Santa Perpètua, punt clau del Corredor Mediterrani

El tren, un dels motors del municipi, és una antiga i innovadora oportunitat estratègica per al conjunt del Vallès

Paco Morales , Teresa Mira (text) , Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (fotografies)

Vist des d’un municipi a la frontera entre el Vallès Occidental i l’Oriental com Santa Perpètua de Mogoda, el ferrocarril ha estat sempre l’estructura principal del territori. Al segle xix dos grans esdeveniments van alterar el món agrari perpetuenc –i també vallesà– que va passar de ser un poble sense terra –i amb grans terratinents, dedicats a l'agricultura– a ser el centre de l’accessibilitat. i és que els gran empresaris de Barcelona van convèncer llavors els grans terratinents per transformar el municipi de Santa Perpètua i avui és l’Estat, vinculat encara als grans tenidors de sòl, el gran transformador.
El Calderí, una línia fèrria al llarg de la Riera de Caldes, seguint l’antiga carretera, es va fer construir per als estiuejants que volien arribar a les aigües termals de Caldes de Montbui. Poc més tard, la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses va travessar el territori pel sud, seguint el traçat del Besòs i lluny dels nuclis urbans. i els propis enginyers de la via van impulsar, seguint els principis urbanístics noucentistes de les ciutats jardí, l’actual barri de La Florida per a l'estiueig barceloní. Una barreja d'activitat i lleure va donar lloc, doncs, a aquelles infraestructures. La línia de Vic, avui R3 en via única encara, va ser projectada per anar a cercar carbó a Santa Joan de les Abadesses i per propiciar l'extensió industrial. Així, el Vapor Arañó, un patrimoni arquitectònic avui considerat Bé Cultural d’interès Local del patrimoni perpetuenc i amb un futur prometedor com a museu, a tocar del nucli, va ser el primer gran projecte industrial en aquest territori. Un territori que té avui 3.420 empreses en tot l’àmbit de l’Associació de Municipis de la Riera de Caldes, preocupades per com transportar les seves mercaderies.

Declivi del tren
El tren va entrar en declivi amb l’eclosió del vehicle privat substituït per les autopistes al Vallès, l'AP7 i la C-58 als anys vuitanta, tot i que, silenciosament, també es va fer un nou ferrocarril, l'actual R8, amb el secret del transport de mercaderies perilloses. Es va disposar a l’ombra de l’AP7 i amb l'enderroc per part de l'iNCASOL de la darrera estació perpetuenca del Calderí a mitjans dels anys noranta. El govern català va donar doncs prioritat a la futura Central integrada de Mercaderies (CiM), un projecte que posava la logística al centre del desenvolupament industrial. Aviat es van comprovar els danys col·laterals del vehicle privat –especialment la contaminació– al qual difícilment s'hi renunciarà perquè dóna una gran llibertat de moviments, tot i que està convertint la conurbació barcelonina en una trampa de contaminació per a quaranta municipis. Per això es treballa, en aquest mateix territori, per a la implantació del vehicle elèctric impulsant més de 30.000 quilòmetres de prova entre 120 industrials i ciutadans de la Riera de Caldes, des del Centre de Recursos del Vehicle Elèctric (CREVE), i es promou un nou sistema curricular en Formació Professional i la innovació amb projectes com l'Electrocat.

Cap a un model de futur
Per la gran disponibilitat de sòl en mans de l'iNCASOL, a finals dels anys noranta es va fer possible el trasllat de l’empresa ALSTOM –l’antiga Maquinista– a Santa Perpètua, amb un canvi d'agent inversor i una transmissió de sòl. Alstom es va situar a tocar de la CiM, i molt pròxima a l’encreuament de les línies R3 i R8 i compta amb via interna de connexió, un potencial de valor incalculable ja que la crisi econòmica, la manca endèmica d’energia abundant i barata, la necessitat imperiosa de lluitar contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic són factors determinants que avui conflueixen en un nou impuls del paradigma del transport multimodal. Un transport de futur on el ferrocarril està cridat a ser-ne la peça clau, capgirant la preponderància del vehicle per carretera. Els avenços tecnològics ho faciliten: els electrònics, els de potència, la georeferenciació i les formes d'organització del treball que, des de la dècada dels setanta, han anant descobrint-se. A partir del 2011 hi ha un nou canvi d'estratègia de la mobilitat i els dirigents socials, polítics i empresarials d’aquest territori aposten per traslladar l’R3 cap a l’R8 amb una estació més intermodal, més accessible, més central i més equipada davant la Granja Soldevila, amb ample internacional. També aposten per buscar alternatives consistents al transport de mercaderies sobre la base d’un sistema de terminals on l'Estació de mercaderies de la Llagosta, de propietat pública d’ADiF, sobre el futur Eix Mediterrani, és avui l’única terminal al sud de la Unió Europea on pot arribar una locomotora europea. Així, cal convertir-la en una estació equipada amb les noves tecnologies del ferroutatge que permetin embarcar el camió en una línia de tren i fer milers de quilòmetres a un cost molt més competitiu, sense contaminar, reduint camions de la carretera, en l'àmbit dels municipis sensibles en la preservació atmosfèrica a l’entorn de Barcelona, en substituir els moviments nord-sud que ara han d'arribar o sortir del port de Barcelona encara que no hagin d'embarcar per mar.
Santa Perpètua, punt clau del Corredor Mediterrani

Vista aèria del terme de Santa Perpètua, amb Sant Llorenç del Munt al darrere.

Una mirada al futur que passa per l’ahir

Cal una mirada holística del territori i gestionar com un tot integrat els canvis de mode camió-ferrocarril i camió-furgonetes que avui es fan només al costat del port (Morrot, Can Tunis) en cul de sac i generant moviments contaminants innecessaris. Per això l'estació intermodal de la Llagosta, juntament amb el Pla director urbanístic de la Riera de Caldes, són una oportunitat estratègica al conjunt del Vallès que, sobre la base de l'eficiència energètica i la sostenibilitat, podran continuar essent un dels principals motors de Catalunya amb el ferrocarril de nova generació que ha de configurar el corredor mediterrani com a projecte vertebrador del territori, l'element central del transport de passatgers i mercaderies del futur. L’Estació de la Llagosta pot connectar la via fèrria amb la CIM, l’Alstom i tot el corredor industrial, recuperant així l’antiga traça del tren el Calderí per servir de nou aquest territori. Ves per on, resulta que ara, l’ahir és el futur.

Una mostra dels eixos viaris que encerclen el municipi.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara