Passatgers atrapats al tren per la gran nevada del 1962

Les estacions de Cerdanyola-Ripollet i de les Franqueses són de les moltes que van haver d’acollir viatgers dels combois retinguts

Pruden Panadès , Agustí Jiménez (text)

Els trens vallesans també han estat testimoni d’històries humanes singulars viscudes arran de situacions climatològiques excepcionals, com la riuada del 24 de setembre del 1962 o la gran nevada de la nit de Nadal d’aquell mateix any. Així, a Ripollet i Cerdanyola es recorda l’aventura nadalenca que van viure els prop de dos-cents passatgers d’un tren que va quedar bloquejat a l’estació per aquells gruixos de neu insòlits. Va ser l’odissea d’un comboi procedent de Barbastre i amb destí a Barcelona, que el vespre del mateix dia 25 de desembre va quedar aturat a l’estació, on s’havien acumulat 80 centímetres de neu. En una línia encara no electrificada, el comboi, arrossegat per una locomotora de vapor, estava format per vagons de fusta.
Alguns viatgers van decidir arribar a peu a Barcelona. Així, seguint segurament el traçat d’unes vies desertes, van arribar a la capital per Sant Andreu. Amb tot, la majoria van optar per esperar-se dins del vagons, on, afortunadament, la calefacció funcionava i mantenia una temperatura relativament agradable. El matí de l’endemà, Sant Esteve, un d’aquests viatgers va avisar de la situació a l’Ajuntament de Cerdanyola que va posar fil a l’agulla i d’entrada va decidir que s’elaborés pa per alimentar les persones atrapades dins del tren aturat.
El forn més proper a l’estació de Renfe de Ripollet i Cerdanyola, el Forn Planas, situat a l’actual Avinguda de l’Estació de Ripollet, va ser el triat per les autoritats locals per fabricar el pa necessari, que va haver de mobilitzar els seus forners en un dia festiu. La solidaritat veïnal no es va fer esperar i “molta gent es va apropar a l’estació amb l’ànim d’ajudar”, com recorda Cristina Casas Palau, llavors veïna de la zona. Recorda que també altres establiments van contribuir a fer més suportables les hores d’espera dels soferts captius del tren, ja que a la carnisseria de Josep Bayó i Llargués “es va tallar la carn que es va cuinar a l’Hostal can Ramonet, situat als Quatre Cantons, per farcir els pans de can Planas”. La Fonda Salla, a tocar de l’estació, i l’Hotel Nord va servir alguns àpats i begudes als viatgers accidentats.
No va ser fins ben entrada la nit de Sant Esteve que un Tren Automotor Fiat (TAF), mogut per una locomotora dièsel va arribar des de Sabadell per recollir els passatgers retinguts.

El brou de la cantina
Un episodi similar és el que van viure el passatgers de dos trens procedents de Vic que la nit de Nadal del 1962 van quedar aturats a l’estació de les Franqueses i van trobar el primer escalf al petit bar de l’estació. El regentava la família Cuquet, que llavors feia més trenta anys que vivia a l’estació. El pare, Emili, feia treballs de vies i obres, i la mare, Dolors, que havia estat guarda, es va fer càrrec de la cantina. Allí hi servien ocasionalment esmorzars, begudes calentes i algun àpat per als treballadors ferroviaris i els diumenges, després de missa, era el lloc on anaven a fer el vermut els pagesos que baixaven en carro des de Marata o Corró d’Avall.
Les incidències van començar el vespre del 24 de desembre quan un tren que baixava de Vic ja no va poder continuar el trajecte. Cap a les deu de la nit, un altre tren que havia quedat aturat a l’estació del Figueró va arribar a la de les Franqueses no se sap com, si per les embranzides del subministrament elèctric o per la inèrcia del pendent.
Els passatgers dels dos trens eren famílies amb nens i alguns ancians, una colla d’esquiadors joves i una dona embarassada que per moments va semblar que anava de part. Si la nit de Nadal rememora la història d’una parella que busca allotjament, la del 1962 l’Emilia Cuquet i l’Ernest Pinedo eren una jove parella que des de la cantina de l’estació de les Franqueses havia d’improvisar l’atenció a una parella que anava de part i a una colla de viatgers atrapats per la neu.
Altres veïns propers es van afegir a l’ajut, com ara l’Elvira Vinyes, mestressa de can Baldiri, que va proveir tota mena de queviures. Els de can Martí, una casa de pagès avui desapareguda, van portar-los llet, mentre que al bar fonda Vila van allotjar més d’una família que viatjava en cotxe. Es va obrir un caminet enmig de la neu des del tren fins l’estanc on hi havia el servei de telèfons i on els passatgers es van poder comunicar amb les seves famílies.
Aquella nit els infants i avis que eren als trens atrapats van prendre l’escudella de Nadal que a la cantina preparaven per a l’endemà i els maquinistes van menjar un dels rostits. Els abrics i la calefacció van fer suportable aquella nit freda, en la qual no van faltar cafès amb llet i galetes maries i en què es va esgotar tot. L’endemà va baixar una màquina de fuel i frontal llevaneus, la Sant Fe, que va netejar la via i els trens van poder recuperar la circulació. Episodis similars es van viure en altres vies i estacions. Un tren va quedar aturat a la sortida del túnel de la foradada, abans d’arribar a Cardedeu, i el rescat dels passatgers va ser llarg perquè hi havia molts infants i gent gran. A Granollers, els passatgers aturat a l’estació del Nord van ser acollits a l’Hospital Asil, a les monges franciscanes de la congregació d’Anna Mogas i a la Fonda Europa
Passatgers atrapats al tren per la gran nevada del 1962

El tren, encarcarat de la neu i el gel i, a sota, l’estació de tren compartida entre Cerdanyola i Ripollet. Foto: Andreu Casillas i Garcia.

Obrint pas a la carretera de Corró d’Amunt.

Serafina i Emília Cuquet (amb gorra i banderí) l’any 1952 a l’estació de les Franqueses. Foto: Francesc Colomé i Emília Cuquet.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara