El tren fantasma que va ser mortal a les Franqueses

L’accident, amb 23 morts, va tenir lloc el 6 de desembre de 1979, prop de les 10 del matí, a la línia Barcelona-Puigcerdà

Paco Monja (text)

Dijous, 6 de desembre de 1979. Línia de tren Barcelona-Puigcerdà. Primeres hores del matí. Com és habitual, centenars de persones utilitzen els trens que en tots dos sentits connecten aquestes dues ciutats. En un dia gris i emboirat, als voltants de les 8, el tren-tramvia 2.954, procedent de Vic, surt de l’estació de Centelles en direcció a Barcelona després d’haver-se vist obligat a transbordar tots els viatgers a uns autobusos a l’estació de Centelles-Aiguafreda a causa d’una avaria detectada en el sistema de frens.
Pocs minuts després, el conductor del comboi aparca el tren a una via secundària, la número 3 de l’estació del Figueró amb la intenció de comunicar telefònicament la incidència als responsables del Control Central com és habitual en aquests casos. Són les 9 hores i 18 minuts.
Mentre el conductor està fent la trucada des d’un punt en què perd de vista el tren, es desenfrena i comença a circular tot sol gràcies al fort pendent existent del 16 al 18% que hi ha en aquest tram. Descontrolat, el tren fantasma augmenta de mica en mica la seva velocitat i travessa les estacions de la Garriga i les Franqueses, on uns operaris intenten provocar el seu descarrilament tot i posant en perill fins i tot la seva vida. El tren, que va sense conductor durant uns dotze minuts i recorre dotze quilòmetres, acaba xocant finalment, passats només cent cinquanta metres de l’estació de les Franqueses, al punt quilomètric 30,9. El fatídic impacte es produeix amb el tren de viatgers número 2.933, ocupat per uns 120 passatgers, que anava ja molt poc a poc per la mateixa via pel fet que els responsables del control central havien tallat el subministrament elèctric de la catenària amb l’objectiu d’aturar el tren fantasma. Aliens a tot, els passatgers, sense cap informació sobre el que passava, esperaven tranquils que el seu tren reprengui la marxa a la velocitat habitual.

Impacte brutal amb vagons fora de la via
A les 9,40, el tren 2.954 envesteix, a 105 Km/hora, el tren 2.933. L’impacte és brutal. Diversos vagons de tots dos trens surten disparats de la via i van a parar a un pronunciat terraplè i a sobre de l’empresa Clipterplast. Els seus treballadors, que senten ben de prop el fort impacte, avisen aviat del sinistre i atenen com poden els primers ferits, els quals abandonen el tren totalment desconcertats i atemorits.
Convertits en una immensa ferralla, els vagons més afectats deixen aviat al descobert la magnitud de la tragèdia. En pocs minuts, el so de les sirenes envaeix les poblacions de Granollers, les Franqueses i Canovelles. Aviat corre la veu: “No se sap quants, però hi ha molt morts”, se sent per la ràdio.

Balanç: vint-i-tres morts
A les 11, la presència policial, de bombers, personal de Creu Roja de tota la província i dels serveis mèdics assistencials és més que nombrosa al lloc dels fets. També arriben aviat els mitjans de comunicació, els quals segueixen de prop totes les operacions que es fan amb l’ajuda de dues grans grues. Els ferits són traslladats a l’Hospital General de Granollers, a la Policlínica del Vallès i a diversos centres de Barcelona. Al llarg del matí, els metges forenses identifiquen els morts, la majoria d’ells rescatats de la ferralla després de molts esforços, i el jutge d’instrucció aprova l’aixecament dels cadàvers.
A primeres hores de la tarda, el Governador Civil franquista de l’època fa el primer balanç del sinistre, xifrat en 19 morts i més de 50 ferits. Entre els morts hi ha Antonio Garzón i Vicente Martín, maquinista i interventor, respectivament, del tren 2.933, així com cinc alumnes de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Passats uns dies, la xifra de morts es situa finalment, en morir quatre persones que hi havien estat ingressades, en vint-i-tres.

Els enigmes de la tragèdia
Plorats els morts, les seves famílies posen en dubte a través de la premsa de l’època (Mundo Diario, El Periódico, La Vanguardia, Tele/Expres, El Correo Catalán, Revista del Vallès, Plaça Gran, etc.), la versió oficial del Govern Civil i de RENFE, que consideren l’accident com el resultat “d’un error humà en no haver posat bé el fre de mà”, fet pel qual va ser condemnat el conductor del tren 2.954.
El tren fantasma que va ser mortal a les Franqueses

A l’esquerra, aspecte general de l’accident pocs minuts després de passar el sinistre. L’impacte va ser brutal. Foto: Juan Mas.

El ressò de l’accident a la premsa el dia 7 de desembre de 1979.

Una imatge de la mobilització en què van participar tots els serveis mèdics de la comarca. Foto: Juan Mas.

L’evacuació dels ferits va ser ràpida i eficaç. Foto: Ramon Ferrandis.

Un altre descarrilament l’any 1904

La línia Barcelona-Puigcerdà –enclavada encara en el temps i necessitada d’importants reformes– ha estat objecte d’altres accidents, entre els quals el del 3 de novembre de 1904, quan un tren de mercaderies que venia de la Garriga va trencar un rail quan es disposava a entrar a l’estació de les Franqueses i va descarrilar. A l’accident van morir els guardafrens Ramon Garcia i Joaquim Esterli. Els anys cinquanta es va produir també un accident de característiques similars al de les Franqueses en descarrilar un tren de mercaderies, que en aquesta ocasió sí que va poder evitar el xoc amb un altre tren procedent de Parets.

Després de la tragèdia ferroviària, la Grossa de Nadal reparteix 7.000 milions de pessetes

Fent bona la dita popular que la Grossa de Nadal acostuma a tocar allà on han passat desgràcies, molts ciutadans de Granollers, Canovelles i les Franqueses, així com d’altres poblacions veïnes, van resultar afortunats el dia 22 de desembre de 1979 –tot just 16 dies després de l’accident ferroviari- amb uns quants milions de pessetes.
La fortuna va venir via l’administració de loteries número 1 del carrer Sant Roc, que portava Miquel Rebull, i principalment de la mà de la parròquia de Fàtima, situada a cavall entre Granollers i Canovelles, ben a prop de la línia de tren accidentada.
Des del mes de setembre especialment i com feien cada any, els nens de la parròquia i el propi rector, Joan Samper, havien fet mans i mànigues per vendre, en participacions de 100 pessetes –se’n jugaven 80 i 20 eren de donació per a la parròquia– uns quants talonaris. Se sap que fins i tot van vendre les participacions fins el mateix moment en què els nens de Sant Ildefons van cantar la Grossa, que va correspondre al número 40.286. Van ser centenars i centenars els afortunats. Aquells que havien comprat una butlleta de la parròquia van obtenir 800.000 pessetes i així correlativament: 1.600.000 els que en tenien dues, etc.
Durant aquells dies –van tocar més de 6.400 milions de pessetes– les botigues d’electrodomèstics, les immobiliàries i els concessionaris de cotxes van fer el seu agost particular. En plena crisi econòmica, degut a l’alt preu del petroli i l’alt registre de tancament d’empreses i d’acomiadament de treballadors –entre els quals els més de 400 de Roca Umbert que havien abandonat la fàbrica el maig de 1978–, la Grossa va constituir una important injecció econòmica per a Granollers i rodalia.

Les mil i una cares de la fortuna
Mossèn Joan Samper, que podria haver comptat una i mil històries a l’entorn d’aquest tema –va rebre multitud de peticions d’ajuda de tot el món i també més d’una amenaça si no hi col·laborava econòmicament–, va aprofitar per fer les noves dependències de la rectoria i va arreglar també unes quantes coses de la parròquia.
Se sap d’un empresari solidari sempre amb la parròquia –es quedava sense comptar-les totes les butlletes que no es venien– que va fer el negoci del segle, i també de botiguers honrats que van entregar unes quantes participacions a les persones que els les havien encarregat, fins i tot després de saber que estaven premiades. El Bar Norte va repartir també uns quants milions entre els clients habituals de l’establiment, la majoria treballadors de l’empresa Sabons Camp, també ben propera a la línia ferroviària accidentada.

Durant molt temps l’Administració número 1 de Granollers va utilitzar el premi de la Grossa de 1979 com a reclam. Foto: Esteve Gironella.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara