La pervivència de Francesc Maspons i Anglasell

Mig segle després de la seva mort, continua viu el llegat del jurista i periodista biguetà, precursor del sobiranisme en equiparar la segona república espanyola amb la monarquia borbònica

Lolo Garcia (text)

Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872-Bigues i Riells 1966) va ser un jurista d’una reconeguda trajectòria professional. Especialista en dret català, va ser director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i va destacar per ser un precursor i ferm defensor de la unió de les nacions europees.
El seu nom, malgrat l’oblit actual, va ser constant a les principals revistes de caire catalanista del primer terç del segle xx, just abans de l’ensulsiada que va suposar la Guerra Civil, a més de dirigir les publicacions Empori, Claris i Clarisme. Durant aquests anys va publicar incomptables articles, va oferir manta conferències i va participar activament de nombrosos mítings; a banda de conèixer els principals rengles polítics i culturals tant de Catalunya com de l’Estat.

Dinamitzador cultural i polític
Maspons i Anglasell va esdevenir un agitador cultural i polític que va impulsar nombroses empreses des que va retornar d’Euskadi, on va exercir de catedràtic a la Universitat Lliure d’Oñate, fins a la seva mort. Va contribuir a la dinamització del periodisme, l’excursionisme, els Jocs Florals, la defensa de l’oficialitat del català en l’ensenyament, la millora de les condicions de vida dels treballadors d’extracció més humil... Com altres personatges de l’època, la seva tasca partia d’un context en què hi havia una gran feina per fer.
L’advocat i periodista biguetà també va adoptar un paper preponderant en qüestions transversals com la internacionalització del plet català durant la dictadura de Primo de Rivera, la unitat d’acció entre les terres de parla catalana i el conjunt de nacionalismes de l’Estat i la resistència cultural durant el franquisme, entre d’altres.
De fet, l’obra de Francesc Maspons i Anglasell té com a gran objectiu legitimar el que considera drets històrics nacionals de Catalunya i reivindicar el seu reconeixement com a personalitat jurídica pròpia. Per aconseguir-ho, Maspons va fer gravitar el seu mecanisme argumentatiu a partir d’una sèrie d’idees força. La primera té la seva arrel en la mateixa història del país a partir de la derrota de Barcelona el 1714 durant la Guerra de Successió a mans de les tropes de Felip V, quan Catalunya encara disposava d’unes institucions pròpies conservades fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta . Maspons i Anglasell entenia que la plena autonomia jurídica i política de Catalunya va ser arrabassada il·legalment per la força de les armes -atès que la violència no ha estat reconeguda mai com un argument jurídic vàlid- i que la seva llibertat havia de ser restituïda . Davant dels defensors de la idea que Catalunya es va adherir lliurament al regne de Castella amb el matrimoni dels Reis Catòlics, l’advocat i periodista va defensar que aquesta unió mai no va ser beneïda ni consultada a la població i que, en tot cas, imperava el concepte “d’una corona, dos regnes” , atès que, al seu entendre, la unitat política mai havia estat una realitat.
Es tracta, doncs, d’un personatge que va obtenir un gran reconeixement social en la seva contemporaneïtat i que, sense exiliar-se de Catalunya, va participar activament de les més incipients iniciatives de resistència cultural catalana fins a la seva mort, el 26 de novembre de 1966, ara fa tot just mig segle. Potser pel fet de no pertànyer a cap família política, malgrat la seva proximitat amb algunes formacions, ha contribuït a l’incomprensible oblit d’una figura que no es va limitar a passar pels dos segles que li va tocar viure, sinó que els va viure intensament.
La pervivència de Francesc Maspons i Anglasell

Maspons i Anglesell en una reunió, amb col·legues europeus, a Berna el setembre de 1934.

Una imatge de Francesc Maspons i Anglesell amb Pau Vila, en una excursió el desembre de 1934. Foto: Albert Oliveras i Folch, Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

La voluntat popular expressada a les urnes

Un altre aspecte clau en el seu ideari és el principi que l’Estatut de Núria va ser redactat i aprovat abans que la Constitució republicana i que, en conseqüència, s’havia d’entendre com un text pensat per articular la sobirania catalana amb l’espanyola, i no com les reclamacions d’un territori idèntic a qualsevol regió espanyola. L’advocat i periodista va defensar repetidament que així ho va pactar el govern català amb l’espanyol el 17 d’abril de 1931.
Arran del que va considerar, doncs, una innegociable voluntat per part de les corts republicanes de modificar l’Estatut en comptes d’aprovar-lo o bé rebutjar-lo en el seu conjunt, Maspons va equiparar la República espanyola amb la monarquia borbònica d’Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera. Conceptualment, per al catalanisme romàntic representat per Maspons, la modernitat preconitzada per la República va esdevenir simplement un enroc de les posicions unitàries tradicionals del nacionalisme espanyol.
El gran argument de Francesc Maspons, però, va ser la voluntat popular expressada a les urnes. Ni la discussió a Corts ni l’acció dels polítics catalans a Madrid estaran legitimats, al seu entendre, a alterar un Estatut que ja havia estat consultat a la ciutadania. En tot cas, defensarà Maspons, només podria ser modificat amb el vistiplau dels electors .
La ideació i desenvolupament de tots aquests projectes, l’elaboració d’una constant carrera literària, les seves –fallides- candidatures a corts, la seva implicació amb la Mancomunitat, la reivindicació d’un ensenyament de qualitat i en català, la defensa de la catalanitat de Colom, la presidència del Centre Excursionista de Catalunya, la promoció turística de Catalunya i Balears, la dinamització de la Cerdanya com a destinació turística i d’esquiadors, la vindicació de la devolució del castell de Montjuïc, la campanya a favor de la conservació de les drassanes de Barcelona, la projecció d’una fira internacional de turisme i el projecte d’una ciutat de vacances i repòs per a obrers són només algunes de les nombroses iniciatives que va impulsar i amb què es va vincular a fons i que, si bé per separat poden passar per alt, en el seu conjunt revelen la incidència pública que va tenir la seva figura durant més de mig segle.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara