El drac de Sant Llorenç, la llegendària Brívia

Les llegendes es poden creure o no, però en aquest cas és una bona manera de vincular història, excursionisme i fantasia a través de la literatura

Berta Cama Sánchez (text i fotografies)

Els escenaris d'aquesta llegenda han estat i són avui dia lloc de pas de molts excursionistes, escaladors, corredors i amants de la natura. Sovint hi ha qui hi passa sense parar-hi atenció, simplement perquè l'objectiu de la sortida no és descobrir llegendes amagades sinó practicar un esport o passar una bona estona amb companyia a l'aire lliure. Aquest fet, però, no amaga la història que hi ha en cada una de les pedres que trepitgen o que els fan de suport en una via d'escalada.

La llegenda del drac de Sant Llorenç
Quan a Barcelona governava el comte Guifré, i d’això fa més de mil anys, els inversors sarraïns volien reconquerir el país, ja que aquest comte havia fet retrocedir l'exèrcit de la mitja lluna i se sentien molt humiliats per les derrotes. Davant d'aquests fets, van decidir portar de l'Àfrica la cria d'una bèstia monstruosa, fruit de l'encreuament de dues espècies. S’explica que la van portar en secret pujant-la pel riu Llobregat i la van amagar en una cova de la Muntanya de Sant Llorenç, avui coneguda com a Cova de Santa Agnès.
Va ser en aquesta cova on l'extranya criatura va ser alimentada amb bestiar de la zona fins que va ser prou gran i ferotge per alliberar-la. La bèstia però, es va sentir abandonada i aviat la fam la va fer tornar encara més ferotge, menjava tot el que trobava per la zona, s'alimentava de bestiar, pastors i viatgers. Aviat esdevingué una bèstia adulta i es va convertir en un drac ferotge. Expliquen que tenia unes urpes molt grans, un bec corbat de tres pams, unes ales de dos metres cada una i una pell de pam i mig de gruix. Era temut per tots els vallesans, ja que la bèstia, també anomenada Brívia, volava sobre els cingles de la muntanya alimentant-se de tot el que trobava. Aviat les queixes de l'existència d'aquesta bèstia van arribar a la Cort de Barcelona, on Guifré va prendre la decisió d'enviar un exèrcit dels seus soldats més valents a la muntanya de Sant Llorenç del Munt per matar el drac.
Així va ser com el cavaller Spes i els seus homes van arribar a la Mola i van començar a cercar la Brívia. La van trobar devorant un viatger i van llençar-li nombroses sagetes i llances que no van perforar la pell de la bèstia, de tan forta com la tenia. Tot i així, una llança del cavaller Spes va travessar la cuixa de l'animal que, sorprès i adolorit, va emprendre el vol espantant tots els cavalls de l'exèrcit, els quals van precipitar-se daltabaix d'un alt penya-segat que domina la masia de can Robert i que encara ara és conegut com a cingle o Salt dels Cavalls.
L’exèrcit, desanimat, va tornar a Barcelona per explicar al comte Guifré el seu fracàs, i, mentrestant, la Brívia continuava menjant-se persones i animals que guaitava des de dalt d’un merlet rocós i alt, conegut avui dia com a Morral del Drac.
Guifré, davant de tanta desesperació, va ordenar que tot el bestiar que havia de ser per ell, el poséssin lligat a prop de la Cova de Santa Agnès i que servís per calmar la fam de la bèstia. Així el va tenir controlat fins el dia que va decidir anar a trobar-lo personalment. Guifré, va ser escortat pel cavaller Spes i el seu exèrcit fins a la muntanya de Sant Llorenç del Munt i el va anar a trobar a la Cova de Santa Agnès, d’on la Brívia va sortir amb fúria.
Guifré va agafar una branca de roure i la va enlairar, la bèstia la va trencar com si res en dos trossos que van quedar en forma de creu. Aquest fet va fer agafar valentia i seguretat al comte Guifré, que va agafar la llança i en un dels enfrontaments amb el drac li va poder clavar al seu gran ventre i, aprofitant que estava malferit, li va enfonsar una espasa a prop del cor. La Brívia va fer un crit de dolor, va enlairar-se per fugir però va caure morta al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès.
Així va ser com Guifré va vèncer la bèstia que tenia a tot el Vallès atemorit, i per fer conèixer la seva victòria va ordenar a l’exèrcit omplir de palla el ventre de l’animal i portar-lo a Barcelona, on va ser exposat públicament.

On acaba la ficció i on comença la realitat?
Es coneix una versió d’aquesta llegenda que fou publicada a finals del segle XVI i va tenir un arrelament molt gran entre la gent del Vallès, fins i tot s’explica que es conservaven ossos gegants i que els mostraven al públic com a prova de la veritable existència del drac.
L’any 1786, el jutge i viatger castellà Francisco de Zamora va visitar la muntanya de Sant Llorenç del Munt i va anotar en un dels seus diaris que a la Cova de Santa Agnès hi tenien un fragment de la costella del drac, fet que ell va veure amb incredulitat.
D’aquesta costella de drac, diuen que se’n conserva un fragment a la masia de Can Pobla, tot i que els biòlegs que l’han estudiat afirmen que es tracta d’una costella de balena. Aquest fet ens porta a creure que els vallesans van voler atraure les visites a la famosa ermita de Santa Agnès i que van posar el fragment de costella com a reclam, per tal de no perdre l’assistència dels devots.
Per altra banda, l’any 1870, mossèn Antoni Vergés i Mirassó, que va restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, mentre feia desmuntar el cor del temple els seus operaris van trobar restes del crani d’un rèptil molt gran i altres ossos que ell creia que eren de la gran bèstia de la llegenda i que comenta en els seus escrits que va guardar i conservar. Mossèn Vergés no va ser considerat un capellà corrent, amb un caràcter molt fort i inflexibles convenciments religiosos i polítics, va organitzar una cremada pública de llibres d’idees revolucionàries i sovint feia sermons apocalíptics per atemorir a la gent.
Durant la primavera i l’estiu de 1987, es va portar a terme una restauració del temple medieval del cim de la Mola i, curiosament, fou descobert un gran ossari emparedat en un dels murs, segurament el que anomena Mossèn Vergés en els seus escrits, però de nou va ser segellat sense fer-hi cap tipus d’investigació.
Per tant, queda pendent que algú descobreixi de nou aquell gran ossari i que es reemprengui el seu estudi per confirmar si pertany o no a l’horrible rèptil que va atemorir el Vallès durant un temps.
El drac de Sant Llorenç, la llegendària Brívia

Mentre observem la Cova del Drac o el Salt dels Cavalls estem llegint un paisatge. A la imatge, el Cingle dels Cavalls.

La Cova del Drac.

La cova de Santa Agnès.

Primera edició de la Vallès Drac Race

El passat 4 i 5 d'octubre es va celebrar a la comarca la primera edició de la Vallès Drac Race. La prova, composada per un 'trail' de 50km i una cursa en BTT de 100, té la llegenda del Drac com a leitmotiv que guia els participants durant la seva volta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Terrassa, capital del modernisme del Vallès, va ser l'escenari de la línia de sortida i d'arribada, a banda del village que va amenitzar l'espera amb activitats infantils, parades de gastronomia i el Drac de Terrassa. La Vallès Drac Race està organitzada pel Consorci de Turisme del Vallès Occidental i co-organitzada per l'Ajuntament de Terrassa. A més, compta amb el suport de de la Secretaria General de l'Esport, la Diputació de Barcelona i l'Agència Catalana de Turisme.
Aquesta primera edició se la va endur l’atleta resident a Terrassa Just Sociats, bon coneixedor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

A la imatge, el guanyador Just Sociats en ple esforç.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara