Blancs i Blaus

Granollers és una ciutat molt rica culturalment. Amb una Festa Major molt participativa i una gran potenciadora de la cultura popular. No és estrany doncs, que el dia a dia d’esbarts dansaires, diables, gegants,... giri entorn a aquesta festa dels Blancs i els Blaus. I els castellers no en són una excepció.
Durant els nou dies que dura la festa, la ciutat es divideix entre aquests dos bàndols festius que es repten mútuament fins que, al final de la setmana, un jurat decideix quin ha estat el bàndol guanyador. Doncs bé, justament en un d’aquests reptes recau l’origen dels Xics de Granollers. Era el 1990 quan va aparèixer un nou element de competició entre les dues colles: veure qui aconseguia fer el millor castell. La colla dels Blancs es va posar les piles i, ajudats per membres dels Castellers de Barcelona i alguns Minyons de Terrassa, van aconseguir un 3 de 5 net i un pilar de 4 aixecat per sota. Va ser tant l’entusiasme que, un cop acabada la Festa Major, van decidir seguir assajant i muntar una colla castellera. Aquesta vegada oberta a tota la ciutat, inclosos els Blaus. El gener de 1991 es presentaven oficialment un grup de joves castellers anomenats Xics de Granollers.
En Marc Freixa, excap de colla i fundador dels Xics, recorda com van ser de durs els inicis: “el primer any érem quatre gats. Sort que els fundadors érem dels Escoltes i de seguida vam arrossegar amics i nens. Però hi havia un ambient tant festiu que els assajos eren una agonia, costava organitzar-se i fer proves serioses. I quan hi havia època d’exàmens no venia ningú.” De fet, eren tots tant joves que van haver de buscar un adult (major d’edat) per poder signar els Estatuts de la colla per convertir-se en entitat.
Avui, vint-i-quatre anys després, la colla ha canviat molt. Ara són una colla consolidada que mou al voltant de dues-centes persones en les diades importants. Són una colla reconeguda dins el món casteller, tot i mantenir-se aïllats geogràficament. Un reconeixement que s’han guanyat a pols.

Una de les primeres actuacions castelleres del Xics durant la Festa Major de l’any 1991. Foto: Esteve Gironella. Arxiu Municipal de Granollers.

La realitat social dels Xics de Granollers

Els Xics són un bon exemple de supervivència castellera al nord. Ells, a diferència de les colles vallesanes de la banda occidental, estan pràcticament sols. Les dues colles que tenen més a prop són les de Mollet i Caldes de Montbui, però les dues estan en un nivell molt per sota dels de la camisa grana. Així que han hagut de buscar-se la vida per trobar actuacions que els permetessin millorar els seus registres. “Sempre ens ha costat molt trobar diades, i sovint actuàvem sols. Ara, tenim les colles del Vallès Occidental i les de Barcelona relativament a prop i ens trobem sovint”, explica en Sergi Palau. La realitat és que, els Xics han fet un gran esforç per crear places castelleres importants dins el seu àmbit d’influència. Diades a prop on els és més fàcil comptar amb moltes camises a plaça i fer bons castells. Així, no és d’estranyar que municipis com Barberà del Vallès, Llinars o la Roca, hagin presenciat les millors construccions dels de la camisa grana. El Marc Freixa explica que “amb Granollers sol no en tenim prou, actuem molt per la comarca. I encara volem potenciar-ho més. El nostre calendari local es molt important per seguir creixent.”
A la dificultat de trobar diades on actuar, s’hi suma el que costa aconseguir ampliar la massa social de la colla. Com més grans són els castells que vols fer, més gent necessites. D’aquí que els Xics siguin una colla molt activa a la ciutat, els cal donar-se a conèixer: “tota la gent que li agraden els castells a Granollers i voltants ja han passat pels Xics. Ara hem de buscar ser una entitat molt dinàmica per engrescar altres tipus de gent. A Granollers i comarca no hi ha addictes als castells a cada cantonada. Ens cal fer molta pedagogia” explica en Sergi. En aquest sentit, la colla organitza tot tipus d’activitats. Des de tallers a les escoles, fins a concerts o calçotades. I, ara per ara, se n’estan sortint.
En aquest sentit, la sessió d’un local per assajar per part de l’Ajuntament, ha estat un pilar fonamental en aquest creixement social. La Troca és un local que els castellers comparteixen amb altres colles de la cultura popular de la ciutat, en el si de l'antiga Fàbrica Roca Umbert, avui reconvertida en Fàbrica de les Arts. La Troca és doncs un lloc de caliu i un punt de trobada per tots aquells que volen fer castells. És una bona plataforma de llançament que els ha fet, i els seguirà fent, créixer cada any una mica més.

La pinya de l’actuació castellera durant la Festa Major de l’any 2000. Foto: Toni Torrillas. Arxiu Municipal de Granollers.

La primera 'handi' que van trencar a Catalunya els castellers indis, els Govindas, va ser a Granollers

Poques coses en sabíem de les torres humanes que s’aixequen a l’Índia fins que Agustí Corominas, membre dels Xics de Granollers, juntament amb Fèlix Miret, dels Castellers de Vilafranca, ens els van explicar a través d’un documental que ensenyava les diferents maneres de fer torres humanes a diferents països del món.
Però què fan exactament a l’Índia? Els Govindas, els castellers indis, aixequen les seves construccions un dia a l’any per la celebració del naixement del Déu Krishna. Ho fan a la ciutat Índia de Mumbai, antigament coneguda com a Bombai. Aquell dia uns dos-cents mandals (colles) es troben en unes cinc-centes actuacions i aixequen les seves torres. Però no fan castells pel fet de descarregar-los, com nosaltres, sinó que l’objectiu és arribar a una olla de terrissa, la handi, que penja al centre de la plaça. Aquesta handi està plena de mel, fruites, mantega, iogurt i altres menjars. L’objectiu és que el Govinda que puja a dalt de tot la trenqui i el seu contingut els regalimi per sobre, beneint així els seus castellers.
Les seves construccions, no s’assemblen gaire tècnicament a les nostres. Ells no es recolzen en unes bases compactes, com les nostres pinyes o els folres, sinó que se separen uns castellers dels altres, mantenint l’equilibri separant les cames entre diferents espatlles. Sí que fan servir, com nosaltres, diverses bases per donar estabilitat al pilar que col·loquen a dalt de tot. El que els ha de permetre arribar a la handi.
La relació dels castellers amb els Govindas va molt més enllà d’aquell documental: des d’aquells primera visita que l’Agustí i el Fèlix van fer a Mumbai acompanyats de dos membres dels Minyons de Terrassa, diverses colles castelleres s’hi han apropat, establint un lligam força intens. Un primer contacte que va servir per veure que les nostres construccions, tot i ser molt diferents, tenen molts punts en comú i que podíem aprendre els uns dels altres.
Colles com els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants han anat a Mumbai el dia del Janmashtami (el dia que aixequen les torres) i han pogut ensenyar els seus castells enmig de la gentada que participa d’aquesta celebració. La tardor del 2006, una delegació del Govindas ens van tornar aquella visita i van venir a Catalunya, encuriosits per les nostres construccions i, sobretot, per saber com aixecàvem castells de nou i deu pisos (ells només arribaven als vuit). El primer assaig casteller que van visitar va ser els dels Xics de Granollers. Allà van poder conèixer de primera ma com organitzem les nostres estructures i fins i tot hi van participar. Els Xics, també van poder descobrir l’experiència de trencar una handi. La primera handi trencada a Catalunya va ser a Granollers.
Un intercanvi cultural Índia-Catalunya que s’està repetint des d’aleshores amb diferents protagonistes. Una autèntica experiència d’aprenentatge casteller. I ara, a l’Índia, ja han aconseguit fer torres de nou pisos.

Els Govinda, a la Porxada de Granollers. Foto: Govindas.