DavantalCamins de ferro, un vell i nou progrés
Dins i fora dels seus vagons i locomotores, el tren porta un fum d’històries humanes i socials que expliquen molt de la vida que s’ha fet per aquests verals durant més d’un segle i mig. Perquè no ens podríem imaginar processos com la industrialització, l’estiueig o els fluxos migratoris viscuts pels nostres pobles i ciutats sense l’existència del tren.
Els cent anys que enguany fa de l’arribada a Sant Cugat de l’emblemàtic Tren del Vallès –cada cop més anomenat Metro del Vallès–, que els Ferrocarrils Catalans van inaugurar el 26 d’octubre de 1917, és una fita emblemàtica en la història de l’actual companyia Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Una companyia nascuda el 1912 com a Ferrocarrils Catalans i que està cridada a ser el pal de paller de l’expansió ferroviària de la Catalunya del segle xxi.
Els dèficits ferroviaris al Vallès són notables, especialment en l’ínfima comunicació transversal d’una banda a l’altra de la comarca, on no es possible anar amb tren de Granollers a Sabadell i Terrassa i a la resta de ciutats de la banda occidental. Un dèficit que la plataforma Fem Vallès proposa corregir construint quatre grans estacions d’enllaç en la massa testimonial línia orbital de Granollers a Martorell (R8), quan es creua amb les línies S2 dels FGC a Terrassa, l’S1 del FGC a Sabadell, l’R4 de Renfe a Sabadell, Terrassa i Manresa i l’R3 a Granollers i Vic. És una proposta que aprofita la xarxa existent i que val la pena de considerar a fons. Amb aquests nous nodes, les línies del Vallès Oriental i Occidental en direcció a Girona entrarien en relació, sense que calgués anar forçosament a Barcelona per fer els intercanvis.
Els incompliments d’inversió permanents del govern espanyol són la causa que la línia Barcelona-Puigcerdà (R3) continuï en via única, tal com es va crear fa més d’un segle, tot i que fa 37 anys (!) que el desdoblament parcial consta als pressupostos de l’Estat; o que el soterrament de la línia R2 a Montcada i Reixac, anunciat fa més d’una dècada, estigui encara per començar, per més que el municipi s’hagi convertit en el punt més negre de la xarxa ferroviària de tot l’Estat, amb 170 víctimes acumulades per atropellaments a les vies. A aquests exemples d’escàndol hi podríem sumar el desinterès del govern espanyol en el Corredor Ferroviari Mediterrani, que tant clau ha de resultar per al transport adequat de mercaderies que es produeixen o han d’arribar també al Vallès.
Davant del repte del canvi climàtic i de la greu contaminació atmosfèrica que mina la capa d’ozó, el tren continua sent la millor aposta de present i futur per a un transport eficient, col·lectiu i sostenible. I val la pena d’anotar-s’ho bé, perquè massa que sabem que hi ha trens que només passen una vegada i està clar que n’hem deixat escapar molts. Fem vots, doncs, perquè el referèndum sobre la independència que tenim en vistes ens permeti agafar el tren del futur.
A sobre, pont de ferro de la línia del ferrocarril de la via del nord, que creua el riu Congost, amb un tren de vapor, l’any 1918. Fotos: Lucien Roisin/Col·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.