L’AEG de Granollers, inspirada per Salvador Llobet

L’agrupació excursionista de Granollers va ser fundada el 1928, tot i que el 1889 ja hi havia la Societat Incògnita Excursionista, una entitat pionera

Francesc Sánchez Mata (text)

L’Agrupació Excursionista de Granollers (AEG) va ser creada oficialment el 7 de març de 1928, i va tenir la seva primera seu social al local de l’Orfeó Granollerí del carrer Josep Umbert. L’AEG, però, recull una tradició excursionista que es remunta a les darreries del segle xix.
Els primers excursionistes granollerins, abans que existís qualsevol entitat organitzada a la ciutat, eren socis d’entitats de fora de Granollers; és el cas de Jaume Barba i Joaquim Batet, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, o els germans Francesc i Marià Maspons de Bigues –però nascuts a Granollers–, a l’Associació d’Excursions Catalanes i del Centre Excursionista de Catalunya.
Podem parlar d’excursionisme organitzat a Granollers a partir de 1889 amb la Societat Incògnita Excursionista, integrada majoritàriament per membres benestants de Granollers. L’any 1906 l’Ateneu Obrer va crear una secció excursionista; l’any 1916 es va crear el Centre Excursionista de Granollers, que va publicar la revista El Cingle, i on va tenir un paper destacat Josep Sala. L’any 1922 es van fundar els Pomells de Joventut i Els Ginesters, aquest darrer va ser el precedent directe de l’AEG; ambdós desapareixen oficialment amb la dictadura de Primo de Rivera, tot i que bona part dels seus membres van anar a l’AEG.

L’AEG, de l’excursionisme científic a l’esportiu
I així arribem a l’any 1928, on des del cim del Suí, al Montseny, un grup d’excursionistes granollerins, bona part d’ells antics socis dels Ginesters decideixen crear l’AEG, segons diu la tradició. El primer president va ser el geògraf Salvador Llobet (presidí l’entitat en dos períodes: 1928-1929 i 1931-1936). Durant aquesta primera etapa es van afermant els objectius de l’entitat que, si bé són comuns al moviment excursionista català, a l’AEG van quedar palesos ben aviat. Als primers estatuts de l’entitat es diu que l’objectiu havia d’esser el foment de la cultura i la ciència, i la divulgació de l’excursionisme i l’esport en general. Mostra d’això van ser les primeres activitats dutes a terme: cursos de topografia, geografia, primers auxilis; durant l’any 1929 es descobreix el primer dolmen de Céllecs, es du a terme un curs de geografia amb la col·laboració de Pau Vila. L’any 1930, l’AEG va organitzar per primera vegada a Granollers una exposició fotogràfica i, gairebé paral·lelament, es creà una secció fotogràfica. D’aquesta manera s’aniran formant les seccions que perfilaran el caràcter cultural-esportiu que definirà aquests primers anys l’entitat. A banda de la secció fotogràfica, l’any 1931 es creen les d’estudi, la d’art i la feminal; el 1932, la d’atletisme; i el 1933 la infantil i la d’esports d’hivern. Val a dir que algunes d’aquests seccions nascudes a l’AEG, anys més tard, es consolidarien com a entitats independents, és el cas de l’atletisme o l’esquí.
D’aquesta primera etapa, que s’allarga abans i després de la Guerra Civil, té un paper dominant en l’entitat les activitats de caire científic: estudis de geologia, botànica, arqueologia, lingüística, art, fotografia, etc. Cal destacar, en aquest sentit el paper de Salvador Llobet al capdavant de la Secció d’Estudis.
La formació dels infants va ser una altra de les preocupacions de l’entitat. L’any 1933 es creava la secció infantil dins de l’entitat; la importància que aquesta secció duia a terme no es trobava en el tipus d’excursions que es feien, sinó en els afanys que portaven aquests infants a practicar l’excursionisme. Sobretot pel fet que, abans de la guerra, les sortides que la secció infantil duia a terme es dirigien a les rodalies. Josep Font i Falgàs va ser un dels puntals en la iniciació i consolidació d’aquesta manera d’entendre l’excursionisme infantil.
Esportivament, els anys anteriors a la Guerra Civil, és van caracteritzar per les excursions per les rodalies de la ciutat i pel Montseny; el Pirineu encara era molt poc visitat. L’atletisme va tenir un pes important a l’entitat des de ben aviat; l’any 1934 la seva secció ja comptava amb 44 socis.
L’any 1933 es va traslladar la seu al carrer Joan Prim, atès que l’antiga seu va quedar petita: dels 70 socis inicials es va passar a 200 l’any 1936. Va ser en aquest carrer on va romandre fins l’any 1977, en dos locals diferents.

Postguerra i el primer franquisme, la lenta recuperació de l’activitat social
Tota aquesta activitat es va anul·lar amb la Guerra Civil, i no és fins l’any 1940 que es va tornar a reactivar l’activitat. Sota la presidència de Josep Torruella es van iniciar molt lentament les activitats. Van ser les de caire esportiu les que primer van ressorgir, potser pels bons ulls amb què el Movimiento veia aquest tipus d’activitats. Són anys difícils, on el nou poder establert vol controlar qualsevol moviment o agrupació de persones; així, les activitats van ser controlades dins i fora de l’entitat.
L’any 1944 és elegit president Antoni Jonch. L’activitat social, de cap i caiguda durant els últims anys, va començar a incrementar-se. La recuperació definitiva es dóna després de 1946, quan les diferents seccions reprenen el funcionament i es creen les noves dedicades al tennis taula i a la columbofília. La Secció d’Estudis, encapçalada per Salvador Llobet, publicà al butlletí entre 1946 i 1959 un fitxer arqueològic, obra de Josep Estrada, i un altre de flora i fauna obra d’Antoni Jonch.
El 1948 es crea la secció de tir amb arc, un altre esport que es crea a l’AEG i que a través d’ella s’introduïa a la ciutat. Un dels seus socis, Isidre Susqué, obtingué el títol de campió estatal.
Fins els anys cinquanta l’entitat seguirà un curs ascendent; però coincidint amb la presidència de Joan Bertran, entre els anys 1957 i 1974, l’AEG tornà a patir un estancament. Durant aquests anys els centres excursionistes viuen dins d’una certa tolerància amb el règim polític vigent, segurament perquè alguns membres eren del Movimiento. Es dóna la circumstància que, malgrat tot, la majoria dels centres es transformen en focus del catalanisme.
L’any 1956 es creava una secció de pesca i dos anys més tard de pesca subaquàtica, però posteriorment ambdues activitats passaren a tenir vida independent quan l’any 1958 es creava la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers. Un cop més dins de l’entitat naixia una pràctica que posteriorment, i un cop madurada, deixava que adquirís vida pròpia.
D’altra banda, a partir de 1958 la formació de joves de l’AEG va coexistir amb altres entitats com les colònies de la parròquia de Sant Esteve, l’Agrupament Escolta i, durant uns anys, amb un grup d’escoltes La Cabanya dirigit per Antoni Esteve. Tanmateix, els anys seixanta són de poca activitat, i molts dels socis la desenvolupen fora de l'entitat. El butlletí es deixa de publicar, i no torna a veure la llum fins poc abans d'acabar la dictadura. D’aquesta etapa, però, cal destacar la constitució del Grup d’Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG), que es mourà entre l’excursionisme científic i l’esportiu durant tota la seva història.

El definitiu ressorgiment: l'aposta per la cultura i l'esport
A partir de l’any 1974, i amb la formació d’una nova junta, l’activitat social de l’entitat torna a agafar força. El president de l’entitat durant aquesta etapa va ser Francesc Sastre. Són anys de canvi i d’obertura. A l’entitat es van incorporar joves amb ganes de treball per l’excursionisme i el país. Són els anys de les primeres expedicions i dels cursos d’iniciació a les diverses activitats practicades a l’AEG. Durant la segona part de la dècada dels setanta es fan viatges per explorar cavitats al conflent i a Eslovènia; a nivell alpinístic es puja al Kilimanjaro el 1976 i es va viatjar a Groenlàndia el 1978; a la dècada dels vuitanta cal destacar les expedicions a la Cordillera Blanca als Andes, al pic Lenin a Russia, a l’Aconcagua a sud-amèrica, i l’exploració a cavitats de Cantàbria, entre d’altres activitats.
L’any 1975 es va constituir de manera oficial la secció d’escalada (SEDEG). A part de l’obertura de noves vies en zones propers a Granollers, la SEDEG organitzà campanyes de neteja al Sot del Bac (una de les escoles d’escalada més importants de les rodalies de Barcelona durant molts anys) i diverses expedicions, entre elles la ja esmentada a Groenlàndia el 1978.
A nivell científic i espeleològic, una de les fites més importants ha estat l’exploració de la Cova del Serrat del Vent a Tavertet, a partir de 1979. L’any 1986 es va descobrir l’avenc de la Bergadera, a la Vall d’Aran, i després de diverses campanyes de prospecció, l’any 2006 s’arribà fins els -571 metres de profunditat i, d’aquesta manera, s’aconseguí batre el record de profunditat en una cavitat a Catalunya. El 1982 serà president Alfons Garcia; amb la seva presidència es va materialitzar la regeneració de l’entitat i es va iniciar una etapa de gran activitat, que s’allargarà fins els nostres dies. L’any anterior, el 1981, la seu de l’AEG s’havia traslladat a un local de la casa de Can Puntas, al carrer Santa Elisabet on hi havia el Casal Pompeu Fabra, seu de diverses entitats de la ciutat. L’any 1987 s’adquireix l’actual local del carrer Corró número 10, gràcies a l’aportació voluntària d’alguns membres de l’entitat. La iniciativa fou de la nova Junta formada el 1986 i dirigida per Jordi Icart.
El premi Francesc Maspons i Labrós neix el 1994 amb la finalitat de fomentar l’excursionisme d’investigació; més tard passa a convertir-se en un premi de literatura excursionista. Així mateix, als anys noranta es van fer diverses campanyes als volcans de Mèxic, es va a la serralada de l’Atlas, al Marroc, i es corona el cim del Muztaghata, a la Xina, conjuntament amb membres de la UEC de la Vall del Tenes. L’any 1998 cal destacar l’expedició a la Gouffré Berger, un avenc de -1.122 m.

El nou mil·lenni i els reptes de futur
El segle xxi es va iniciar amb la primera expedició de membres de l’AEG a un cim de l’Himàlaia, el Baruntse de 7129 metres, al Nepal. L’any 2004 entra una nova junta encapçalada per Carles Garcia. L’any 2007 tenen lloc les obres de reforma del local del carrer Corró, on es reforma tota la part posterior de l’edifici i la sala d’actes. Aquell mateix any, es tornà a Àsia, però aquest cop per intentar coronar un cim de 8000 metres a la serralada del Karakòrum, el Gasherbrum II, al Pakistan.
Durant aquesta darrera etapa s’han consolidat la funció formativa gràcies als diversos cursos d’iniciació que s’ofereixen: espeleologia, barrancs, muntanya i esquí de muntanya, i s’ha enfortit la vinculació amb la ciutat. Malgrat la seva consolidació com una de les entitats de referència a Granollers, l’AEG afronta em ple segle xxi el repte d’adaptar-se al conegut com a l’excursionisme 2.0 . La nova forma de relacions socials que aporten les xarxes socials topa, a vegades, amb el funcionant de les entitats excursionistes tradicionals. Aquest fet ha causat, d’una forma generalitzada a tots els centres excursionistes, un davallada en el nombre de socis; fet agreujat, segurament, per l’actual situació de crisi econòmica. D’altra banda, l’AEG té un compromís, de la mateixa manera que la resta del moviment excursionista, amb la defensa del medi ambient; l’entitat té el repte, en uns moments de massificació del medi muntanyenc, de fer sostenible la pràctica de l’activitat a la muntanya, així com defensar les possibles agressions que pugui tenir.
L’AEG de Granollers,  inspirada per Salvador Llobet

Excursió de membres de l’AEG a Sant Bartomeu (Cèllecs), l’any 1930. Aquesta fotografia és una de les primeres imatges conegudes d’una activitat de l’AEG des de la seva fundació. Destaca, a l’esquerra, el primer escut de l’entitat. Foto: Autor desconegut / Arxiu AEG.

Alguns dels membres de les tres primeres expedicions catalanes a l’Everest amb John Hunt —cap de l’expedició anglesa que coronà el cim de l’Everest l’any 1953—, durant la primera Mostra de cinema de muntanya de l’AEG sobre els primers 8000, l’any 1987. Foto: Maure Luís / Arxiu AEG.

Secció de Muntanya al cim del Pedraforca l’any 2011. Foto: Jaume Garriga/ Arxiu AEG (fons Josep Riera)

Jordi Icart i Castelló, in memoriam

El 24 de febrer de 2007 l’AEG va patir un dels cops més durs de la seva història. Qui va ser el seu president entre els anys 1986 i 2004, Jordi Icart, perdia la vida en un accident espeleològic al sud-est de França, mentre explorava l’avenc de Sainte-Barbe. La vinculació d’Icart amb l’AEG havia començat la segona meitat dels anys seixanta, quan ell tenia uns 12 anys. Des del primer moment la seva passió per l’espeleologia es va fer palesa: al 1968 va començar a fer algunes sortides d’exploració a l’Ordal i Garraf; va col·laborar en l’inici de l’estudi de la cova de la Guilla, als Cingles de Bertí, que finalitzaren el 1969. Va ser l’iniciador de la fotografia a l’interior de cavitats a l’AEG, innovant amb diverses tècniques d’il·luminació. A ell li devem, en bona part, dues fites per a la història de l’espeleologia catalana: les exploracions del Serrat del Vent i el sistema Bargadera. L’any 1979 Jordi Icart es va posar al capdavant de GIEG, substituint a l’Alfons Garcia, i el 1986 va ser nomenat president de l’AEG, també substituint a l’Alfons Garcia. Va ser l’impulsor de la compra de l’actual local del carrer Corró, i de la seva posterior rehabilitació. L’any 2004, la nova junta directiva de l’AEG, va decidir atorgar-li la placa d’honor de l’entitat en reconeixement a la seva tasca tant com a president i com a soci.
En Jordi contagiava il·lusió i ganes de fer coses; va ser un treballador incansable per l’AEG. La seva mort sobtada va deixar un buit a l’entitat, que només el seu record i de tot allò que va fer per l’AEG ha anat omplint.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara