Vuit raons socials regentant una mateixa fàbrica

L’ús industrial de la Fàbrica Vella de Bigues va estar regentat en vuit etapes, en funció de les diverses societats que la van gestionar, que són les següents:
La “Brunet & Serrat y Cª” va gestionar la fàbrica entre 1850 i 1860, espai de temps documentat durant el qual aquesta societat tenia 140 telers a mà a Granollers i 30 de mecànics a Bigues. Es dedicaven a la producció de fil i teixits de lli i de cànem i comercialitzaven la producció al carrer del Carme, núm.10 de Barcelona.
La família Torras es va moure per la fàbrica entre el 1865 i 1871. Primer va ser Esteve Torras i Serra qui vivia a Bigues, juntament amb Joan Ribalaigua i Fort, natural de Llívia i amb interessos comercials a Campdevànol, els quals van "llogar les parets" a Pau Guasch i Serra, de Parets. Donen d’alta 196 fusos i 4 telers de cànem, la qual cosa indica que estava filant i teixint. Més tard, seran els seus germans, Francisco i Pau Torras i Serra de Granollers, associats amb la família Umbert de Sant Feliu de Codines, els que fabricaran a la fàbrica. És l’època en què, segons el contracte de lloguer, es va posar la segona turbina, donant més capacitat de producció. Els productes manufacturats es venien al carrer Alt de Sant Pere, núm. 6, de Barcelona.
Els Umbert i Joan Cirera van ser presents a la fàbrica entre 1872 i 1894. Enric Umbert i Roca (avi), Esteve Umbert i Ventura (fill) i Enric Umbert i Corderes (nét) configuren la línia familiar que es queda a Bigues. En canvi, Josep Umbert i Ventura va seguir cap a Granollers. Es va netejar i engrandir la bassa (any 1878) fins al límit actual, arran del camí del Molinet, donant més capacitat d’emmagatzematge d’aigua. Més endavant, un petit inventari de la Fàbrica feia constar l'existència d’un embarrat que va ser portat de Granollers i transportat pel Flixer. Finalment, també es va fer un transport de vuit telers de Barcelona a Granollers, i d’aquí a Bigues, que els va costar 30 duros. Cap al 1890, en un inventari de la família, consta que a Bigues treballaven amb 36 telers mecànics.
“Juan Cirera y Compañia” va manufacturar a la fàbrica entre 1896 i 1901. Joan Cirera era un comerciant de teixits natural de Vic, veí de Prats de Lluçanès i resident a Barcelona, que venia la producció de Bigues, Sant Feliu de Codines i Prats de Lluçanès a la capital, al carrer Méndez Núñez, número 13. Va ser un període conflictiu ja que el 10 de gener de 1896 s'hi va registrar una vaga dels treballadors que va durar vuit dies.
L’única fotografia dels treballadors de la Fàbrica és datada pels volts del 1900 i resulta un document molt important per aquesta història. Hi ha setanta-una persones entre homes, dones, nens i nenes, dels quals se n’han pogut reconèixer trenta, totes amb la seva història particular.
“Vda y Hermano de Juan Cirera” és la societat que va portar la gestió en el període 1902-1911. Llavors a la fàbrica hi treballaven seixanta-una persones, feien servir un motor de dotze cavalls i tenien electricitat generada per si mateixa amb l’ajut de les dues turbines.
El 28 de juliol de 1909, coincidint amb la Setmana Tràgica que va viure Barcelona, un piquet de treballadors arribats de la ciutat van fer presència a la fàbrica i van obligar els treballadors a tancar-la. Segons un comunicat de l’Ajuntament, van quedar sense feina uns noranta obrers.
La “Cirera & Umbert” va agafar el relleu industrial entre els anys 1912 i 1922. La fàbrica de l’Umbert i del Cirera a Bigues i a Sant Feliu de Codines és encara recordada en l'imaginari de les generacions més antigues del municipi. En aquells moments tenien seixanta-tres telers mecànics funcionant. Entre 1916 i 1918 van demanar per entrar a treballar a la fàbrica un total de cinquanta-dues persones, tant de Bigues com de Riells. En Francisco Valls i Argemí n’era el director, el qual, juntament amb en Josep Umbert i Rosás, entre altres personalitats, van col·laborar en l’adquisició i muntatge del rellotge i les campanes del campanar de Sant Pere de Bigues, el 1919.
La “Sociedad Española de Tejidos” és qui va dur-ne la gestió entre els anys 1922 i 1928, encara amb la família Umbert Corderas. Entre Sant Feliu de Codines i Bigues tenien en marxa 412 telers. Confeccionen vànoves i altres mercaderies. Es va construir la palanca o passera per fer més fàcil l’accés a peu cap a la feina. Llavors ja es batallava amb l’escassetat d’aigua de la riera Tenes, les avaries de la maquinària i amb les males comunicacions viàries. Tot plegat va fer que s’iniciés un declivi productiu inexorable i que prengués més importància la fàbrica nova construïda a Sant Feliu de Codines, la que va ser coneguda com la fàbrica de l'Umbert o la Española. La Fàbrica de Bigues es tancava el desembre de 1928 i va quedar abandonada fins que dos anys després, el 1930, se'n va fer càrrec la societat “J. Puig”.
La “J. Puig” va arribar a Bigues l’estiu de 1930, procedent del Masnou, concretament de “La Industria Lonera, S.A”, de la mà dels germans Puig Marcó. Josep Puig Marcó serà qui portarà la gestió de la fàbrica juntament amb Benito Bernadás i Jesús Pullés. D’altra banda, Joan Puig Marcó va ser qui es va dedicar especialment a l’aspecte de direcció comercial i a la gestió patrimonial i urbanística, comprant uns terrenys del pla de can Pruna i edificant unes cases pels treballadors. Paral·lelament es van fer obres importants a l’edifici; amb el pont de la Fàbrica ja construït, es van poder fer servir els camions per al transport de les mercaderies. Els nous llogaters de la fàbrica van portar a Bigues personal de confiança procedent de la dissolta raó social de La Lonera (can Xala) del Masnou. La primera remesa de peces teixides que va sortir cap a Barcelona va ser el 3 de novembre de 1930.
En definitiva, Bigues era un poble ben viu, que només els anys de la Guerra Civil va anar a mig gas. Durant aquell conflicte bèl·lic, per poder pagar els sous, la fàbrica va emetre una moneda de llautó (pellofa) d’ús intern equivalent a 25 cèntims. Quan en reunien quatre peces, podien canviar-les per una pesseta.
Finalment, la “Puig, Pullés y Bernadàs” va ser la darrera raó social que va tenir la fàbrica, entre els anys 1945 al 1962. Aquesta societat és la successora dels socis de la societat J. Puig i continuadora de la fabricació de teixits iniciada a l’anterior període. Tenia en marxa 64 telers, i al subterrani n’hi havia quatre de molt grans per teixir llençols. Va tancar, oficialment, el 21 de desembre de 1962. Més de 100 anys d’ús tèxtil de l’edifici de la Fàbrica Vella.

Una imatge de l’any 1900 dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Foto: Arxiu familiar de can Roger