És dilluns a la tarda i unes vuit-centes persones sèniors de Sabadell es mobilitzen per “anar a classe”. Omplen tres grans auditoris de la ciutat i consulten el seu programa-graella per saber quins temes i quins ponents hi haurà avui: la professora Isabel Coll de la UB parlarà de Ramon Casas i a continuació el doctor Enric Contreras, del Banc de Sang i Teixits, ho farà sobre medecina regenerativa. No poden fer tard ja que a les cinc tanquen les portes. I així, un dilluns rere l’altre, d’octubre fins a finals de maig. A Sabadell, el total de socis arriba als 1.300.
I els dimarts passa el mateix a Granollers, Barberà i Castellar, els dimecres a Cerdanyola, els dijous a Terrassa i Castellbisbal. A Sant Cugat, els dimarts o dijous, segons el grup. I també a Ripollet i Santa Perpètua de Mogoda. Caldes de Montbui ha sigut la darrera localitat a incorporar-s’hi i alguna altra està ja fent gestions per afegir-se a la colla. En total, arreu del Vallès es comptabilitzen més de 3.300 alumnes.
Els professors, acostumats a la universitat o a d’altres àmbits docents, sovint es sorprenen per la massiva assistència i per l’interès que mostren els alumnes i saben que si alguna cosa no ha quedat prou clara, al final saltarà la pregunta. Els temes que tenen més èxit són els de lletres i els més socials, però això no vol dir que els programes no incorporin ciències i fins i tot tecnologia. És cert que aquestes temàtiques poden ser molt més dures de pair, però hi ha veritables especialistes que saben explicar coses molt complicades de forma que els profans ho puguin entendre.
Això són les Aules d’Extensió Universitària, de la gent gran al nostre país, un espai dinàmic de creixement personal on es canalitzen inquietuds, emocions i aprenentatges de diferents disciplines per enriquir el cos i la ment. Vetllen per mantenir una vinculació amb el territori i fan una constant selecció de temes i de professors. Les respectives juntes o comissions de docència malden per confegir uns programes que siguin atractius i variats i, sobretot, per trobar els professors adequats per a cada matèria escollida.
Les Aules són un moviment potent de gent gran –a partir dels 55 anys–, compromesa amb la cultura. Estan federades en l’Agrupació d’Aules per a la Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA) i cadascuna es situa sota l’empara d’alguna de les universitats del país. N’hi ha més de cinquanta repartides per tota la geografia catalana, dotze de les quals al Vallès –vegeu el requadre. Algunes mobilitzen molta gent i d’altres són més modestes, però totes estan orientades envers les ganes de fer feina i d’aprendre.

Falta d’auditoris amb prou cabuda
De fet, un dels problemes que sovint esmenten les Aules és la manca d’auditoris amb la capacitat i els mitjans tècnics necessaris per desenvolupar adequadament l’activitat docent. Cada una ha cercat la solució més convenient. Els ajuntaments acostumen a ajudar, però el creixement constant exigeix sovint revisar capacitats i aconseguir noves solucions.
A més de les classes, que en tots els casos configuren el nucli central dels respectius programes, s’organitzen un seguit d’altres activitats sempre presidides per l’afany cultural: visites culturals, viatges, tallers, cinefòrums, cursos monogràfics, concerts, projeccions musicals, etc.
Normalment, les Aules són entitats que s’integren activament en les programacions culturals de cada una de les seves ciutats i sovint organitzen actes conjuntament amb altres associacions. En tenim un bon exemple a Castellar, on l’Aula juntament amb el Cine Club i el mateix ajuntament ha incorporat el poble al circuit “El Documental del mes”, que es projecta a nombrosos indrets del país. L’Aula n’assegura l’organització i la continuïtat. I d’aquesta manera, a més de les classes setmanals, un cop al mes Castellar del Vallès disposa d’una projecció de primer nivell internacional, seguida d’un col·loqui sobre el tema que es presenta. L’auditori està sempre ple i l’activitat és oberta al públic en general. Alguna altra Aula ha copiat la idea o està pensant com poder fer-ho al seu poble.
A Sabadell s’ha acabat d’organitzar un cicle de conferències titulat “La Xina, passat, present i futur”, a càrrec de qui va ser ambaixador d’Espanya a Beijing, Eugeni Bregolat. Arran del cicle, un centenar d’alumnes acaben participant en un viatge –de fet, se’n diu “aula itinerant”– a la Xina durant catorze dies per constatar i contrastar tot allò après, tant la cultura mil·lenària com la brutal empenta del gegant asiàtic, en una síntesi de cultura i actualitat.
Es té també molta cura en programar les lliçons inaugurals i les cloendes de curs. Els personatges coneguts del país saben bé que, cada mes d’octubre, les seves agendes s’omplen de peticions de les Aules per donar nivell als seus inicis de curs. Al mes de juny arriben les cloendes, que acostumen a programar-se amb espectacles musicals o similars i que són el moment just per a fer reconeixements, no pas per repartir les “notes”, perquè no es convoquen pas exàmens, però sí per a destacar llargues trajectòries o dedicacions excepcionals. Són moments entranyables per a persones que als seus noranta anys segueixen afirmant la seva voluntat d’aprendre, després de llargues vides dedicades al treball i a la família.