Una breu història del fet casteller

El primer castell documentat data del 1770, a Valls (Alt Camp), la capital dels castells

Anna Marín Porta (text)

L’origen dels castells, tal com els coneixem avui, cal buscar-lo en el “Ball de Valencians”. Es tracta d'una dansa de Festa Major, de la família del Ball de Bastons, que es ballava a l’àrea de Tarragona, i més concretament a Valls, a partir del segle xviii. Aquesta dansa, acompanyada amb música de gralles, culminava amb una petita torre humana, que servia com a agraïment a la Mare de Déu. La rivalitat entre diferents colles dansaires per fer la torre més alta i l’atenció que, cada vegada més, anava rebent aquesta construcció, va provocar que s’acabés independitzant de la resta del ball. D’aquesta manera naixien els castells.
El primer castell documentat, de sis pisos, data de 1770. Però no és fins al 1801, per les Festes de la Candelera, que es coneix l’existència de dues colles castelleres a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Aquestes dues colles van anar evolucionant i canviant de nom fins arribar a les actuals Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls, convertint la capital de l’Alt Camp en el “bressol dels castells.” La rivalitat entre aquestes dues colles ha anat marcant el ritme de l’evolució castellera, propiciant grans castells, sempre mirant de reüll l’altra colla.

Més de 200 anys d'història
El món casteller, durant els més de dos-cents anys d’història, ha anat patint alts i baixos, èpoques espectaculars quant a registres i èpoques més fosques marcades per canvis socials, epidèmies i guerres. D’aquestes etapes destaca la Primera Època d’Or dels castells (1851-1889), marcada per l’assoliment del primer 3 de 9 amb folre de la història (Tarragona 1851) i per la quantitat de castells de gamma extra (màxima dificultat dels castells) que es van aconseguir. Durant aquest període, la majoria d’actuacions i les de més nivell es fan entre Tarragona, Valls i Vilafranca, i donen nom a la zona tradicional dels castells.
Després d’uns anys de grans construccions, el món casteller va patir una forta davallada, que diversos estudis associen a l’arribada de la fil·loxera i la migració del camp a la ciutat. I no va ser fins el 1926 que el fet casteller va començar a repuntar. L’aparició de dues noves colles, a El Vendrell (Baix Camp) i a Tarragona (Tarragonès), va ser clau per revifar la rivalitat i les ganes d’autosuperació de les colles vallenques. La Guerra Civil, però, va tornar a frenar l’activitat castellera, tot i que no la va fer desaparèixer del tot. I un cop consumada l'ocupació franquista, es podien fer castells, tot i que tutelats pel règim.
Ja a la postguerra, el fet casteller va tornar a agafar embranzida. Una lenta però imparable evolució que arriba fins a dia d’avui, amb dues cites històriques clau. Primer, el 4 de 9 amb folre que la Colla Vella va descarregar el 1981, el primer castell de nou pisos del segle xx. Un castell que va donar el tret de sortida a la recuperació dels castells de nou, gairebé un segle després de l’últim. I segon, el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història, carregat pels Minyons de Terrassa el novembre de 1993 al Raval de Montserrat de la seva ciutat. Una construcció que va obrir l’era dels castells de màxima dificultat, els de gamma extra. Als èxits de les dues colles de Valls i dels Minyons de Terrassa s’hi van sumar els registres dels Castellers de Vilafranca que, a partir de l’any 1995, s’hi van incorporar, per quedar-se a l’elit dels castells desplegant i dominant una gran gamma des castells de la màxima dificultat. Aquestes quatre colles són les que, els últims vint anys, han escrit les pàgines més glorioses de la història castellera del nostre país.
La Segona Època d’Or dels castells, que comença a Terrassa amb els Minyons, dura fins a l’actualitat. Una era que es caracteritza per la millora, any rere any, de tots els registres castellers i, sobretot, per l’expansió territorial, no només per tot el Principat, sinó també arreu dels Països Catalans, amb colles a Mallorca o a la Catalunya Nord. La fal·lera castellera ha arribat, fins i tot, a Xile o a la Xina.
Una breu història  del fet casteller

Fotografia publicada a La Gralla el setembre del 1932, pag. 7, que es troba a la Biblioteca de Granollers. És el Quatre de Set de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Granollers, a la plaça Porxada, davant l'ajuntament, el 27 d'agost de 1932. Aquesta fotografia correspon a la visita de la colla Vella vallenca a Granollers i representava la primera actuació castellera a aquesta ciutat. Es van alçar els castells bàsics de set –tres i quatre- entre altres menors. La sortida de la colla Vella es va allargar durant els dies 26 i 27 d’agost en el marc de la festa major local, participant en diversos actes durant els dos dies, tot i que l’actuació principal fou el 27. Foto: Bosch. Arxiu Municipal de Granollers.

4 de 9 amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls , de l’any 1981. Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Un quatre de sis amb història

Quatre de sis dels Xiquets de Valls amb aficionats locals a la Bisbal del Penedès. Per la vestimenta dels quatre segons i un dels terços, vestits de carrer, amb armilla i gorra i sense faixa, es pot apreciar que es tracta de castellers locals ajudant als vallencs. Està plenament documentada la existència d’aquest grup de bisbalencs a finals del segle XIX i fins a finals de la dècada dels 20 del XX ajudant les colles vallenques o bé actuant pel seu compte. La imatge forma part de la col·lecció Joan Rovira Cañis “Joan de la Sala”, de la Bisbal del Penedès cedida per la publicació al llibre El fet casteller a la Bisbal del Penedès, (1877-1991) de M. Assumpció López Serra i Salvador Ferré Miró (1992) làmina s/n. La datació de la imatge s’ha pogut fer per que sabem que la nena que apareix en primer pla, agafada a coll pel seu avi, és la mare de l’actual propietari de la fotografia. La seva mare va néixer l’any 1911. A la imatge la nena pot tenir uns dos anys, el que ens fa pensar que es tracta del 1913.

Foto: Isidre Güixens Vidal. Fons Joan Rovira Cañis, “Joan de la Sala”. CDOCA/Museu Casteller de Catalunya

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara