Dijous, 6 de desembre de 1979. Línia de tren Barcelona-Puigcerdà. Primeres hores del matí. Com és habitual, centenars de persones utilitzen els trens que en tots dos sentits connecten aquestes dues ciutats. En un dia gris i emboirat, als voltants de les 8, el tren-tramvia 2.954, procedent de Vic, surt de l’estació de Centelles en direcció a Barcelona després d’haver-se vist obligat a transbordar tots els viatgers a uns autobusos a l’estació de Centelles-Aiguafreda a causa d’una avaria detectada en el sistema de frens.
Pocs minuts després, el conductor del comboi aparca el tren a una via secundària, la número 3 de l’estació del Figueró amb la intenció de comunicar telefònicament la incidència als responsables del Control Central com és habitual en aquests casos. Són les 9 hores i 18 minuts.
Mentre el conductor està fent la trucada des d’un punt en què perd de vista el tren, es desenfrena i comença a circular tot sol gràcies al fort pendent existent del 16 al 18% que hi ha en aquest tram. Descontrolat, el tren fantasma augmenta de mica en mica la seva velocitat i travessa les estacions de la Garriga i les Franqueses, on uns operaris intenten provocar el seu descarrilament tot i posant en perill fins i tot la seva vida. El tren, que va sense conductor durant uns dotze minuts i recorre dotze quilòmetres, acaba xocant finalment, passats només cent cinquanta metres de l’estació de les Franqueses, al punt quilomètric 30,9. El fatídic impacte es produeix amb el tren de viatgers número 2.933, ocupat per uns 120 passatgers, que anava ja molt poc a poc per la mateixa via pel fet que els responsables del control central havien tallat el subministrament elèctric de la catenària amb l’objectiu d’aturar el tren fantasma. Aliens a tot, els passatgers, sense cap informació sobre el que passava, esperaven tranquils que el seu tren reprengui la marxa a la velocitat habitual.

Impacte brutal amb vagons fora de la via
A les 9,40, el tren 2.954 envesteix, a 105 Km/hora, el tren 2.933. L’impacte és brutal. Diversos vagons de tots dos trens surten disparats de la via i van a parar a un pronunciat terraplè i a sobre de l’empresa Clipterplast. Els seus treballadors, que senten ben de prop el fort impacte, avisen aviat del sinistre i atenen com poden els primers ferits, els quals abandonen el tren totalment desconcertats i atemorits.
Convertits en una immensa ferralla, els vagons més afectats deixen aviat al descobert la magnitud de la tragèdia. En pocs minuts, el so de les sirenes envaeix les poblacions de Granollers, les Franqueses i Canovelles. Aviat corre la veu: “No se sap quants, però hi ha molt morts”, se sent per la ràdio.

Balanç: vint-i-tres morts
A les 11, la presència policial, de bombers, personal de Creu Roja de tota la província i dels serveis mèdics assistencials és més que nombrosa al lloc dels fets. També arriben aviat els mitjans de comunicació, els quals segueixen de prop totes les operacions que es fan amb l’ajuda de dues grans grues. Els ferits són traslladats a l’Hospital General de Granollers, a la Policlínica del Vallès i a diversos centres de Barcelona. Al llarg del matí, els metges forenses identifiquen els morts, la majoria d’ells rescatats de la ferralla després de molts esforços, i el jutge d’instrucció aprova l’aixecament dels cadàvers.
A primeres hores de la tarda, el Governador Civil franquista de l’època fa el primer balanç del sinistre, xifrat en 19 morts i més de 50 ferits. Entre els morts hi ha Antonio Garzón i Vicente Martín, maquinista i interventor, respectivament, del tren 2.933, així com cinc alumnes de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Passats uns dies, la xifra de morts es situa finalment, en morir quatre persones que hi havien estat ingressades, en vint-i-tres.

Els enigmes de la tragèdia
Plorats els morts, les seves famílies posen en dubte a través de la premsa de l’època (Mundo Diario, El Periódico, La Vanguardia, Tele/Expres, El Correo Catalán, Revista del Vallès, Plaça Gran, etc.), la versió oficial del Govern Civil i de RENFE, que consideren l’accident com el resultat “d’un error humà en no haver posat bé el fre de mà”, fet pel qual va ser condemnat el conductor del tren 2.954.