El tren pinxo de banyoles

Adaptació lliure

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà.

Quan se’n puja una pujada ja s’atura a mig camí,
dóna temps al maquinista d’anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d’anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no va de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.

El tren pinxo de Banyoles se’n va anar a Arenys de Munt
va aprendre a fer referèndums i ara ja ho té tot apunt,
la, la, la, la, i ara ja ho té tot apunt.

El tren pinxo de Banyoles va per muntanyes i plans
enarborant la bandera dels Països Catalans,
la, la, la, la, dels Països Catalans.

I tota la gent que hi puja brinda, amb un porró de vi,
per què ens torni l’alegria i pel dret a decidir,
la, la, la, la, i pel dret a decidir.

El tren pinxo de Banyoles va fins a Vilamajor,
tothom que hi puja proclama l’autodeterminació,
la, la, la, la, l’autodeterminació.

Al tren pinxo de Banyoles cada dia hi va més gent
i ja no hi ha qui l’aturi: va endavant i ben rabent,
la, la, la, la, va endavant i ben rabent.

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà.