Carregat de romançosEl banquer escuat
surt en el temps hivernal,
pot anar bé una nadala:
doncs aquí va i Bon Nadal!
Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet,
que és fill de mare verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.
Sant Josep s’espavila
per no morir de fred,
pobret, pobret,
‘gafa la parentela
i els porta en un piset,
pobret, pobret,
i els porta en un piset.
Com que no pot pagar-lo
ja me’ls han desnonat,
carat, carat,
no hi ha cap banc ni caixa
que els tingui pietat,
carat, carat,
que els tingui pietat.
La llei els cau a sobre
i no saben què fer,
no ho sé, no ho sé,
ja ve la policia
i me’ls vol fotre al carrer
no ho sé, no ho sé,
i me’ls vol fotre al carrer.
Però uns joves els ajuden
i no les deixen marxar,
que bé que va,
picant amb casseroles
vinga cantar i ballar
que bé que va,
vinga cantar i ballar.
A prop d’allí passava
un banquer escuat
patrip patrap,
sentint tanta gatzara
a dins se n’és ficat,
patrip patrap
a dins se n’és ficat.
Els desnonats en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim, patum,
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim, patum,
que el deixen mig difunt.
Josep es don de baixa
del seu antic partit,
bonic, bonic,
no vol més retallades
que retallin als rics,
bonic, bonic,
que retallin als rics.
Si viviu sota un sostre
ja sou afortunats,
afortunats,
que tingueu bones festes
de part dels desnonats
dels desnonats,
de part dels desnonats.
