Josep M. Puchades i l’Editorial Montblanc

Els mapes de la Montblanc, introbables actualment si no és en fons particulars i en alguna biblioteca pública, van ser un referent en el món excursionista durant les dècades dels seixanta i setanta, especialment per la seva vinculació, d’una banda, a una disciplina que va tenir un gran seguiment durant aquells anys: les marxes de regularitat, i de l’altra, les guies del Centre Excursionista de Catalunya.
En relació a les marxes de regularitat, el mateix Puchades, quan acabava la seva tasca al Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona, n’encetava una altra preparant aquests mapes temàtics –la majoria encàrrecs de centres excursionistes– on cartografiant un sector determinat van servir a caminants i marxaires. Alguns d’aquests mapes fins i tot havien incorporat la data en què se celebrava la marxa tot i que po­guessin ser reutilitzats amb posterioritat. De fet, eren autèntics mapes a la carta. En aquest sentit, Pu­chades s’avançava a un concepte que no ha estat fins avui que s’ha pogut fer assequible per a tothom mercès a les tècniques d’edició digital inherents als actuals processos d’elaboració cartogràfica. Els mapes ad hoc deuen molt a un home de món, empresari, dinamitzador i amb inquietuds que anaven més enllà de la seva estricta formació com a enginyer.
Però Puchades, com Llobet, també deixà una altra obra. O altres obres. En primer lloc, escrita, a través de la qual no només teoritzà sobre cartografia sinó que ho féu en temàtiques que, més enllà de les vinculades a la seva condició professional, no es van allunyar mai de la realitat territorial del país. L’empremta del mateix Pau Vila –un altre vallesà geògraf– i del qual n’havia estat amic i col·laborador, s’entreveu en aspectes com el debat sobre la divisió i organització territorial de Catalunya, tema que al nostre país ha encès debats apassionats de manera, com diríem avui, transversal.
La realitat territorial la coneixia perquè l’havia trepitjada i perquè havia analitzat al detall el país damunt d’una taula. Un exemple: el 1974 va editar, des de l’esmetat Servei, el Mapa de Catalunya a escala 1:200 000, el primer oficial que reproduïa Catalunya d’ençà el que havia fet la Generalitat l’any 1936. Com a cartògraf i editor Josep M. Puchades, junt amb Llobet, donà l’impuls inicial a l’Editorial Alpina, a través de la qual, ja abans de 1950, hi havia publicat diversos mapes, la majoria formats per ell (Montseny, Cingles de Bertí, Sant Llorenç del Munt, tots de 1947). Però la seva creació més personal fou l’Editorial Montblanc, més tard Montblanc-Martín. L’obra que n’ha quedat és d’una gran diversitat: aixecaments topogràfics, publicació de mapes temàtics i excursionistes, guies de muntanya, llibres de caire geogràfic, etnogràfic o botànic... I és en aquests aspectes on cal esmentar de manera ineludible la vinculació de l’editorial amb una altra entitat emblemàtica del país: el Centre Excursionista de Catalunya amb qui va editar conjuntament tot tipus de mapes i guies muntanyenques. Les guies del Centre, de la mà de la Montblanc i dels seus típics “mapes de carenes”, esdevingueren també un referent per al món excursionista català i van ser el precedent de les nombrosíssimes guies, de tants àmbits temàtics, que tenim actualment. L’Editorial Montblanc-Martín va tornar a la seva vinculació amb el món excursionista publicant, als inicis de la dècada de 1990, noves guies de muntanya com les del Montseny, de la Vall de Núria o del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, entre altres. Aquestes guies, que no pogueren tenir continuïtat, foren la necessària posada al dia de les clàssiques del Centre publicades durant la dècada de 1960 i que havien estat, alhora, les guies “modernes” de les primeres ressenyes excursionistes publicades a començaments de segle XX.
Tanmateix, a nivell personal, el que més reconeixement donà a Puchades com a cartògraf va ser la direcció del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona (oficialment, Servicio de Cartografía y Fotogrametría de la Diputación Provincial de Barcelona), càrrec que exercí durant vint anys (1958-1978).
Carme Montaner, cap de la Unitat de la Cartoteca de Catalunya, va poder treballar en la catalogació del seu fons documental i de la seva biblioteca particular: mercès a aquella tasca, el seu llegat –inclosa la intensa correspondència amb Pau Vila– va poder ser salvat. Actualment el seu fons es pot trobar a la cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i és accessible en bona part per Internet a través de la Cartoteca Digital de l’ICGC.

Diversos treballs de l’Editorial Montblanc-Martín coeditats amb el Centre Excursionista de Catalunya. Foto: Miquel Parella.