Aprendre és viure!

Les Aules de la Gent Gran apleguen més de 3.300 alumnes sèniors arreu del Vallès amb la inquietud de formar-se en àmbits ben diversos

Joan Saborido (text)

És dilluns a la tarda i unes vuit-centes persones sèniors de Sabadell es mobilitzen per “anar a classe”. Omplen tres grans auditoris de la ciutat i consulten el seu programa-graella per saber quins temes i quins ponents hi haurà avui: la professora Isabel Coll de la UB parlarà de Ramon Casas i a continuació el doctor Enric Contreras, del Banc de Sang i Teixits, ho farà sobre medecina regenerativa. No poden fer tard ja que a les cinc tanquen les portes. I així, un dilluns rere l’altre, d’octubre fins a finals de maig. A Sabadell, el total de socis arriba als 1.300.
I els dimarts passa el mateix a Granollers, Barberà i Castellar, els dimecres a Cerdanyola, els dijous a Terrassa i Castellbisbal. A Sant Cugat, els dimarts o dijous, segons el grup. I també a Ripollet i Santa Perpètua de Mogoda. Caldes de Montbui ha sigut la darrera localitat a incorporar-s’hi i alguna altra està ja fent gestions per afegir-se a la colla. En total, arreu del Vallès es comptabilitzen més de 3.300 alumnes.
Els professors, acostumats a la universitat o a d’altres àmbits docents, sovint es sorprenen per la massiva assistència i per l’interès que mostren els alumnes i saben que si alguna cosa no ha quedat prou clara, al final saltarà la pregunta. Els temes que tenen més èxit són els de lletres i els més socials, però això no vol dir que els programes no incorporin ciències i fins i tot tecnologia. És cert que aquestes temàtiques poden ser molt més dures de pair, però hi ha veritables especialistes que saben explicar coses molt complicades de forma que els profans ho puguin entendre.
Això són les Aules d’Extensió Universitària, de la gent gran al nostre país, un espai dinàmic de creixement personal on es canalitzen inquietuds, emocions i aprenentatges de diferents disciplines per enriquir el cos i la ment. Vetllen per mantenir una vinculació amb el territori i fan una constant selecció de temes i de professors. Les respectives juntes o comissions de docència malden per confegir uns programes que siguin atractius i variats i, sobretot, per trobar els professors adequats per a cada matèria escollida.
Les Aules són un moviment potent de gent gran –a partir dels 55 anys–, compromesa amb la cultura. Estan federades en l’Agrupació d’Aules per a la Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA) i cadascuna es situa sota l’empara d’alguna de les universitats del país. N’hi ha més de cinquanta repartides per tota la geografia catalana, dotze de les quals al Vallès –vegeu el requadre. Algunes mobilitzen molta gent i d’altres són més modestes, però totes estan orientades envers les ganes de fer feina i d’aprendre.

Falta d’auditoris amb prou cabuda
De fet, un dels problemes que sovint esmenten les Aules és la manca d’auditoris amb la capacitat i els mitjans tècnics necessaris per desenvolupar adequadament l’activitat docent. Cada una ha cercat la solució més convenient. Els ajuntaments acostumen a ajudar, però el creixement constant exigeix sovint revisar capacitats i aconseguir noves solucions.
A més de les classes, que en tots els casos configuren el nucli central dels respectius programes, s’organitzen un seguit d’altres activitats sempre presidides per l’afany cultural: visites culturals, viatges, tallers, cinefòrums, cursos monogràfics, concerts, projeccions musicals, etc.
Normalment, les Aules són entitats que s’integren activament en les programacions culturals de cada una de les seves ciutats i sovint organitzen actes conjuntament amb altres associacions. En tenim un bon exemple a Castellar, on l’Aula juntament amb el Cine Club i el mateix ajuntament ha incorporat el poble al circuit “El Documental del mes”, que es projecta a nombrosos indrets del país. L’Aula n’assegura l’organització i la continuïtat. I d’aquesta manera, a més de les classes setmanals, un cop al mes Castellar del Vallès disposa d’una projecció de primer nivell internacional, seguida d’un col·loqui sobre el tema que es presenta. L’auditori està sempre ple i l’activitat és oberta al públic en general. Alguna altra Aula ha copiat la idea o està pensant com poder fer-ho al seu poble.
A Sabadell s’ha acabat d’organitzar un cicle de conferències titulat “La Xina, passat, present i futur”, a càrrec de qui va ser ambaixador d’Espanya a Beijing, Eugeni Bregolat. Arran del cicle, un centenar d’alumnes acaben participant en un viatge –de fet, se’n diu “aula itinerant”– a la Xina durant catorze dies per constatar i contrastar tot allò après, tant la cultura mil·lenària com la brutal empenta del gegant asiàtic, en una síntesi de cultura i actualitat.
Es té també molta cura en programar les lliçons inaugurals i les cloendes de curs. Els personatges coneguts del país saben bé que, cada mes d’octubre, les seves agendes s’omplen de peticions de les Aules per donar nivell als seus inicis de curs. Al mes de juny arriben les cloendes, que acostumen a programar-se amb espectacles musicals o similars i que són el moment just per a fer reconeixements, no pas per repartir les “notes”, perquè no es convoquen pas exàmens, però sí per a destacar llargues trajectòries o dedicacions excepcionals. Són moments entranyables per a persones que als seus noranta anys segueixen afirmant la seva voluntat d’aprendre, després de llargues vides dedicades al treball i a la família.
Aprendre és viure!

Membres de l'Aula de Castellar del Vallès en una recent Aula itinerant a la Vall d'Àneu.

Una classe magistral al Teatre La Faràndula de Sabadell. A sobre, a la dreta, un dels dos grups de l'Aula de Sant Cugat en plena activitat.

Les Aules de gent gran al Vallès: 3.341 alumnes

poblaci | any de fundació | alumnes
Barberà del Vallès | 2010 | 64
Caldes de Montbui | 2016 | 65
Castellar del Vallès | 2008 | 402
Castellbisbal | 2013 | 96
Cerdanyola del Vallès | 2010 | 180
Granollers | 1993 | 185
Ripollet | 2009 | 166
Sabadell | 2006 | 1300
Sant Cugat del Vallès | 2001 | 455
Sant Quirze del Vallès | 2002 | 160
Santa Perpètua de Mogoda | 2010 | 108
Terrassa | 1991 | 160

L’època de les prejubilacions

Quina és la força que empeny a anar a classe atota aquesta gent? Sovint ens fem la pregunta. En el seu inici hi havia molts alumnes que havien començat a treballar de molt joves i que tenien aquella recança de no haver pogut destinar prou temps a la cultura, a enriquir-se una mica més interiorment, i ara que tenien temps preferien posar-se una mica al dia, en lloc de plantar-se davant el televisor veient qualsevol cosa sense massa contingut. Després va venir l’època de les prejubilacions en què molta gent, de sobte, veien que disposaven de temps de sobres a una edat encara molt jove. Ara mateix ja s’està observant un notable canvi generacional, en què les noves incorporacions són sovint de persones amb estudis universitaris que desitgen seguir estant culturalment actius, mentalment ocupats i no perdre passada en aquest món que canvia en progressió geomètrica.
Si, com deia Ciceró, “el saber és la font principal de la felicitat”, a les Aules de la Gent Gran no es para d’aprendre perquè els seus participants volen ser feliços.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara