La nova fornada vallesana: Montcada i Castellar

Els montcadencs han recuperat una colla creada el 1991 i els castellarencs s'hi han posat de cap i de nou

La declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat va donar un nou impuls al fet casteller, que va tornar a veure com naixien colles arreu del territori. La crisi econòmica segurament, també hi ha ajudat, ja que fer castells és una activitat per a tota la família i gratuïta. La declaració de la Unesco va arribar a finals del 2010. Des d’aleshores, el Vallès ha vist néixer dues colles més: els Castellers de Montcada i Reixac i la Colla Castellera de Castellar del Vallès.

Castellar de set
Aquest és l’objectiu per aquest 2015 de la Colla Castellera de Castellar del Vallès, coneguts com els Capgirats. La colla, presentada oficialment l’abril de 2014, ja ha completat tota la gamma dels castells de sis i engega temporada pensant en pujar un pis més. Una tasca realment complicada per una colla que tot just comença. En Xavier Bella, responsable de comunicació, explica que “la mirada està posada en aconseguir un castell de set, però per fer-ho necessitem l’ajuda del poble de Castellar, ens cal gent, caliu a plaça. L’acollida de la colla al poble ha estat molt bona i estem segurs que s’hi bolcaran. Hem d’explicar què estem fent i ensenyar a la gent que, encara que pugui semblar fàcil, fer un castell de set és molt difícil.” La colla compta amb un centenar de castellers, el suport de les altres entitats, l’ajuda econòmica dels comerços i el suport de l’Ajuntament. Ho tenen tot de cara per tirar endavant aquest projecte. Un projecte que va sorgir d’un grup de veïns, vinculats a altres entitats que van decidir sumar-se al boom casteller i fundar una colla a la seva població. Van començar a reunir-se i a passar per assajos d’altres colles properes, com Caldes de Montbui o Sabadell. Necessitaven aprendre com es feien els castells i, de seguida, van veure com superaven les cinquanta persones amb ganes de formar-ne part i van decidir constituir-se oficialment com a colla castellera.
El Xavier Bella reconeix que no tot ha estat tan fàcil, que també han topat amb algunes dificultats: “dificultats en dos sentits. Per una banda, la qüestió de la gent, el més important en una colla. Hem vist que aconseguir gent era fàcil, que el problema és mantenir-la. Per l’altra, l’aprenentatge de la tècnica castellera. Hem tingut molta ajuda, sobretot dels Castellers de Caldes, dels de Sabadell i dels Minyons de Terrassa, però hem hagut d’aprendre a tots els nivells, des de la pinya, el tronc o la canalla. I això és complicat.”
Fer-se un lloc entre les més de vuitanta colles castelleres que hi ha actualment, tampoc no semblava fàcil, tot i que des de Castellar expliquen que la gran quantitat de colles noves que hi ha, els ha facilitat les coses. Han optat per fer intercanvis d’actuacions entre elles, i així han pogut sortir a plaça moltes més vegades del què s’havien proposat en un inici.
Totes les colles que es creen actualment, entren a formar part de la Coordinadora de Colles Castelleres com a “colles en formació”. Una època en què, amb la tutela de dues colles castelleres de ple dret, se’ls ajuda a aprendre i a aconseguir completar com a mínim tres castells de 6. D’aquesta manera es fomenta que les colles que estiguin dins la coordinadora siguin projectes sòlids i es vetlla pel correcte desenvolupament del fet casteller. Els de Castellar han estat un any en formació i aquesta temporada ja l’enceten com a colla de ple dret. De la seva trajectòria se’n va valorar, sobretot, el baix nombre de caigudes que havia patit la colla: el 2014 van descarregar el 93% dels castells intentats. A més, van acabar la temporada amb un bon domini sobre els castells bàsics de sis, i els castells de sis amb l’agulla. A més van estrenar el 5 de 6 i el 2 de 6. Uns registres excel·lents per una de les colles més novelles del món casteller.

Montcada i Reixac, segona part
L’any 2013 van córrer rumors entre la població que s’estava preparant una colla castellera al poble, però no va ser fins el 2014 que van començar oficialment els assajos per tirar endavant els Castellers de Montcada i Reixac. Un projecte totalment nou, malgrat el passat casteller de la població. I és que Montcada ja havia tingut una colla castellera entre el 1991 i el 1998. Una colla que va aconseguir fer-se un lloc en el panorama casteller del moment, molt menys present que ara, i va fer arrelar la tradició castellera en una zona amb una tradició castellera nul·la. La colla, va arribar a descarregar castells bàsics de set pisos, com el 3 de 7 o el 4 de 7 i va desplegar tota la gamma de castells de sis. A més, li van sumar un castell molt poc vist a les places, el 2 de 6 aixecat per sota. Una construcció molt poc freqüent i molt difícil de veure. En aquell moment, feia més de quaranta anys que no es feia.
La colla es va dissoldre definitivament el 1998. El Salvador Urpí, actual president dels Castellers de Montcada i Reixac, recorda com l’adquisició d’un nou local per la colla els va afectar fins al punt de deixar-ho estar: “va ser un gran error embarcar-nos en comprar el local. Tenies la sensació que només es treballava per pagar-lo i que sempre érem els mateixos. Molta gent es va dispersar. La gent venia a les actuacions maques i a les que fèiem de caràcter comercial per recollir diners no venia ningú. Es va desgastar molt la gent.” Pel poble, la pèrdua de la colla també va ser un cop molt dur: “va ser una decisió molt difícil de prendre. Estàvem molt arrelats a Montcada, participàvem a totes les activitats i festes on ens cridaven i sempre estàvem al carrer. El nostre local estava obert a tothom i sempre hi havia gent.”
Des del 2014 Montcada ha recuperat els castells i, tot i que la nova colla manté nom, el color de la camisa i l’escut, el projecte és totalment nou. Alguns castellers dels que repeteixen, com Salvador Urpí, admeten que “els que vam formar part de l’altra colla tenim la sensació de segona part, però si et fixes en les cares de la gent, descobreixes que la majoria són gent nova, que no té res a veure amb el què érem abans. A nivell d’organització també ha canviat tot. Som una colla nova i de l’antiga en queden records, només molts bons records.”
Els nous Castellers de Montcada i Reixac li deuen tot el Senyor Esteve. Un home de 80 anys, nascut a Tarifa, però molt integrat al poble. De fet, ell ha lluitat per recuperar la colla sardanista i va ser qui va decidir que Montcada no podia quedar-se sense colla castellera. Presa la decisió, va començar a fer-ne difusió pel seu compte, enganxant cartells i portant flyers pels comerços de Montcada. Quan va reunir castellers suficients, va recórrer a antics membres de la colla, com el Salvador, i els va demanar que ho engeguessin de nou.
Actualment, la colla mou uns cent vint castellers i la temporada passada els va anar força bé: van aconseguir el 3 i el 4 de 6. Jonás del Río, cap de colla dels de la camisa vermella, explica que l’objectiu per aquest 2015 és mantenir el 3 i el 4 de 6 i buscar aquest tercer castell que ens falta. “Segurament optarem per posar una agulla dins el 3 de 6 i provar el 2 de 6” i defineix els seus castellers com a “ambiciosos però amb seny. Volem ser colla de set ben aviat i no pararem de treballar fins a aconseguir-ho. Som molt joves, però ens agraden els castells. Anem a moltes diades a veure com es fan les coses i a aprendre. No ens conformarem amb els castells de sis pisos.”
La colla, està considerada com a “colla en formació” per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Els cal aconseguir descarregar tres castells de sis per optar a ser colla de ple dret. Si segueixen per aquest camí, és ben segur que aquest 2015 ho aconseguiran.
La nova fornada vallesana: Montcada i Castellar

Foto de grup dels Castellers de Montcada i Reixac en la primera actuació encara sense camisa oficial, de l’any 1991. Foto: Castellers de Montcada i Reixac.

La colla actual. Foto: Castellers de Montcada i Reixac.

Els Castellers de Montcada i Reixac han iniciat un nou projecte mantenint escut i camisa. Foto: Castellers de Montcada i Reixac.

Els castells, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 16 de novembre de 2010. El comitè per a la salvaguarda de la Unesco, reunit a Nairobi, va destacar “que els castells són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat” i assenyalava que la seva inclusió en la llista representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte i diàleg cultural i la creativitat humana”.
La cursa per promoure la candidatura dels castells va començar l’any 2006 de la mà de, Jordi Roigé, editor de la revista especialitzada Castells. De seguida el projecte va rebre el suport del món casteller i del poble català en general. Un suport que es va culminar amb una resolució aprovada el juny de 2008 pel Parlament de Catalunya. Fins el dia de la proclamació, la Patum de Berga era l’únic representant català inclòs en aquesta Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Hi va entrar l’any 2005.
Aquest reconeixement als castells i als valors que representen ens va permetre ensenyar-los a tot el món i explicar, una mica, la manera de ser i fer de la societat catalana. A casa nostra, es va traduir en un nou impuls al món casteller. Se’n va tornar a parlar a tot arreu i, sobretot, als mitjans de comunicació. Va tornar a proliferar la creació de colles castelleres arreu del territori. Una nova època de creixement que encara dura avui en dia. Els Castellers de Montcada i Reixac i la Colla Castellera de Castellar del Vallès han begut d’aquesta nova tendència.

L'alcalde de Valls, Albert Batet, amb la canalla de les dues colles vallenques, celebrant la declaració del castells com a patrimoni de la humanitat. Foto: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara