Estimar la terra, dibuixar el país

El Vallès és bressol de grans geògrafs i cartògrafs. editorials com l’Alpina i la Montblanc de Granollers són referents bàsics en mapes i llibres de muntanya

Miquel Parella i Codina (text)

Fa un temps, parlant amb Isabel Rodà –directora aquests darrers anys de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica– sobre el destacadíssim assentament romà de Can Tacó, a Montornès del Vallès, conegut com a Mons Observans –el nom fa la cosa– em comentava que, a diferència de la majoria d’assentaments romans de Catalunya com els que trobem al Tarragonès o en comarques veïnes properes al litoral, el de Can Tacó no era per a ús residencial sinó que es tractava d’un gran assentament la finalitat principal del qual era la gestió, el control i l’observació del territori. L’assentament romà més destacat del Vallès, doncs, tenia una finalitat molt concreta i es trobava emplaçat en un indret que ho afavoria.
La referència és llunyana però permeteu el recurs d’enllaçar-la amb el que presentem en aquest apunt perquè, tot i passats prop de dos mil anys, el Vallès sembla que continuï essent un dels puntals del país en l’organització, l’anàlisi i l’estudi del territori. Geògrafs i cartògrafs sorgits de la comarca i projectats arreu pels seus estudis, pel seu treball o pel reconeixement rebut, així semblen confirmar-ho. Dos granollerins il·lustres com Salvador Llobet o Josep M Puchades van impulsar uns projectes cartogràfics, avui referents ineludibles dins de la història de l’excursionisme a Catalunya.
Planificar el territori, endreçar-lo, observar-lo, gestionar l’espai, ordenar la terra, decidir sobre el terreny, trepitjar el rodal, apamar l’entorn, dibuixar la realitat, entendre-la... Al capdavall, estimar el país.

L’Editorial Alpina i Salvador Llobet
Per als amants de la muntanya i dels mapes els noms de l'Editorial Alpina i de Salvador Llobet han esdevingut indissociables un de l’altre. Efectivament, Llobet, ànima i impulsor de l’editorial més muntanyenca del país, va posar els fonaments d’un projecte que esdevindria referent i símbol.
No ho va fer sol. Als inicis, compartint objectius amb Josep M. Puchades, i durant tota la trajectòria de l’editorial, envoltat d’excel·lents col·laboradors com Noel Llopis Lladó, Xavier Coll, Rossend Vila i Blanch, Ramon de Semir, Antoni Bescós, Pascual Falche, Francesc Fité, i també especialistes com Pau Pérez, Josep M Cervelló o Antonio Gómez (àmbits geològics i espeleològics), Joan Coll (esquí de muntanya) i coneixedors locals l’aportació dels quals va enriquir notablement mapes que cartografiaven el rodal que els era més proper: Ramon Vinyeta, Lluís Birba, Joan Gisbert, Josep M Vilaplana... Cal afegir-hi els nombrosos centres excursionistes que van aportar informació de primera mà i que figuren com a col·laboradors en moltes guies.
Vaig conèixer Salvador Llobet a casa seva, al carrer Navarra de Granollers, per on tants altres geògrafs havien passat. Com a estudiant de geografia no havia pogut ser-ne deixeble atès que Llobet, en aquell temps, ja havia deixat la facultat. Mercès a la coneixença de la seva filla Núria, el contacte va ser fàcil.
Salvador Llobet era un home que, d’entrada, imposava. Seriós i greu, de veu forta i hàbit acadèmic, era un autèntic homenot a la planiana manera. Per a la trobada vaig dur apuntada una llista de preguntes sobre les quals volia, més que la resposta, el mestratge. No recordo haver-n’hi pogut fer cap. Al contrari, va ser ell qui em va interrogar al detall. Llobet ho examinava tot i ho feia considerant totes les variables. En el fons, l’essència del geògraf.
Vam parlar, esclar, de l’Alpina. Em va dur al magatzem on em va mostrar els estocs mentre em comentava les característiques d’uns i altres mapes, d’uns i altres indrets cartografiats. Temps després vaig poder tancar el procés d’elaboració dels mapes de l’Alpina a través de Lluís Galobart, també geògraf, a la seva impremta de Santa Eulàlia de Ronçana. Aquell taller, vinculat des dels orígens a l’editorial, era la que tradicionalment havia fet els tiratges de l’Alpina i on Llobet hi havia passat tantes hores retocant originals fins al moment abans que entressin a màquines per a ser impresos.
Les bases topogràfiques sobre les que treballava l’Alpina provenien, majoritàriament, de la base de l’Instituto Geográfico y Catastral (IGC) i posteriorment eren densificades, actualitzades i completades amb la informació temàtica (xarxa de camins i itineraris, refugis, toponímia...) que hi aportaven autors i col·laboradors. La major part dels mapes van ser publicats a escales 1:25 000 i 1:40 000, tot i que en indrets on el detall ho requeria s’hi van fer finestres ampliades a 1:10 000 (Montserrat o Sant Llorenç del Munt) i encara a 1:5 000 (el Sot del Bac), entre altres.

Uns llibrets imprescindibles
Els llibrets de l’Alpina, que han estat companys de milers de motxilles, també han estat per a molts muntanyencs el llibre notarial on s’hi reflectien els reptes, els somnis i les fites assolides... Les tapes de cartró de colors amb què es van identificar els àmbits cartografiats formen part, ara ja definitivament, de l’imaginari col·lectiu de generacions de catalans: el vermell carmí per als mapes de l’Alt Pirineu, el taronja clàssic per al Prepirineu i la Serralada Prelitoral i finalment el verd per a la franja litoral. I encara el color marró per a aquells àmbits cartografiats de fora de Catalunya, que també va publicar l’editorial.
A distància es veuen lluny aquelles minutes topogràfiques amb corbes de nivell, noms de lloc i camins on la precisió no podia ser com la que pot oferir la cartografia digital d’avui. El moment, les condicions i les eines amb què es va haver de treballar no tenien equivalent en relació a la tecnologia de què disposem ara, fet que fa destacar, més encara, la tasca realitzada per una editorial privada orientada al món excursionista i que va cobrir un buit a Catalunya, sense paral·lel a cap altra regió de l’Estat, tant en producció com en recobriment territorial.
En un país on les muntanyes són alguna cosa més que elevacions físiques, els que hem anat de la mà dels llibrets de les Alpines sabem el que hi devem.
L’empremta de Llobet, persistent en el temps, ha arribat fins avui. L’extens fons personal, bibliogràfic i cartogràfic va ser llegat a l’Ajuntament de Granollers on roman hostatjat. L’editorial, redimensionada i recobrint cartogràficament nous àmbits, disposa de sèries consolidades i una producció extensíssima. La flor de neu, que sempre ha identificat l’Aditorial Alpina, continua essent un referent dins i fora del país.
Estimar la terra,  dibuixar el país

Salvador Llobet resseguint el territori, plànol en mà. Foto: Editorial Alpina

La imatge gràfica tradicional de l’Editorial Alpina, amb una mostra de l’evolució dels seus mapes. Foto: Editorial Alpina.

Diverses mostres dels tradicionals llibrets de l’Editorial Alpina. Foto: Editorial Alpina.

Josep M. Puchades i l’Editorial Montblanc

Els mapes de la Montblanc, introbables actualment si no és en fons particulars i en alguna biblioteca pública, van ser un referent en el món excursionista durant les dècades dels seixanta i setanta, especialment per la seva vinculació, d’una banda, a una disciplina que va tenir un gran seguiment durant aquells anys: les marxes de regularitat, i de l’altra, les guies del Centre Excursionista de Catalunya.
En relació a les marxes de regularitat, el mateix Puchades, quan acabava la seva tasca al Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona, n’encetava una altra preparant aquests mapes temàtics –la majoria encàrrecs de centres excursionistes– on cartografiant un sector determinat van servir a caminants i marxaires. Alguns d’aquests mapes fins i tot havien incorporat la data en què se celebrava la marxa tot i que po­guessin ser reutilitzats amb posterioritat. De fet, eren autèntics mapes a la carta. En aquest sentit, Pu­chades s’avançava a un concepte que no ha estat fins avui que s’ha pogut fer assequible per a tothom mercès a les tècniques d’edició digital inherents als actuals processos d’elaboració cartogràfica. Els mapes ad hoc deuen molt a un home de món, empresari, dinamitzador i amb inquietuds que anaven més enllà de la seva estricta formació com a enginyer.
Però Puchades, com Llobet, també deixà una altra obra. O altres obres. En primer lloc, escrita, a través de la qual no només teoritzà sobre cartografia sinó que ho féu en temàtiques que, més enllà de les vinculades a la seva condició professional, no es van allunyar mai de la realitat territorial del país. L’empremta del mateix Pau Vila –un altre vallesà geògraf– i del qual n’havia estat amic i col·laborador, s’entreveu en aspectes com el debat sobre la divisió i organització territorial de Catalunya, tema que al nostre país ha encès debats apassionats de manera, com diríem avui, transversal.
La realitat territorial la coneixia perquè l’havia trepitjada i perquè havia analitzat al detall el país damunt d’una taula. Un exemple: el 1974 va editar, des de l’esmetat Servei, el Mapa de Catalunya a escala 1:200 000, el primer oficial que reproduïa Catalunya d’ençà el que havia fet la Generalitat l’any 1936. Com a cartògraf i editor Josep M. Puchades, junt amb Llobet, donà l’impuls inicial a l’Editorial Alpina, a través de la qual, ja abans de 1950, hi havia publicat diversos mapes, la majoria formats per ell (Montseny, Cingles de Bertí, Sant Llorenç del Munt, tots de 1947). Però la seva creació més personal fou l’Editorial Montblanc, més tard Montblanc-Martín. L’obra que n’ha quedat és d’una gran diversitat: aixecaments topogràfics, publicació de mapes temàtics i excursionistes, guies de muntanya, llibres de caire geogràfic, etnogràfic o botànic... I és en aquests aspectes on cal esmentar de manera ineludible la vinculació de l’editorial amb una altra entitat emblemàtica del país: el Centre Excursionista de Catalunya amb qui va editar conjuntament tot tipus de mapes i guies muntanyenques. Les guies del Centre, de la mà de la Montblanc i dels seus típics “mapes de carenes”, esdevingueren també un referent per al món excursionista català i van ser el precedent de les nombrosíssimes guies, de tants àmbits temàtics, que tenim actualment. L’Editorial Montblanc-Martín va tornar a la seva vinculació amb el món excursionista publicant, als inicis de la dècada de 1990, noves guies de muntanya com les del Montseny, de la Vall de Núria o del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, entre altres. Aquestes guies, que no pogueren tenir continuïtat, foren la necessària posada al dia de les clàssiques del Centre publicades durant la dècada de 1960 i que havien estat, alhora, les guies “modernes” de les primeres ressenyes excursionistes publicades a començaments de segle XX.
Tanmateix, a nivell personal, el que més reconeixement donà a Puchades com a cartògraf va ser la direcció del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona (oficialment, Servicio de Cartografía y Fotogrametría de la Diputación Provincial de Barcelona), càrrec que exercí durant vint anys (1958-1978).
Carme Montaner, cap de la Unitat de la Cartoteca de Catalunya, va poder treballar en la catalogació del seu fons documental i de la seva biblioteca particular: mercès a aquella tasca, el seu llegat –inclosa la intensa correspondència amb Pau Vila– va poder ser salvat. Actualment el seu fons es pot trobar a la cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i és accessible en bona part per Internet a través de la Cartoteca Digital de l’ICGC.

Diversos treballs de l’Editorial Montblanc-Martín coeditats amb el Centre Excursionista de Catalunya. Foto: Miquel Parella.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara