Els Castellers de Cerdanyola, a punt del gran salt

La colla va sortir d'una partida d'escacs ja fa disset anys

A Cerdanyola es respiren aires de castells grans. La colla va acabar la temporada passada intentant el seu primer castell de vuit pisos. No el van aconseguir, però el sol fet de poder-lo estrenar a plaça, per ells, ja era un èxit. Un castell que encara està fresc entre les files dels de la camisa verda i, sens dubte, és la gran aposta per aquest 2015. Si l’aconsegueixen hauran fet el pas que fa disset anys que persegueixen.
Els Castellers de Cerdanyola van sortir d’una partida d’escacs. Entre salts de cavall i diagonals de l’alfil dos amics van descobrir que els dos tenien en comú inquietuds castelleres. L’un era casteller actiu de la colla de Montcada i Reixac, l’altre, venia dels Castellers de Ripollet, tot i que portava un any inactiu. Era el 1998, el món casteller estava immers en un creixement desbordant, el gran boom. De seguida van decidir que Cerdanyola també havia de tenir colla castellera. I s’hi van posar.
Un d’aquestes joves era el Jaume Guasc, actual segon cap de colla: “Corrien rumors que un grup de gent a Cerdanyola volia crear una colla i els vam començar a buscar. Però no, aquell grup resulta que érem nosaltres. El primer pas va ser començar a engrescar amics i començar a assajar. Des de l’inici vam ser força gent als assajos.”
Com la majora de colles del Vallès i d’altres comarques del “nord”, la colla es va nodrir de joves entusiasmats i amb moltes ganes. “Ningú faltava mai als assajos perquè hi havia autèntica fal·lera castellera”, explica el Jaume.
Entre l’experiència castellera d’aquells dos amics i un primer cap de colla amb una estreta relació amb Valls, on “se suen castells”, la colla va tenir un primer any brillant. De fet, abans de la presentació oficial, per la Festa Major del Roser, el maig de 1999, la colla ja havia assolit el seu primer castell de set. Tot una proesa per una colla novella.
Van tancar el primer any sumant èxits a una velocitat vertiginosa, acabant la temporada descarregant al primer intent el 4 de 7 amb l’agulla i el 5 de 7 i, encaraven el segon any amb la vista fixada en el 2 de 7.

La desacceleració
“A partir del segon any tot es va torçar. Van començar a sorgir diferències entre grups de la colla. Eren problemes més aviat socials però afectaven inevitablement els castells”, recorda el segon cap de colla. El ràpid creixement de la colla, també va tenir el seu costat negatiu. De seguida s’havien acabat els reptes a assolir. El que normalment una colla castellera triga tres o quatre anys aconseguir, ells ho van aconseguir en una sola temporada. I després què? És difícil mantenir una colla sense reptes, i més si són tots molt joves i en volen més. “Va plegar el cap de colla per desavinences, i darrera d’ell va marxar molta gent que no en tenia prou amb el què fèiem i en volia més. Molts van marxar a altres colles més grans”, recorda.
Tot i no fer una davallada de nivell molt destacable, van mantenir els castells de set pisos bàsics, sí que hi va haver un canvi social important. La colla es va quedar sense bona part del jovent, i s’hi van quedar només les famílies senceres. Gent que creava un bon ambient, que s’ho passaven bé però, per qui els castells, potser no eren el més important. El Jaume es va quedar i diu que “aquelles famílies són qui van mantenir la colla, però si en un assaig no es feien castells, no passava res.” Ara, des de la distància que dóna el pas del temps, reconeix que “no ho vam saber fer bé. No vam saber mantenir aquell entusiasme pels castells. En aquell moment anàvem baixant de nivell i no ens adonàvem.” I recorda el dia que va tenir la sensació que la colla va tocar fons: “Vam anar a una actuació i no vam ser capaços de fer cap castell. Tot van ser intents desmuntats. La canalla s’havia contagiat de la dinàmica negativa de la colla i tenien por.”
Caixa o faixa
El sotrac viscut només en el segon any de la colla els va marcar i va condicionar la colla durant tota la seva evolució fins fa un parell de temporades. Jaume Guasc explica com han estat tots aquests anys de llums i ombres de la colla: “La tendència ha estat sempre la mateixa, fer castells de set i, de tant en tant, quan les coses van bé, provar algun castell de la gamma alta de set, el 4 de 7 amb l’agulla, el 3 de 7 amb l’agulla, o 5 de 7.” Però fa un parell de temporades l’equip tècnic es va plantar: “O fem el salt als castells de vuit o ens quedem a l’intent.” El Jaume, com a segon cap de colla, ho té molt clar: no poden seguir estancats vint anys més, tot i admetre que aquest “és segurament el pas més difícil que pot fer una colla, el salt als castells de vuit. Si mires la tendència de la majoria de colles, qui aconsegueix el 2 de 7 i el 4 de 8, de seguida segueix evolucionant cap el 3 de 8 i avancen. Poques colles retrocedeixen un cop han assolit el 4 de 8. I ara ens toca a nosaltres fer aquest salt.”
Ara la colla passa per un molt bon nivell, casteller i social. L’entrada constant de gent nova durant la temporada passada, els va portar a provar el primer castell de vuit de la història de la colla: el 4 de 8 que van provar en la passada Festa Major d’hivern de Cerdanyola. No el van aconseguir, però no s’han rendit i esperen poder-lo descarregar aquest any.
Els Castellers de Cerdanyola, a punt del gran salt

Un 5 de 7 fet sota la pluja, l’any 2014.

El primer intent de de 4 de 8 de la colla, d’aquest mateix 2014. Foto: Castellers de Cerdanyola.

La colla de Castellers de Cerdanyola. Foto: Castellers de Cerdanyola.

3 de 7 amb l'agulla de l’any 1999. Foto: Castellers de Cerdanyola.

Les claus d’aquest canvi

Des de la colla, destaquen tres factors clau per explicar l’evolució positiva de les últimes dues temporades. Tres elements que, de fet, van molt lligats entre sí: el bon nivell social, l’estrena del nou local i el canvi de mentalitat dels castellers.
L’entrada de gent nova, fins a aconseguir més d’un centenar de castellers a les diades importants, ha estat bàsica. La gent va als assajos i es poden fer bones proves dels castells que es portaran a plaça. El fet de tenir un local propi per fer assajos amb condicions i, posar-hi una xarxa per fer les proves més grans i més segures, també ha contribuït força a l’èxit dels seus castells. Jaume Guasc explica que la “feina que està fent la junta directiva de la colla i, en especial, el seu president el Salvador Roca, ha estat fonamental per explicar aquest creixement. Han treballat molt dur per aconseguir tot allò que la colla necessitava per seguir creixent.”
L’altre element clau i, segurament el més important, és el canvi de mentalitat dels Castellers de Cerdanyola. “Ara veig un canvi important sobretot en que la gent ve a suar la camisa a l’assaig, venen a fer feina. Ara no entenem un assaig sense feina. És un canvi important per mi. Fa uns anys enrere, si anàvem a un assaig i no es feien castells no passava res. Sortíem a sopar tots junts i tot ens estava bé. Ara es ve a treballar” reconeix el Jaume Guasc.
Aquests tres elements, combinats, fan pensar en un bon 2015 per uns Castellers de Cerdanyola que han recuperat, després de disset anys, la il·lusió per fer castells i això promet emocions fortes.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara