Montcada i Reixac, un poble esquarterat per les vies, que n’exigeix el soterrament
El municipi, amb quatre línies i sis estacions, acumula l’escandalosa xifra de 170 víctimes atropellades pel tren
Vicenç Relats
(text i fotografies)
Montcada i Reixac, que des del 1854 veu passar pel seu terme la històrica línia de tren de Barcelona a Granollers (l’actual R2), que continua fins a Portbou amb l’R11, fa una dècada que està en peu de guerra exigint el soterrament d’unes vies on, des de l’arribada del ferrocarril al municipi i fins el passat 21 de maig, hi havien mort atropellades l’escandalosa xifra de 170 persones.
La reivindicació del soterrament que l’Ajuntament i els veïns de Montcada plantegen al govern espanyol i al seu ens Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) vénen de molt més lluny, ja que les primeres propostes van sorgir el 1989, quan la Generalitat va fer els estudis preliminars per fer passar el tren d'alta velocitat pel municipi. El febrer del 2006 es va crear la plataforma ciutadana Tracte Just-Soterrament total, que lidera una demanda que està prevista en un conveni entre el Ministeri de Foment i la Generalitat, d’aquell mateix any, que ha estat absolutament desatesa i incomplerta per part de l’Estat.
La falta d’inversions i de millores al dens nus ferroviari de Montcada i Reixac l’han acabat convertint en el principal punt negre de la xarxa de trens de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. I és que aquest municipi de 23,5 quilòmetres quadrats viu una insòlita concentració ferroviària amb cinc estacions (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac) i un baixador inactiu (Montcada- Sant Joan de les Abadesses), per on hi passen un total de cinc línies de tren: l’R2 (Granollers-Castelldefels), l’R3 (L’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà), l’R4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa), l’R11 (Barcelona Sants-Portbou) i l’R7 (Barcelona-UAB), a les quals s’hi afegeix la línia soterrada de l’AVE. Es tracta, doncs, d’una altíssima concentració ferroviària a la qual des del 2003 encara cal sumar-hi una estació del metro de Barcelona, Can Cuiàs. I en l’àmbit del trànsit viari, el terme municipal encara ha de suportar dues autopistes –la C33 i la C58–, dues autovies –la C-17 i la N-150– i dues carreteres generals –la BV-5001 i la BV-5010–, que fan del terme tot un excalèxtric. “Som un poble esquarterat per les vies de tren i per altres infraestructures”, descriu gràficament l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos.
Quatre anys de concentracions
Davant de la inhibició governamental a la reclamació del soterrament de l’R2 i de la reiteració de la tragèdia humana que això provoca, des de l’any 2013, cada cop que hi ha un nou accident mortal a les vies, els veïns de Montcada s’apleguen davant del monòlit dedicat a les víctimes del tren, que està situat a la Cruïlla del Soterrament, al costat del pas a nivell del carrer Bogatell. S’hi fa un minut de silenci i al lloc del sinistre s’hi encenen espelmes. Es tracta d’una protesta carregada de dolor i d’impotència que s’ha fet tristament habitual, que molt sovint acaba amb el tall de les vies per part dels concentrats, que provoquen l’aturada dels trens, retards generals a diverses línies de rodalies i les queixes dels viatgers afectats.
En les darreres concentracions, els veïns i les autoritats municipals no s’han limitat a demanar el soterrament sinó una millora general de les mesures de seguretat a les vies i en l’accessibilitat a totes les estacions del municipi.
“Tot i saber que serà gairebé impossible reduir al cent per cent tots els perills relacionats amb les vies del tren, demanem un increment de les mesures de seguretat i la dignificació de les estacions perquè no volem ni una víctima més”, deia l’alcaldessa davant dels veïns concentrats, el 16 de maig passat. Es manifestaven en protesta per la que aleshores era la darrera víctima: un home de Cerdanyola del Vallès, de 48 anys, atropellat el dia abans a l’estació de Montcada-Bifurcació. Campos qualificava com a “obsoletes, anacròniques, inaccessibles i indignes” totes les estacions del municipi, tret de la de Santa Maria.
Al mateix acte, el portaveu de la plataforma per al soterrament, Antoni Mollet, assegurava que la millora de la seguretat i de l’accessibilitat és “una reclamació urgent i innegociable amb ADIF, al marge del soterrament”. Així mateix, expressava el “sentiment de ràbia i d’impotència” davant d’una nova mort i exigia “el compliment de la llei que obliga a protegir la vida dels ciutadans de Montcada”. Cinc dies després, el 21 de maig, un jove del poble de catorze anys moria fatalment a les vies.
Un projecte alternatiu
Amb l’objectiu de superar la reiterada inacció del ministeri de Foment i d’ADIF en el soterrament promès, l’1 de març passat els ajuntaments de Montcada i de Barcelona van presentar un projecte alternatiu de soterrament que redueix a la meitat –de 400 a 200 milions d’euros– el cost del pla presentat per Fomento l’any 2009, que ha obert perspectives més favorables.
El projecte, realitzat per l’empresa Barcelona Regional, aporta grans modificacions al projecte inicial, com ara fer tota l’actuació amb un sistema constructiu entre pantalles a cel obert, que permet soterrar a una mínima profunditat, no utilitzar tuneladora i crear una única via provisional del tren que es mantindria durant tota l’execució. Això evitaria el desviament del ferrocarril per trams, com estava pensat, i alliberaria tota l’àrea de treball.
Carpeta Històries a tot tren
