El tren al Vallès, un fum d’històries i de reptes de futur

El tren Barcelona-Sant Cugat de FGC celebra el centenari seguint la petja del primer ferrocarril vallesà, arribat a Granollers fa 163 anys

Vicenç Relats (text)

La commemoració aquest any del centenari del Tren del Vallès dels Ferrocarrils Catalans, que es va posar en servei entre Barcelona i Sant Cugat el 26 d’octubre de 1917, travessant la serra de Collserola sota túnels, suposa tota una efemèride. Una data emblemàtica en la història dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que anys després van continuar desenvolupant-se cap a les ciutats de la banda occidental del Vallès i que arriben al primer segle de vida en plena expansió.
El perllongament de la xarxa dels FGC dels darrers anys dins de Terrassa i Sabadell –que enguany obre tres noves estacions sabadellenques a La Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell-Parc del Nord– significarà un impuls definitiu per consolidar l’eficiència del que ja se’n diu el Metro del Vallès. A Sabadell la transformació serà espectacular quan es culmini el soterrament de la línia entre Gràcia i Can Feu, que suprimirà la barrera existent entre els dos barris i possibilitarà un passeig o rambla nou, d’uns 375 metres, des de l’entrada a la ciutat pel castell de Can Feu fins a Gràcia. El cobriment de les vies dels FGG seran una realitat la primavera del 2019, segons que ho van anunciar el passat 11 de maig en una visita a la ciutat el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyats de l’alcalde, Juli Fernández, i del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant. La generació d’aquest nou tram cobert, que tindrà un cost de 25 milions d’euros, implicarà la modificació de les rasants dels carrers de l’entorn i del pendent de les vies al llarg de 975 metres, fins a enllaçar en superfície amb les vies existents al terme de Sant Quirze del Vallès.

Molts abans del 1917
Amb tot, els camins de ferro van arribar a les terres vallesanes molts anys abans que el 1917 els Ferrocarrils Catalans arribessin a Sant Cugat. La primera línia ferroviària va ser la Barcelona-Granollers, inaugurada el 23 de juliol de 1854, sota l’impuls de la societat Girona Hermanos, Clavé y Companyia, de matriu barcelonina, que va fer-se’n càrrec sense subvenció de l’Estat. Només sis anys després de la inauguració el 1848 de la línia Barcelona-Mataró, que va ser la primera de tota la península ibèrica, la granollerina es va convertir en la segona possibilitat de transport ferroviari a Catalunya.
Poc després, l’any 1855, també arribaria fins a Sabadell el tren de la que amb els anys seria la línia Barcelona-Saragossa, impulsada per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona que, com la línia Barcelona-Granollers, va acabar absorbida per la poderosa Compañia de Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). Poc després d’acabada la Guerra Civil, l’Estat franquista va rescatar totes les concessions de via ampla i MZA va quedar integrada amb les altres companyies en l’actual Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), la companyia pública espanyola que tants dèficits arrossega en el servei de Rodalies que ofereix als soferts usuaris del Vallès i de la resta de comarques catalanes.
El tren sempre ha estat un símbol de progrés, on s’han aplicat tots els avenços tècnics del moment, des que el 1769 l’escocès James Watt va patentar la primera màquina de vapor, que va ser el motor del tren i de la Revolució Industrial. Amb tot, 163 anys després d’arribar al Vallès, el ferrocarril manté en aquestes contrades grans reptes en el seu desenvolupament com a sistema de transport molt més eficient i sostenible ambientalment que el vehicle privat, ja que, entre altres mancances, són pràcticament inexistents les comunicacions transversals ferroviàries entre les dues comarques vallesanes, sense capacitat ni d’enllaçar sobre rails Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.
En ple desenvolupament de l’AVE i de les seves solitàries estacions per la meseta castellana, la xarxa de Rodalies vallesana arrossega greus dèficits, com el tan anunciat desdoblament de la línia R3 de Barcelona-Puigcerdà –que passa per Montcada, Santa Perpètua, Mollet, Parets, Les Franqueses, la Garriga i el Figueró–, que ara el govern Rajoy ha tornat a prometre per enèsima vegada, en una oferta que costa de creure. I és que és des de l’any 1980, just recuperada la democràcia, que l’executiu espanyol va començar a pressupostar el desdoblament d’aquesta línia als seus comptes. I d’això ja en fa trenta-set –sí, 37!– anys. Un altre dels incompliments flagrants que clama al cel és el del soterrament de la línia R2 (Barcelona-Portbou) al seu pas per Montcada i Reixac, convertit en el principal punt negre de la xarxa ferroviària catalana. Acumula 170 morts per atropellament en aquest tram de via. Un soterrament del qual encara no s’ha fet res, tot i que els primers compromisos de l’Estat arrenquen fa més de deu anys.

Un monstre diabòlic
S’explica que quan a Anglaterra van aparèixer els primers trens a principis del segle xix molta gent els va veure com un invent diabòlic: els pagesos deien que es tallava la llet de les vaques i els metges londinencs alertaven que les seves grans velocitats –de 40 i 50 quilòmetres per hora– els arribarien a impedir de respirar. Fins i tot durant força temps va ser obligatori que un home cavalqués davant del tren amb una bandera vermella per alertar la població de la imminència del seu pas, per poder així fer apartar bestiar i criatures dels perills d’aquell monstre.
Dècades després, al Vallès el tren ja va ser rebut amb una altra perspectiva. Les cròniques periodístiques expliquen la gran rebuda popular que va tenir a Granollers el 23 de juliol de 1954 aquell comboi format per dues locomotores engalanades amb flors i banderes i vint-i-quatre cotxes, que havia sortit de Barcelona amb benedicció episcopal, i amb el repic dels campanars per on passava.
A finals del segle xix i principis del xx tothom volia trens i se’n van arribar a projectar de tan diversos com els que el 1909 preveien giragonses com les que havien de comunicar Montcada i Moià, passant per Santa Perpètua, la serra de la Salut, Sentmenat, Castellar, Sant Llorenç Savall, Gallifa, Sant Feliu de Codines i Castellterçol, establint una possible ampliació de Castellterçol fins a Vic.
Amb les seves llums i ombres i tot desenvolupant les terres vallesanes, el tren ha mogut un fum d’històries sense les quals no s’entendrien fenòmens del darrer segle i mig com la industrialització, l’estiueig o les diferents onades migratòries que han viscut els nostres pobles i ciutats. Unes històries que ens parlen també de personatges emblemàtics –caps d’estació, guarda-agulles, recaders ...– i també d’accidents i de situacions difícils com les viscudes dins dels combois en la tràgica riuada del 1962 o en aquella nevada del mateix any que ho va colgar tot. De tot això i d’una certa prospectiva del que ens hauria de deparar el futur en trobareu informació en les planes d’aquesta carpeta.

Cent anys del Tren del Vallès, una història d’èxit amb projecció de futur per als FGC

Tot i que el tren del Vallès dels Ferrocarrils Catalans procedent de la plaça de Catalunya de Barcelona va arribar per primer cop a la vila de Sant Cugat el 26 d’octubre de 1917, va ser uns mesos abans, el 28 de novembre de 1916, quan arribava al nucli de població santcugatenc de les Planes, ja entre els boscos vallesans de Collserola.
En un acte celebrat el 28 de novembre passat a l’estació de les Planes, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es va batejar un tren de FGC amb el nom de Carles Emili Montañés, l’enginyer promotor de l’electrificació de la indústria catalana i cofundador de la companyia Ferrocarriles de Catalunya, SA, origen de l’actual xarxa ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Montañès va impulsar la connexió de Barcelona amb les ciutats del Vallès, juntament amb l’industrial americà Frederick Stark Pearson, amb la voluntat de perllongar la traça de la línia del Tren de Sarrià, que funcionava amb èxit des del 1863. El resultat de l’aliança entre Montañés i Pearson va ser la creació de l’empresa Ferrocarriles de Catalunya SA (FCC), que el 1912 va iniciar les obres de perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes amb la construcció del túnel sota Vallvidrera i després amb els treballs de la resta de la línia.
L’arribada del tren a les Planes va convertir l’indret en la destinació d’esbarjo preferida de la societat barcelonina. A partir de llavors, cada diumenge milers de persones van començar a aprofitar-ho per viatjar amb el nou tren fins als berenadors, que es van fer populars i van viure una època daurada.
A l’acte de commemoració, el conseller Rull va voler recordar la numeració de les tres línies que té avui la xarxa de FGC per fer una projecció de futur de la xarxa que ha de tenir l’empresa pública ferroviària catalana. “L’1 és pels trens de la línia del Vallès, el 2 per la Llobregat-Anoia i el 3 per la de Lleida-La Pobla de Segur”, va indicar Rull, per assegurar que “aspirem a que hi hagi numeracions del 4, del 5 i del 6 i que FGC tingui la capacitat de generalitzar aquest plantejament exitós”.
Una exposició, 100 anys del tren a Les Planes, va servir per explicar amb imatges els cent anys de l’entrada en servei del tren a Les Planes, la construcció del túnel de Vallvidrera i l’entrada en servei dels automotors Brill.

Brill, els primers automotors
Els primers automotors Brill 18 que van arribar a Barcelona van fer-ho completament muntats, però els dotze següents van arribar per peces i es van recompondre al Taller de Sarrià. Quatre automotors i vuit remolcs es van construir íntegrament al taller de Sarrià, seguint els plànols americans. El Brill 18 va entrar en servei el 28 de novembre de 1916 i va ser retirat del servei el 1971. Al llarg de la seva llarguíssima vida va cobrir els trajectes entre Barcelona, Terrassa i Sabadell.
El Brill 301, adquirit el 1919, estava pensat per substituir els antics tramvies belgues que des de 1905 cobrien el servei entre Barcelona i Sarrià. Els cotxes van arribar a Barcelona desmuntats i, entre 1920 i 1921, es van muntar al taller de Sarrià. La sèrie va entrar en servei progressivament entre l’11 de desembre de 1920 i el 24 de març de 1921.
A partir de 1952, molts dels cotxes van ser transformats en noves unitats de la sèrie 600, aprofitant-ne els motors i els equips elèctrics. L’any 1967 es van retirar del servei i van ser desballestats els automotors que encara no havien estat transformats.

FGC: un pla per arribar als 70 milions de viatgers del Metro del Vallès el 2020

Per assolir un bon sistema de transport públic ferroviari, el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) 2020 de la Generalitat preveu la seva assumpció de competències sobre la gestió de la infraestructura ferroviària de Rodalies Renfe, per a la millora i optimització del servei i per poder augmentar l’atenció als usuaris.
A Ferrocarrils de la Generalitat els objectius del pla són consolidar els perllongaments de Terrassa i Sabadell, que inclou les noves estacions i una nova oferta conjunta de bus i tren. Amb el perllongament de Terrassa, que està en servei des del 29 de juliol de 2015, la línia del Vallès ha guanyat un 11% d’usuaris. A Sabadell, el perllongament es du a terme en dues fases. La primera va ser el setembre del 2016, amb l’obertura de les dues primeres estacions i que es completa aquest any amb la inauguració de tres estacions més.
El perllongament de Sabadell ha suposat un increment d’1,8% d’usuaris al conjunt d’estacions del municipi i la previsió és que al 2020, Sabadell i Terrassa aportin 10 milions d’usuaris a la línia del Vallès. Si el 2016 es va tancar amb 59,6 milions de viatgers, la previsió per al 2020 és d’arribar a tenir-ne gairebé 70 milions.

Trens cada cinc minuts
Per absorbir aquest increment d’usuaris, el govern ja ha autoritzat l’adquisició de quinze nous trens per al Metro del Vallès. La compra d’aquest nou material mòbil permetrà incrementar freqüències i donar resposta a l’augment de la demanda. Les noves unitats, que s’han de fabricar, s’aniran incorporant al servei de Metro del Vallès a partir de 2019 i suposaran una inversió total d’uns 130 milions d’euros. El nou material permetrà reduir a la meitat la freqüència de pas entre la Plaça Catalunya de Barcelona i Sabadell, en passar de 10 a 5 minuts. La freqüència entre la Plaça de Catalunya i Terrassa també serà de 5 minuts, quan actualment és de 7-8 minuts.
El Pla de Transport de Viatgers 2020 pretén ser una eina per garantir la sostenibilitat i lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica. L’aplicació de les mesures afavoreix un transvasament del vehicle privat cap al transport públic, de manera que contribueix a assolir els paràmetres de reducció d’emissions previstos al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire.
El tren al Vallès, un fum  d’històries i de reptes de futur

L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, juntament amb el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i el conseller de territori Josep Rull, anunciant les noves actuacions previstes del Metro del Vallès. Foto: Juanma Peláez. Ajuntament de Sabadell.

Una imatge del tren Sant Quirze del Vallès dels FGC, en servei des del gener de 2014. Foto: Arxiu FGC.

A la pàgina anterior, una imatge de l’estació dels Ferrocarrils Catalans a Sant Cugat l’any 1917, pocs dies abans de la inauguració de la línia. Foto: arxiu FGC. A sobre, l'antiga estació del ferrocarril MZA al centre de Granollers, avui desapareguda. L'estació es va construir molt a prop del nucli històric, a la prolongació del carrer de Marià Maspons, i es va inaugurar el 23 de juliol de 1854. Foto: Lucien Roisin. Joan Martínez Martínez/Col·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers

Les Planes, el desembre de 1916, pocs dies després de la inauguració de la línia, amb un automotor Brill 18. Fotos: arxiu FGC.

Una imatge presa a Sarrià el dia 28 de novembre de 1916 que mostra la benedicció del tren inaugural de la línia Sarrià – Les Planes. Fotos: arxiu FGC.

L’estació de les Planes, que va ser la primera expansió del tren de Sarrià i va fer tan populars els seus berenadors. Foto: Bernat Borràs, http://www.trenscat.com.

Automotor Brill 301 a Terrassa Rambla en un viatge especial organitzat per la Fira Modernista d’abril del 2005.

L'il·lustrador terrassenc Conrad Roset mostrant el vagó que va pintar al president Mas; a l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i al conseller de Territori Santi Vila. Era el dia 28 de juliol de 2015, data de la inauguració del perllongament de la línia d’FGC a Terrassa, que va inloure tres noves estacions. Foto: Rubén Moreno/ govern.cat.

Endesa, hereva de La Canadenca del visionari Pearson que va impulsar el Tren del Vallès

La companyia elèctrica Endesa, que el 1996 va esdevenir propietària de l’antiga empresa Fuerzas Electricas de Cataluña, Sociedad Anónima (FECSA), creada el 1952, és hereva de la Barcelona Traction (anomenada La Canadenca pel seu origen canadenc), fundada el 1911 pel visionari enginyer i empresari nordamericà Frederick Stark Pearson, que va promoure l’electrificació de la indústria i l’extensió del ferrocarril a Catalunya. L'interès de Pearson per la producció d'energia elèctrica al país va néixer de la mà de l’enginyer Carles Emili Montañés, que el va portar a Barcelona el juliol de 1911 per explicar-li els seus projectes d'electrificació mitjançant la hidroelectricitat.
Montañés va convèncer Pearson de les grans possibilitats dels rius del Pirineu català per a la producció d’electricitat i de la zona industrial de Barcelona i del Vallès per consumir-la. S’explica que, des del cim del Tibidabo, Montañés va mostrar a Pearson el fum de les ciutats industrials de Sabadell i Terrassa per donar-li a entendre les grans necessitats que hi havia d’electrificar-les. I gràcies a l’impuls d’aquest audaç industrial i financer, el 1912 La Canadenca va ser la creadora i accionista única de l’empresa Ferrocarrils de Catalunya SA, els actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), impulsors del que avui es coneix com el Metro del Vallès, un tren que ara fa un segle va unir Barcelona i Sant Cugat.
La Canadenca va ser el projecte més ambiciós de Frederick Stark Pearson, un home de gran visió de futur que no només va voler aprofitar el potencial hidràulic català per produir electricitat sinó que va veure la possibilitat de desenvolupar una gran xarxa de ferrocarril, així com sistemes de rec i plans urbanístics com els de la ciutat-jardí de La Floresta o del primer gran club de golf a Sant Cugat del Vallès. Amb tot, la seva mort prematura el 1915, als 54 anys, van impedir-li veure fets realitat la major part dels seus projectes. Va trobar la mort al vaixell Lusitània que va ser enfonsat pels torpedes d’un submarí alemany a les costes d’Irlanda durant la Primera Guerra Mundial.
Fins a l'inici de la Guerra Civil, la Barcelona Traction va adquirir les empreses més destacades del sector, com ara Salts del Segre (1912), Energia Elèctrica de Catalunya (1912) i Salts de l’Ebre (1930). A més d’aconseguir el monopoli de l’electricitat, va fer algunes de les obres hidràuliques més importants d’Europa.
La Guerra Civil va suposar la paralització de l'activitat del sector, i la posterior crisi de la postguerra. Aquestes circumstàncies van ser aprofitades pel financer Juan March que, el 1948, gràcies a la seva vinculació al règim franquista, en una controvertida operació va adquirir la societat Barcelona Traction que havia fet fallida. Aquell període d'absorcions i fusions van culminar quan, el 1951, March va fundar FECSA, que aglutinava la immensa majoria del mercat elèctric català.
Amb la liberalització del mercat elèctric a l’Estat espanyol, amb la seva entrada a la Unió Europea, el 1991 Endesa va entrar a l’accionariat de FECSA, amb la compra del 40% de l'empresa. Finalment, el 1996, Endesa va aconseguir el 75% de les accions de la companyia i el seu control absolut.

Frederick S. Pearson en una imatge presa l’any 1914. Fotos: Villanueva, J.S, Fons Històric d’Endesa.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara