Mollet, Rubí i Caldes, les nostres colles de 6

Les tres colles, amb vint anys, tenen reptes comuns

Les tres colles tenen històries diferents i viuen, a dia d’avui, realitats diverses, però els Castellers de Mollet, els Castellers de Rubí i els Castellers de Caldes tenen moltes coses en comú. Entre elles, la lluita per sobreviure vint anys fent castells de sis pisos, la dificultat d’aconseguir més castellers per a la colla i la il·lusió per seguir fent castells vint anys més.

Vint-i-tres anys de castells a Mollet
Els Castellers de Mollet són la més veterana de les tres colles. Es van crear el 1992, quan la realitat castellera de la comarca es reduïa als Minyons i Castellers de Terrassa, Castellers de Montcada i Reixac i Xics de Granollers i la tradició castellera brillava per la seva absència. Era l’inici del boom casteller propiciat per l’actuació castellera dels Jocs Olímpics i fer castells estava molt ben vist. D’aquí que l’evolució de la colla fos força ràpida. A més, bona part dels primers castellers de Mollet, ja portaven anys fent castells a Montcada i van trobar, en el naixement de la colla, la possibilitat de fer castells al seu poble. En només tres anys els de la camisa verd clar ja descarregaven castells de set pisos i movien un centenar de persones. La colla va sovintejar els castells de set fins el 2003. A partir d’aquí els van perdre i van trigar deu anys en poder-los recuperar. En Roger Parera, relacions públiques de la colla, explica com els de Mollet van fer un pas enrere: “va arribar el moment de provar de fer el 2 de 7 i no es va aconseguir. A partir d’aquí va baixar molt el nivell. La gent estava cansada dels castells bàsics de set i molts demanaven un pas més. Però és un pas molt complicat, que implica més possibilitats de caure i de fer-se mal. La colla es va dividir entre els que volien més i els que volien anar més a poc a poc. Van guanyar els que venien a passar-s’ho bé i preferien seguir fent els castells que fèiem.” En aquella època havia baixat una mica el boom i ja no hi havia tanta gent que s’engrescava a fer castells. No entraven nous castellers a les colles. Entre els que van marxar i els que estaven desmotivats, els Castellers de Mollet van tornar inevitablement als castells de sis pisos.
La recuperació de la colla va començar el 2010. Un any on es va tornar a posar de moda fer castells i els Castellers de Mollet van començar a veure com entraven futurs castellers al seu assaig. Van aprofitar aquella sang nova per fer un rentat a la colla: van renovar la web, van decidir obrir-se més a la ciutat i fer campanyes de promoció i captació de gent. Arribava el moment de tornar a intentar fer créixer la colla, tenint ben present a tots aquells que l’havien mantingut en vida durant els deu anys on, amb prou feina, aixecaven castells de sis: “Té molt mèrit tota aquella gent que es va quedar aquests anys tant dolents. Fèiem castells de sis justets i van seguir perseverant. Si aquesta gent hagués tirat la tovallola, que era el més fàcil, ara no viuríem aquest bon moment”, agraeix Roger Parera.
Els Castellers de Mollet van recuperar el 4 de 7 el 2013 i, des d’aleshores tot ha anat endavant. Actualment mouen al voltat de 150 castellers els dies importants per la colla i hi ha ganes de tirar el projecte endavant. Estan en un moment dolç, tot i que admeten que la temporada passada van baixar una mica el nivell respecte el 2013, un descens que va ser premeditat: “fa dos anys vam pujar molt de cop, vam recuperar el castell de set quasi sense voler-ho. L’equip tècnic ho portava amb moltes ganes, va entrar molta gent nova i les coses sortien soles. La temporada passava vam decidir que si seguíem fent castells de màxim nivell per nosaltres, no podríem dedicar temps a formar aquests nous castellers ni podríem fer-los pujar. Vam optar per baixar una mica el llistó i rodar aquesta gent nova. Els havíem de motivar, fer que es quedessin a la colla”, explica Roger Parera, que afegeix que “gràcies a aquesta decisió, ara tenim una massa social excel·lent i un nivell tècnic prou bo per tornar a enlairar els castells bàsics de set.”

Objectiu: sobreviure
Els Castellers de Rubí són, actualment, la colla de la comarca que ho està passant més malament. Les últimes temporades no han estat gens bones, ni pel que fa als resultats castellers ni a nivell social. La colla es va mantenir en els castells bàsics de sis pisos i, puntualment, aconseguien algun castell de la gamma alta de sis, però sense cap intent de castell de set en els últims dotze anys.
Els Castellers de Rubí van néixer el 1996 a partir d’una nit de xerrada en un bar de la vila. Allà s’hi van reunir uns aficionats a l’astronomia i uns quants membres de l’esplai l’Eixam. D’aquella nit en va sortir la intenció de formar una colla castellera. El pare d’un d’aquells joves treballava a l’Ajuntament i va decidir donar-los un cop de mà. Un parell de mesos més tard, a l’abril, es constituïen formalment els Castellers de Rubí i vestirien la camisa vermella, com el color del mineral que els dóna nom.
Amb l’ajuda d’altres colles castelleres properes, com els Castellers de Sabadell o els de Barcelona, de seguida van desplegar tota la gamma dels castells de sis pisos i aviat, per la tardor de 1999 van aconseguir el seu primer 4 de 7. Ho van fer al carrer Sant Jaume de Rubí, i allà hi tenen la placa que ho commemora. De fet, aquest carrer ha estat clau per la defensa de la cultura popular a la ciutat: “El carrer Sant Jaume ho és tot en aquesta ciutat. És un carrer completament abocat a les coses de la ciutat, i ho fan sense cap imposició”, explica la Guadalupe Vilaret, actual secretària de la colla i expresidenta. “Fan una setmana de festes per Sant Jaume, i fa seixanta-cinc anys que ho fan. Cada any, es vesteix el carrer amb una motivació diferent, hi fan ninots i la gent es disfressa de la mateixa temàtica. Els Castellers hi actuem dues vegades l’any, i la resta de colles de cultura també ho fan. A més, fan concerts, sardanes, havaneres, cinema...”
En el mateix carrer, però un any després la colla hi va descarregar el primer 3 de 7. Van sovintejar els castells bàsics de set pisos fins el 2003. A partir d’aquell moment la colla va fer un gir, sobretot a nivell social, que encara no han sabut reconduir. Unes baixes forçades per un salt generacional, combinades amb la marxa de la canalla que feia tots els castells, van propiciar que el cap de colla també ho deixés. La Guadalupe admet que es va "haver de posar" ella de cap de colla, "perquè vam quedar quatre gats i ningú no volia ser-ne. En una reunió vam decidir que volíem tirar la colla endavant i hem arribat fins ara, amb tota la gamma de castells de sis feta". Amb tot, no fa gaire els ha tornat a passar el mateix i han tornat a decaure, sobretot a nivell casteller. "Ens hem quedat sense junta tècnica, ha tornat a marxar molta gent i tenim la crisi econòmica que ens deixa sense poder fer gaire coses per captar castellers,” explica la Guadalupe.
La secretària de la colla admet que “la falta d’afició castellera a Rubí, combinada amb la manca de sentiment català dels seus habitants, són dificultats afegides pel creixement de la colla. I si a això li sumem que no hi ha diners enlloc per poder fer bones campanyes de promoció i fer pedagogia entre els nouvinguts, tot es complica molt més.” Tot i així, entona també el mea culpa i reconeix que des de la colla “tampoc no s’ha fet tot el que calia per crear un cert caliu social. Fa molt temps que no ens obrim com cal a la ciutat, hem deixat de banda el donar-nos a conèixer entre la gent de Rubí i no ens relacionem gaire amb la resta d’entitats de cultura. Són coses que abans fèiem molt i que hem deixat de fer, i ara ho notem molt.”
“Ens hem plantejat plegar moltes vegades. Jo, estant a la junta directiva ho he proposat en tres ocasions, però sempre se m’ha dit que no. Sempre hi ha qui salta i diu que hem de ser forts, que aconseguirem tirar endavant i sempre ho tornem a provar.” Ara la colla torna a tenir equip directiu nou i amb ganes, i sembla que han recuperat la il·lusió. Però els més veterans, com la Guadalupe, creuen que trobar una solució a l’estat actual de la colla és complicat. Proposen “un període de recessió forçat. Una pausa en les actuacions, mantenint les que fem pròpiament a Rubí i anul·lant la resta, per dedicar-se a desenvolupar el teixit social. Buscar castellers, demanar ajuda tècnica a altres colles, i parar-se a pensar què cal fer perquè la colla torni a funcionar.” Haurem de veure com va aquest 2015 per valorar si els Castellers de Rubí aconsegueixen renéixer i tornar-se a posicionar en el mapa casteller.

Castells de 7 a Caldes
Una situació radicalment diferent a la de Rubí és la que es viu entre els Castellers de Caldes de Montbui. Ells també van viure una sequera de deu anys sense aconseguir descarregar un castell de set pisos, però ara tot ha canviat al cent per cent. La colla va fer un pas de gegant el passat 2012. Va entrar moltíssima gent nova i amb moltes ganes, alhora que l’equip tècnic ja tenia una certa experiència dirigent la colla. El nivell tècnic dels castellers va augmentar exponencialment i la colla va recuperar el 3 i el 4 de 7 i va batre el rècord de descarregats: catorze en una sola temporada. A més, van aconseguir per primera vegada descarregar dos castells de set pisos en una mateixa actuació. A aquesta evolució, cal sumar-hi el 3 de 7 amb l’agulla aconseguit el 2013 i la consolidació del pilar de 5. Uns registres que esperen superar aquest 2015.
L’actual cap de colla dels Castellers de Caldes, Dídac Mayol, explica que “ara mateix ja som colla de set reconeguda, però no deixem de ser, mentalment, colla de sis perquè els castells de set pisos encara no els podem portar a totes les places. Encara ens falta ser més gent a totes les diades i no només a les places més importants. Però estem en la bona línia.” El Dídac era molt jove quan la colla anava per les places sense poder fer castells de set pisos, però reconeix que la por a tornar a baixar el nivell existeix: “clar que tenim aquest neguit. A Caldes hi ha moltes entitats i la gent jove va passant d’una a l’altra fins que troba el seu lloc. Entra i surt molta gent cada temporada. Si no evoluciones com a colla et pots trobar que la gent es cansi i marxi.” Tot i això admet que, en aquest sentit, s’està fent la feina ben feta: “A nivell tècnic hem format a molta més gent i això sempre motiva. A més, ara tenim recanvis de gent i crec que tot i que a la colla també ha marxat gent, estem bastant estables a nivell de volum de gent. No crec que tornem a tenir una sequera de deu anys sense castells de set, però estarem uns anys que estarem en aquest punt. 3 i 4 de 7 i en condicions per lluitar els castells de set i mig.”
La relació entre els Castellers de Caldes i la resta de colles de cultura popular del poble és molt estreta. De fet, la colla va néixer a partir d’un “joc” del Ball de Diables que, per la Capvuitada van decidir provar de fer un castell. La Capvuitada és una festa de cultura popular que se celebra el cap de setmana següent de la Festa Major. El diumenge s’hi fa una cercavila que va des de la Font del Lleó fins a l’Ermita del Remei i, allà, cada colla hi fa el seu lluïment. Doncs aquell 1995 uns joves del Ball de Diables hi van fer, amb molt pocs assajos, un 3 de 5. El que no es podrien imaginar és que generés tanta expectació i que, a partir d’aquell dia, es parlaria de crear una colla castellera al poble.
L’any següent, el 1996, es presentarien uns joves Castellers de Caldes de Montbui, apadrinats pels Xics de Granollers i els Tirallongues de Manresa. Portarien la camisa de color verd ampolla i anirien evolucionant els castells de sis pisos fins el 2001, any en què van aconseguir el seu primer 3 de 7. La millor temporada pels calderins serà la del 2002: van poder descarregar el 3 de 7, el 4 de 7 i diversos pilars de 5 al llarg de l’any. A partir d’aquell moment, comença un cert estancament fins el 2012, l’any que marca el punt d’inflexió per una colla que somia arribar algun dia als castells de vuit: “està clar que treballem per créixer, que la gent es quedi a la colla i ser cada dia més. És un procés llarg i no gens fàcil. Però estem decidits a aconseguir-ho. Treballem per ser una colla de set en condicions, i un cop ho aconseguim ja ens podrem plantejar els castells de vuit. Hem de seguir en aquesta línia i les coses aniran bé.” Ho diu en Dídac Mayol, cap de colla dels Castellers de Caldes de Montbui, una de les colles vallesanes a tenir en compte aquest 2015.
Mollet, Rubí i Caldes,  les nostres colles de 6

Els Castellers de Mollet, en una foto de grup. Foto: Castellers de Mollet.

La primera actuació amb camisa dels molletans. Foto: Castellers de Mollet.

5 de 6 de l’any 2014 al carrer Sant Roc. Foto: Castellers de Rubí.

Els Castellers de Caldes, davant de les termes romanes de Caldes de Montbui. Foto: Castellers de Caldes de Montbui.

Un detall del 3 de 6 amb l'agulla del mateix any. Foto: Castellers de Rubí.

Primer 3 de 5, encara sense camisa oficial. Foto: Castellers de Caldes de Montbui.

Primer 4 de 6 carregat pels Castellers de Caldes de Montbui. Foto: Castellers de Caldes de Montbui.

Primer 3 de 7 amb l'agulla. Foto: Castellers de Caldes de Montbui.

3 de 6 a Montserrat. Foto: Castellers de Rubí.

El 4 de 7 de 2013, el primer despres de molts anys. Foto: Castellers de Mollet.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara