Els Castellers de Sabadell, la colla revelació

Els saballuts han fet un pas de gegant el 2014 en aconseguir el seu primer castell de nou pisos

Els Castellers de Sabadell han estat reconeguts pel món casteller com a colla revelació del 2014. Un reconeixement ben merescut per una colla que ha fet un gran pas endavant en aconseguir el primer castell de nou pisos de la seva història. Una colla que representa el treball i l’esforç. Una colla amb una gran història d’autosuperació.

Són colla de 9
Els Castellers de Sabadell, coneguts com a Saballuts, s’han convertit en colla de 9. I això vol dir que han aconseguit entrar en el selecte grup de les “colles grans”. La temporada passada només dotze colles, de les vuitanta-dues que hi ha, van aconseguir un castell d’aquesta envergadura, i els Saballuts en van fer tres. Un 3 de 9 amb folre carregat, seguit de dos 3 de 9 amb folre descarregats. Consolidant-se entre els millors i confirmant una progressió excel·lent que va començar la tardor de 2011 amb el primer 2 de 8 amb folre carregat i sembla que no tingui final. De moment, la seva millor actuació castellera és de gran nivell: 5 de 8, 3 de 9 amb folre i 2 de 8 amb folre. Tot descarregat.
Malgrat que les dades parlen per si soles i els reconeixements no paren d’arribar, els de Sabadell tenen molt clar que s’ha de seguir treballant: “És música per les orelles que et diguin que ho fas bé, però després te n’adones que mantenir aquest nivell no és tan fàcil. És una etiqueta que s’ha de saber renovar cada any i costa molt”, reconeix Joan Sempere, actual cap de colla dels Saballuts. En Carles Galícia és casteller de Sabadell des dels inicis i ha ocupat diversos càrrecs dins la junta i l’equip tècnic de la colla. El seu punt de vista històric el fa ser molt més prudent a l’hora de parlar de colla revelació: “Afalaga quan ho sento dir de nosaltres, però hem d’anar amb molta calma. Esta bé, perquè et reconeixen una trajectòria, una millora ràpida, una bona línia de treball,... vol dir que ens fem notar en el món casteller i et reconforta, però hem de ser prudents. Ens anomenen colla revelació, però això també ens ho van dir l’any 96, i després va anar tot com va anar.”

Uns inicis brillants
El què recorda el Carles són els primers anys dels Castellers de Sabadell. Unes temporades brillants amb un mal final, però per entendre-ho hem de conèixer com va anar la colla dels del primer dia.
Els Castellers de Sabadell es van fundar el 1994 i van ser una de les primeres colles creades durant el boom dels 90. El Carles Galícia apunta que “sembla que una sèrie de persones van decidir que hi havia d’haver una colla castellera. Uns pioners i uns visionaris perquè fer castells a Sabadell era una cosa estranya. A Terrassa feia temps que es veien castells però aquí no es palpava que hi hagués interès.” Tot i la nul·la tradició castellera a la ciutat, la creació d’una colla es va estendre entre el jovent i el boca-orella va anar convocant cada vegada més gent.
Com a la majoria de colles vallesanes, van ser els Minyons de Terrassa qui més els va ajudar a formar-se, juntament amb algun casteller de Barcelona i algun de Montcada i Reixac. “El primer cos tècnic de la colla venia de zero. No havien fet castells mai. La gent que va començar a pujar no havia pujat mai. No hi havia castellers amb experiència a la colla” recorda el Carles.
Tot i això, la colla va fer una evolució molt ràpida. Amb un sol any de vida ja descarregaven els primers castells de set pisos. “Aquell primer 4 de 7 per mi, és el millor moment que he viscut aquí. Va significar entendre que aquella colla en què jo havia entrat i tot allò que havia descobert, era un projecte de futur. Temia que si no es feia un castell de set tot es desmuntés. Ara sabia que anàvem de debò i que podia tirar endavant.”
Aquell primer 4 de 7 va obrir la porta a tot una ventall de castells de set pisos que els Saballuts van anar desplegant per les places. Tothom parlava de la nova promesa dels castells i n’estaven pendent. El setembre de 1996, només dos anys després de començar, els Castellers de Sabadell es van convertir en colla de vuit, carregant el primer 4 de 8 del seu historial. Aquella caiguda va ser el detonant per una ràpida involució que va durar més catorze anys. El temps que trigarien a descarregar un castell de vuit pisos.

Què va passar?
“Aquell 8 de setembre de 1996, amb aquella caiguda de 4 de 8 va semblar que havíem tocat sostre i la colla va creure que mai ho podríem fer. Al novembre ho vam tornar a intentar, a la Diada de Tots Sants de Vilafranca, en una plaça tant important com aquella, en directe per TV3, i també vam fallar”, explica el Carles Galícia. Admet que, arran d'això, “hi va haver un gran desencís, la rauxa que ens havia caracteritzat des de sempre va donar pas a la desconfiança. Vam creure que no en sabíem prou i vam entrar en una dinàmica molt negativa.”
En aquella època més fosca van marxar molts castellers desencantats. La colla no estava acostumada a que les coses no sortissin bé. Fins a aquell moment, semblava que res els havia costat. Durant els anys següents van tornar als castells de sis pisos i van sobreviure com van poder. Va ser aleshores quan Joan Semprere, actual cap de colla, va entrar a formar part dels Saballuts: “Quan vaig començar hi havia actuacions que no podíem fer ni castells de set. El 5de7 hi havia anys que ni l’aconseguíem. S’havia de suar.” Però pels vols de l’any 2000 la colla es va començar a redreçar: “Va ser l’entrada de gent jove, que no havíem viscut aquesta època tant alta i la caiguda sobretot, i que van conèixer els castells com a alguna cosa que s’havia de treballar més a poc a poc i disfrutar més cada fita que assolies.”

El canvi de mentalitat
Aquella patacada emocional ha estat, segurament, el que més ha ajudat a l’evolució i l’èxit de la colla d’aquests últims anys. Com diu el Carles “Vam aprendre, a la força, que les coses no surten perquè sí i que s’ha de treballar.”
Un canvi de tarannà que, més tard o més d’hora, han necessitat fer totes les colles que fan el salt als nou pisos. Colles que volen ser una colla gran. Ells es defineixen com “una colla petita que fa grans castells” i narren així el creixement mental dels seus castellers: “Els primers anys van ser rauxa pura. Després, a base de garrotades, arriba el seny i ara, diria que som una colla madura. Estan sortint bé les coses i ha tornat la rauxa, i l’entusiasme, però no hem perdut el seny de les èpoques que anàvem més justets.”
Els Castellers de Sabadell van recuperar el 4 de 8 el juny de 2010 i, des d’aleshores, han anat sempre amunt. El mateix any, hi van sumar el 3 de 8 i l’any següent el 2 de 8 amb folre i el pilar de sis. Una evolució imparable que els ha tornat a portar a dalt de tot i, sobretot, a convertir-se en colla de 9.
Però més enllà de l’aspecte purament psicològic, els grans castells no s’aconsegueixen per casualitat, darrera també hi ha un canvi en la manera de treballar. Això ho té molt clar Joan Sempere que, aquest any, ha de dirigir la colla “Ens hem tornat una colla molt conscient que s’ha d’assajar molt. De fet no fem vacances a l’hivern, perquè hem de seguir treballant. Tots entenem que cal un gran esforç per assolir aquests castells que ens plantegem. Jo ens definiria com una colla conscient, persistent, treballadora.”

El moment més dolç
La consecució dels castells de nou pisos de la temporada passada, ha fet revifar la il·lusió d’una colla que es creu capaç de tot. Una il·lusió que es contagia per tota la ciutat: “Després de fer el 3 de 9 hi ha més gent als assajos. Gent que torna a la colla i gent nova. El fet que parlin de tu als mitjans de comunicació és molt important i ajuda a que la base social s’eixampli. Passes a ser un referent per altres colles i fa que gent de la ciutat s’interessi pels castells i per nosaltres” explica en Carles i el Joan afegeix que “molta gent nova ve a veure un assaig, veuen el ritme fort que portem, s’ho passen bé i s’hi queden. Tenir gent ens permet fer millors assajos i gaudir més i això enganxa!”
De fet, la colla encara nota l’alegria del final de la temporada passada i aquest any han començat a assajar amb el local ben ple, permetent fer proves de grans castells des del primer dia “es respiren ganes, moltes ganes. A l’assaig ve molta gent, i ja estem assajant folres, cosa que la temporada passada molts dies no ho podíem fer perquè no érem prou gent. Hem començat amb molt bon peu”, explica en Joan.

Fer-se gran i trobar el teu lloc
Ara que s’han fet grans, els Castellers de Sabadell senten la necessitat de buscar places castelleres amb colles del seu nivell per seguir progressant. I això, sempre és una mica més difícil sent una colla del “nord”: “les colles de la zona tradicional tenen un circuit de places castelleres molt tancat i definit. Aquí, a mesura que guanyes nivell com a colla, costa més trobar circuits potents” explica el Joan Sempere i afegeix que “hem d’aconseguir crear una tradició i dinàmiques aquí dalt. Establir lligams entre les nostres colles i no mirar tant al sud. Tenim colles aquí, al nostre voltant, que fan grans castells, estem en un bon moment i ho hem d’aprofitar.”
De fet, la colla té molt bona relació amb els Minyons de Terrassa i es conviden mútuament a les seves places i assagen sovint junts, creant un nucli Terrassa-Sabadell fort, ben al contrari que la rivalitat que ostenten les dues ciutats.
Les sortides a altres nuclis del Vallès Occidental són bàsiques per poder fer bones actuacions amb els beneficis que comporta actuar a prop de casa: més castellers a plaça i menys despesa econòmica.

2015, mirant el futur
El Joan i el Carles es miren i somriuen quan pensen en el futur. Volen ser prudents però de seguida parlen de somnis: “en una ciutat de dos-cents mil habitants podem arribar fins al final. Quan fèiem castells de sis o de set pisos, somiàvem en castells de vuit i els vèiem impossibles. Ara que tenim el 3 de 9, somiar vol dir que es pot fer tot. Avui no, aquest any tampoc, però on serem d’aquí deu anys? Podem estar a qualsevol lloc, i fins i tot a dalt de tot” somia el Carles. El Joan Sempere, com a cap de colla, parla dels projectes a curt termini: “volem anar una mica més enllà. Tenim molt clar que per plantejar-nos futurs reptes hem d’anar pas a pas. Però la idea és mantenir el què hem fet fins ara i seguir treballant per poder portar a plaça el 4 de 9 amb folre i descarregar el pilar de 6.”
Els Castellers de Sabadell,  la colla revelació

Primer castell de 9 fet el 26 d’octubre de 2014. Foto: Marc Juanmartí.

Imatge de la colla celebrant el castell assolit. Foto: Conxi Garcia.

Primer castell de 4 de 7 dels saballuts. Foto: Castellers de Sabadell.

3 de 9 preparats per pujar. Foto: Jaume Creus.

Primer castell de 9 fet el 26 d’octubre de 2014. Foto: Marc Juanmartí.

Una imatge de l’alegria de la colla. Foto: Conxi Garcia.

Primer 4 de 8 dels Castellers de Sabadell. Foto: Concepció Ventura.

El repte del castell de 9

Passar d'un castell de 8 a un de nou és un dels salts més grans per a una colla castellera

Fer el pas dels castells de vuit als castells de nou és, segurament, un dels salts més importants que pot fer una colla castellera. I els reptes que se’n deriven són molt difícils de superar. Es requereix un volum considerable de gent, un bon nivell tècnic i una bona dosi de psicologia. Els Castellers de Sabadell van necessitar dos anys sencers per reunir totes aquestes premisses.

El somni dels 9 pisos
“El dia que el cap de colla ens va dir que començaríem a plantejar-nos el castell de 9, la colla va riure. Ningú pensava que fos un castell al nostre abast. Recordo rialles de felicitat i d’incredulitat a la vegada” explica el Carles Galícia, excap de troncs dels Castellers de Sabadell.
La colla venia d’un parell d’anys dolços, on s’havia progressat molt tècnicament. Ja havien assolit els primers folres amb el 2 de 8, i havien descarregat castells importants com el 5 de 8. Ara, semblava que el salt més lògic era atacar el 3 de 9. Diu el Joan Sempere que “teníem avorrit el 3 de 8, n’havíem fet trenta en dos anys i fer-lo de 9 era el pas següent. La teoria diu que si vols posar un pis més en un castell, el tronc ha d’estar consolidat. El tronc el teníem i vam començar a jugar a l’assaig.”
La principal dificultat amb què es van topar va ser aprendre a construir el folre. “L’equip que havia de dissenyar el folre va fer moltes excursions. Anaven pels assajos de les colles que en feien a veure com anava i nosaltres, al nostre assaig, ho anàvem posant en pràctica” i afegeix el Joan que “vam estat molt temps assajant el castell sense portar-lo a plaça i això ens permetia anar provant les diferents maneres de fer-lo i buscant la combinació que ens anava millor.”

La prova de foc
El primer intent de 3 de 9 amb folre dels Saballuts va ser per la seva Festa Major, el setembre de 2013. La plaça de Sant Roc es va tenyir de verd i la reposta a la crida d’aconseguir molts castellers va donar resultat. El castell va pujar bé, sense gaire moviment, però aquell dia no tocava i, malgrat la il·lusió, el 3 de 9 va caure abans que l’enxaneta el pogués carregar. Els de Sabadell van poder comprovar, en primera persona, el valor i la dificultat d’una construcció d’aquest nivell. De seguida es van afanyar a dir que el repetirien a finals d’octubre, per la Diada de la Colla. I sí, ho van fer. El van provar dues vegades més, sense èxit. Un, el van desmuntar i l’altre va caure. La colla acabava amb un mal regust una temporada que havia estat, en termes relatius, excel·lent. “Ens pensàvem que el teníem, però aquelles caigudes ens van fer veure que encara havíem de corretgir moltes coses” explica el Joan Sempere i recorda que “va ser un cop molt dur. Després d’aquesta progressió, ens va costar molt pair que se’ns resistia. Hi havia molta gent a la colla que no estaven habituats a veure que les coses sortissin malament i que pensaven que la progressió era la norma. Les fites i els mites anaven caient i alguns van dubtar després del fiasco. Et venien a preguntar si allò era normal i els havies d’explicar que la dificultat puja exponencialment i que és normal.”
Pels més veterans, com el Carles Galícia, aquella ensopegada els recordava la del 1996 amb aquell primer castell de vuit: “Hi havia un cert temor a que si no sortia el 3 de 9 la gent es desanimaria i marxaria i, si passava, no podríem seguir el bon ritme que portàvem. Van ressorgir tots els fantasmes del passat. Però de seguida vam veure que seguíem treballant i que les coses tornaven a sortir. Teníem esperances.”

2014, aquest any sí
Des del començament de la temporada l’equip tècnic dels de Sabadell es va marcar com a objectiu tornar a provar el 3 de 9 amb folre. Aquesta vegada però, se’l plantejarien com un castell diferent, no com una extensió del 3 de 8. Van muntar-lo pensant en els castellers ideals per aquesta construcció, encara que no fossin els mateixos que pujaven al castell de vuit. Van decidir canviar també l’aixecador i l’enxaneta i buscar-ne uns una mica més ràpids. Moltes hores d’assaig i cap a plaça.
Aquest cop el van encarar a principis d’octubre, al Concurs de Castells de Tarragona. Aquell dia el van carregar, per primera vegada. El Joan Sempere, que puja al tronc d’aquest castell, recorda com ja gairebé el tenien quan va caure: “des de dalt pràcticament ja l’estàvem celebrant. La canalla ja havia baixat i ja estaven fora del castell. El vaig veure descarregat. Va ser una desil·lusió, però vam adonar-nos que el teníem i que era qüestió de sort.”

A la cinquena va la vençuda
Convençuts de l’èxit, els Saballuts van decidir atacar-lo novament a casa, el dia de la colla, el 26 d’octubre de 2014. I aquell dia va sortir. Enmig de l’eufòria de la plaça, l’enxaneta va aixecar el braç. Una aleta que “només” indicava que estaven a mig camí. “Aquell dia estàvem avisats. Sabíem que no ens podíem relaxar en cap moment si volíem descarregar-lo. Fins a l’aleta ja havíem arribat, i ara tocava marcar la diferència i descarregar-lo. Va ser apoteòsic” recorda el Carles Galícia.
Des de dalt, el Joan Sempere explica com va tocar treballar: “El de la Diada, es va moure molt més que el del Concurs. Segurament, com que es movia des del primer moment, estàvem tots més atents i teníem clar el què ens venia a sobre. Vam suar molt, però és una sensació immensa descarregar-lo.”
Abraçades, petons, crits d’eufòria i llàgrimes, enmig dels aplaudiments d’una afició que reconeixia la importància del què acabaven de fer els Castellers de Sabadell: marcar una pàgina a la història dels castells.

La concentració de l’enxaneta abans d’un castell de 9. Foto: Jaume Creus.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara