. A llevant de Can Mollet i la parròquia de Sant Vicenç –en direcció al Besòs i el Tenes– terres absolutament planes, fèrtils i amb aigua abundant; a ponent –en direcció a Gallecs– terrenys ondulats on l'aigua ja escasseja.
L'abundància d'aigua de la plana molletana rau en la seva situació geogràfica, per ocupar –conjuntament amb la Llagosta i Montcada– les cotes topogràfiques més baixes de la conca del Besòs, on conflueixen les aigües fluvials i també les subterrànies. Sense aquestes aportacions res seria com és. Els rius, torrent i rieres no només aporten aigua sinó, encara molt més important, terra i matèria orgànica que es transforma en fertilitat, gràcies a la dinàmica secular de les avingudes. Les aigües subterrànies són el gran reservori que va permetre l'auge de l'agricultura de regadiu a partir del segle xviii i una veritable revolució industrial a finals del xix i principis del xx.
Les terres de regadiu tindran dos grans protagonistes de qualitat excel·lent i reconeixement europeu: primer el cànem (de finals del s. xviii a principis del xx) i, més tard, les patates (dècades de 1920 i 30). L'expansió i l'èxit d'aquests conreus no hauria estat possible sense l'existència d’un extens sistema de mines i recs.

Mines i recs de l'antic Mollet agrícola
Cal sostreure’s de la influència de l’actual Mollet urbà, per retrobar el Mollet agrícola del segle xix i principis del xx. Un territori pla i fèrtil amb una important infraestructura hidràulica que permetia i garantia la prosperitat d'uns conreus amb un gran requeriment hídric. La plana molletana estava solcada per una extensa xarxa de mines i recs. Cal aclarir que, en el territori, ambdues paraules s'utilitzaven i s’utilitzen molt sovint com a sinònims, amb un clar predomini d’ús de la paraula “mina”. Així s’anomena mina a molts trams que estrictament no ho són.
Les mines –enteses com a unitats hidràuliques– tenien un recorregut molt important –que en la majoria de casos ultrapassava el municipi– i estaven interconnectades entre si, que manera que formaven una gran xarxa d'abast baixvallesà, amb procedència o continuïtat cap als pobles veïns (Parets, Montmeló i la Llagosta). L'origen de les captacions era sempre a partir de les aigües subàlvies del Besòs, el Tenes i, fins i tot, el Congost. Les captacions no es feien directament de les aigües superficials d'aquests rius sinó a través de galeries subterrànies, situades sota la llera, que captaven les aigües dels al·luvions. D’aquesta manera es garantia la màxima productivitat, fins i tot en períodes d’estiatge, quan en superfície pot no circular aigua. La captació subàlvia també millora la qualitat de l’aigua, atès que els al·luvions actuen de filtre. Per cotes topogràfiques, l’aigua sempre viatjava de NE a SW, és a dir paral·lela i en el mateix sentit que les aigües del Besòs. En força casos, les mines, després de recórrer tot Mollet, continuaven i regaven les terres de la Llagosta, on fins i tot arriben a ultrapassar la riera de Caldes.
La xarxa de mines i recs es complementava amb multitud de basses –amb funcions d’emmagatzematge i regulació– i pous, que contribuïen a alimentar el sistema en èpoques d’estiatge. Moltes d’aquestes basses eren canemeres, tenim documentades les de Can Cruz, Can Mulà, Can Flequer, Can Pujol, Can Magre i Can Magarola. Tot sembla indicar que hi ha una estreta relació, funcional i cronològica, entre el conreu i la manipulació del cànem i la xarxa de mines i recs. Aquestes i altres evidències documentals de caire cronològic permeten apuntar, com a molt probable, que la majoria de mines i recs es van construir o ampliar durant el segle xviii o principis del xix, sense descartar que algunes tinguin el seu origen en època medieval.
En contraposició, la productivitat de les mines de Gallecs era molt inferior, per això aquest territori mai va poder disposar d’unes terres de regadiu comparables a les de Mollet.
Mollet, terra molla

L’única bassa canemera que ha arribat fins als nostres dies, malgrat que molt transformada, és la de Can Cruz. Foto: J. Bertran

Can Bassa entre els anys 1920 i 1930. La mina de Can Berenguer alimentava la bassa d'aquest molí avui desaparegut. Foto: J. Pi.

Can Mollet a la dècada de 1960. Foto: Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès.

Mapa d’alguns dels elements relacionats amb l’aigua que es citen al text. Cartografia: J. Bertran

La comunitat de regants de Mollet

A Mollet, el primer repartiment d’aigües documentat és de l’any 1828, cosa que fa pensar que la realització de les obres és anterior a aquesta data, perquè és del tot evident que ningú no pot procedir a repartir allò del qual no es disposa.
El document oficial del Repartiment de les aigües comunals del lloc de Sant Vicenç de Mollet és del 1842 i el funcionament d’aquesta comunitat es regia per les Ordenanzas y Reglamento de la Comunidad del pueblo de Mollet, aprovada per la Reina Regent.
El reglament assenyalava com s’havia de fer l’ús de l’aigua, els drets i les obligacions dels regants, les quotes que havien de pagar, els períodes de pagament amb els recàrrecs corresponents en cas del seu incompliment. També quins eren els seus òrgans de govern: Junta General, Sindicat de Regants i Jurat del Reg, i les seves respectives tasques i funcions. Cada regant, tot seguint un torn setmanal, disposava d’una presa d’aigua en un punt de la seva finca per un determinat nombre d’hores de reg que havia de respectar. La quantitat del temps assignat en cada cas, es feia en funció de l’extensió de la seva propietat, a raó d’una hora per cada peça de terreny. Cal dir que la peça era la mesura pròpia de Mollet però que equivalia pràcticament a una quartera. La quota a pagar per l’aigua era lògicament en funció del nombre d’hores que la utilitzava.
Pel que fa a la Junta General –amb un president i un secretari escollits d’entre els seus membres–, era responsable de les obres de nova construcció, del manteniment i ús de les mines i recs, del seu cabal de subministrament i de la neteja que es feia els mesos de maig o juny. Era tasca del Sindicat la realització d’estudis per a noves construccions o de l’ampliació de les existents, així com millorar l’aprofitament de l’aigua i augmentar els cabals disponibles.
Finalment, al Jurat del Reg li corresponia determinar les infraccions d’un mal ús de l’aigua o de les construccions comunals i dictar les corresponent sancions o indemnitzacions als infractors.

Salvaguardar la memòria de l'aigua

En els darrers anys, l'Ajuntament de Mollet del Vallès, mitjançant el Centre d'Estudis Molletans, ha dut a terme un extens i exhaustiu estudi sobre l'aigua a Mollet, que recull no només els aspectes tècnics i històrics (cicle de l’aigua, climatologia, meteorologia, agricultura, sistemes de rec, indústria, abastament...) sinó també aspectes sociològics, com ara l’ús de l’aigua en la vida domèstica, l’aigua com element d’esbarjo, les creences, els costums i els remeis populars, les prerrogatives, els mites... Bona part d'aquests coneixements els trobareu en el monogràfic del volum 31 de la revista-llibre Notes. L'any vinent, esperem tenir a mans La toponímia de l'aigua a Mollet, una obra –impulsada pel Centre d'Estudis Molletans i el Servei Local de Català - Consorci per a la Normalització Lingüística, i avalada per l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT– que recollirà més de 400 termes de lloc relacionats amb l'aigua, acompanyats d'un detallat plànol de situació.

Safareig de can Lledó a la dècada de 1910. Aquest era i és el safareig més popular i recordat de Mollet, que s'omplia amb l'aigua de la mina de can Lledó. Foto: Arxiu de la família Pujol.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara