El parc del Tibidabo, 115 anys d'atalaia del Vallès

El popular parc d'atraccions barceloní fa de la seva emblemàtica oferta lúdica un reclam per a tots els públics i dels seus voltants un mirador privilegiat sobre la plana vallesana

VCR (text) , Parc d'Atraccions del Tibidabo (fotografies)

El Parc d'Atraccions del Tibidabo és un indret emblemàtic de la ciutat de Barcelona, que ho és també del Vallès, des d'on s'hi puja per la carretera de l'Arrabassada, des de Sant Cugat. Perquè des que la seva construcció al cim de la Serra de Collserola (a 512 metres d'altitud) es va iniciar el 1900, ara fa 115 anys, els seus voltants també es van començar a popularitzar com un mirador excepcional sobre la plana vallesana. Això ho saben bé molts caminadors, com els del Centre Excursionista de Santa Perpètua de Mogoda, que cada any hi organitzen un caminada popular des del seu poble.
Catorze anys abans de la inauguració del parc, el 1886, s'hi havia edificat una petita capella dedicada al Sagrat Cor, i el 1888, en motiu de l'Exposició Universal, s'hi va obrir l'últim tram de la carretera, on s'alçaria un pavelló d'estil àrab. Va ser, però, l'impuls del parc per part de l'emprenedor farmacèutic Salvador Andreu el que va transformar l'indret. Tal com ell volia, va aconseguir acostar la muntanya als barcelonins, per mitjà d'un tramvia, un funicular i un parc d'atraccions.
Des de llavors i gràcies a la seva constant evolució, el que és un dels parc d'atraccions més antics del món permet gaudir a tota mena de públics –i molt especialment les famílies amb infants– de l’encant dels seus espais i d'una trentena d'atraccions, des de les més emblemàtiques fins a les més modernes tecnològicament, enmig de panoràmiques úniques sobre la capital de Catalunya.
La història del parc centenari es remunta al 16 de juny de 1900 quan van començar les obres per accedir-hi, amb la construcció del Tramvia Blau i el popular funicular. El parc es va inaugurar el 29 d'octubre de 1901 i el funicular es convertia en la primera gran atracció, pel caràcter innovador d'aquest transport per l'època. La primera dècada es va caracteritzar per petites diversions com ara telescopis i prismàtics, gronxadors, Tir Flobert, jocs de bitlles, els miralls, els autòmats, o l'estació de coloms missatgers. Alhora, començava a esdevenir l'escenari d’una gran quantitat d'actes populars de tots tipus: des de trobades de cors d'en Clavé fins a balls amb orquestra, a la seva gran sala de festes.
El 1910 començava el rellançament definitiu del parc d'atraccions, amb la instal·lació del Carrousel Elèctric, mentre que el 1915 el Ferrocarril Aeri donaria entrada a les grans atraccions. El 1913 s'hi havia contractat una tribu senegalesa, per exhibir-hi els seus costums, estils de vida i habilitats, en una d'aquelles atraccions que avui serien intolerables.

La vuitena meravella
La que potser encara avui és l'atracció més emblemàtiques del parc, L'Atalaia, es creava el 1921. Va prendre forma amb la construcció d'una gran estructura metàl·lica de 50 metres d'alçada, mentre s'iniciaven els projectes per doblar la capacitat del funicular de cara a l'Exposició Internacional del 1929. El 1924 es facilitava l'arribada dels clients a l'incipient Hotel Florida amb un trenet que permetia fer un deliciós passeig per tota la carena de la muntanya per gaudir de les vistes. El 1928 s'inaugurava L'Avió i en aquell moment el parc ja era conegut arreu i la revista Barcelona-Atracción el qualificava de "vuitena meravella".
Amb l'esclat de la Guerra Civil el 1936 el parc va ser col·lectivitzat i va patir alguns desperfectes. En la postguerra immediata es va restablir la societat El Tibidabo SA, encapçalada per la família del Dr. Andreu, que en va ampliar la superfície, arreglar els jardins i crear noves atraccions. Es va reformar el Gran Cafè Restaurant Tibidabo i l'Hotel Coll, que va esdevenir La Masia. El 1947 es començaven a celebrar les revetlles d'estiu amb un gran èxit, i el 1948 s'obria el Laberint de Xiprers, la primera atracció de després de la guerra.

L'època daurada dels anys cinquanta
El 1951 s'inaugurava el Teatre Infantil, un escenari de vida efímera però considerat un dels millors d'Europa. Aquella dècada es va viure una època daurada amb millores importants, com la reforma integral del vell funicular i la creació de nombroses atraccions com el Telefèric, les Olles Voladores, el Tren Miniatura (rèplica del primer ferrocarril Barcelona-Mataró), els cotxes elèctrics, la Casa de les Sorpreses, el Castell Encantat. El parc accentuava el caràcter familiar i es coneixia amb el sobrenom de “El Paraíso de los niños”.
Els nombrosos intents de comptar amb una muntanya russa es van fer realitat el 1961, quan també van apareixer noves atraccions com la Roda Panoràmica, els Autos de Xoc, Platets de Combat, el Gira-sol o el Joc de Cafè. Alhora, també augmentava l'oferta d'espais d'oci interiors amb atraccions de recorregut com el Tontilàndia Express, el Palau de la Llum, amb els seus miralls còmics, o el Tibicar. El 1970 el parc s'ampliava amb noves terrasses on s'obrien el circuit Indianàpolis de Karts i també, anys més tard, el restaurant La Miranda. Van anar apareixent successivament atraccions com els Cavallets, la Casa de Vidre, la Tralla, la Mini-Autopista o l'Scalextric.
La dècada dels vuitanta les instal·lacions es van modernitzem amb atraccions com un Supertobogan i el seu remuntador Trans-Mòbil, Cinema 180, La Sínia (Panoràmic), Súper Barca-Xoc, Tibi-Trens Llits Elàstics, Billagolf, Setidabo, Nau Còsmica, Twister, Moto Schoppers. Aquesta dècada també es va crear el Museu d'Autòmats.
No va ser fins el 1986 que el parc va ser envoltat amb una tanca i es passava a cobrar l'entrada a un recinte que fins llavors havia estat d'accés gratuït. La gran reforma es va fer el 1988 amb la compra del Parc d'Atraccions per part de l'empresari Javier de la Rosa. El hòlding Gran Tibidabo el va reobrir amb el sobrenom de "La Muntanya Màgica" i amb les atraccions Diàbolo, Piratta, Carrousel de dues plantes o Aladino com a diversions estrella.
El parc del Tibidabo, 115 anys d'atalaia del Vallès

Una perspectiva de la plana vallesana des del Tibidabo. Foto: Josep Prims

L’avió.

A la imatge, la festa que es va organitzar per acomiadar el vell telefèric, el gener de 1958.

Una imatge de l’Hurakan, una de les atraccions que actualment ofereix el Tibidabo.

L’espectacularitat del Tibidabo, amb la ciutat a sota i el blau del mar i el cel.

100 anys de diversió

Durant els anys noranta, arribant ja cap als cent anys, el parc millorava els serveis de restauració i augmentava el nombre d'atraccions: el Tibidabo Express, Alaska, el Castell Misteriós, Aeromàgic, Barkitos, Hurakan, la Mina d'Or, etc. Hi arribaven espectacles com el Marionetarium o el Passatge del Terror (actual Krüeger Hotel). Amb tot, a finals dels noranta la societat que el regentava va fer fallida i, després de quedar embargat, el febrer del 2000 el parc va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona a través d'una subhasta.
Amb la nova gestió municipal, el 2004 es posava a disposició dels visitants el passi Tibiclub, es millorava l'accessibilitat amb nous ascensors panoràmics i s'instal·lava la primera atracció de Caiguda Lliure a Catalunya i altres atraccions com els Globus, el cinema en 4D o l'espectacular muntanya russa, única a Europa. Així mateix, el 2007 es reformava el funicular i es recuperava la part superior del Parc d'Atraccions com a zona d'espai públic, i se n'ampliaven els límits fins a l'Hotel La Florida. En aquest espai, ara anomenat el Camí del Cel, s'hi inclouen noves propostes de restauració i'oci, com ara un teatre infantil, tobogans o l'Edifici Cel, una sala on es projecta la història del Tibidabo, que són d'accés lliure.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara