Els Xics de Granollers, fills de la Festa Major

La colla, entre les vint millors del país, va néixer arran d'un repte entre Blancs i Blaus

Els Xics de Granollers han estat els màxims exponents del fet casteller a la banda oriental del Vallès. Ells són els que han estirat el carro en aquesta aventura, fent difusió i pedagogia en una comarca on, semblava, que els castells no hi tenien cabuda. I ho han aconseguit. Actualment viuen un moment casteller i social molt bo, condició essencial per estar entre les vint millors colles castelleres del país i poder aixecar construccions d’alt nivell com el 2 de 8 amb folre.

Més ganes que tècnica
Com gairebé totes les colles de fora la zona tradicional dels castells, els Xics de Granollers han partit de zero, encara que a la ciutat hi va haver una brau colla, els Castellers de Granollers, el 1980. Els Xics són, per força, autodidactes a nivell tècnic i han hagut de formar a una afició en una zona verge pel que fa a cultura castellera. Malgrat això, l’evolució dels Xics de Granollers va ser constant al llarg dels primers anys i, molt marcada pels alts i baixos degut a la joventut dels seus castellers. Una mica passava el mateix que als Minyons de Terrassa. Amb gent jove, forta i amb ganes, els castells de set s’assolien amb relativa facilitat i, a més, tal com explica Marc Freixa, excap i fundador dels Xics, “hi havia un punt d’inconsciència, no sabíem què fèiem, però ens hi ficàvem. Ara ja sabem com les gasten els castells, tenim perspectiva, i ens hem fet grans. Ara tothom hi entén de castells, llavors no ens plantejàvem mai res, era il·lusió màxima.”
Els Xics es van plantar a la gamma bàsica dels castells de set pisos en la segona temporada de la colla, dos anys després ja dominaven els castells de set i mig. I el 1995, amb només quatre anys d’experiència, van carregar el primer castell de vuit de la colla, el 4 de 8. En Sergi Palau, excap de colla dels Xics, recorda què va significar per ells aquell castell: “El dia que el vam carregar per primera vegada vaig pensar que la colla ja anava seriosament. La impressió era que allò que estàvem fent era molt gros i que, a partir d’aquí, podríem fer el que ens proposéssim.”
Aquell castell de vuit, va posar els Xics en el mapa casteller del moment. Explica el Marc que “tothom ens havia vist fent castells de sis i ara no s’ho podien creure. Va ser fer un cop sobre la taula i dir: Ei? Que els Xics estem aquí! En aquella època vam saber aprendre molt ràpid a nivell tècnic. Érem l’enveja de moltes colles més antigues, que ja voldríem fer el què fèiem nosaltres.”
Amb aquell castell, la colla va aconseguir donar-se a conèixer també a la ciutat. En aquell moment el 4 de 8 estava considerat un castell que només les colles més grans aconseguien i la ciutat els va recompensar l’esforç. Aquell dia, la Plaça de la Porxada es va omplir del tot.

Una mica més
Amb el suport popular i l’empenta que dóna arribar als castells de vuit pisos, els Xics van voler exprimir la colla una mica més. Volien provar el 2 de 8 amb folre i convertir-se en una de les colles grans. “Veníem d’una dinàmica d’evolució més o menys constant i era el castell que ens tocava” reconeix el Sergi, alhora que afegeix que la rivalitat amb uns joveníssims però eficaços Capgrossos de Mataró, la colla castellera del Maresme, els va acabar d’empènyer a provar-lo: “els Capgrossos van néixer força més tard que nosaltres i ja feien el 2 de 8. Com podia ser que nosaltres no? Ens vam encegar amb ells i la rauxa va poder més: ens toca fer-lo i el fem. Va haver-hi més il·lusió que tècnica.”
Després d’un intent fallit, el 3 d’octubre de 1999 els Xics de Granollers van descarregar el primer 2 de 8 amb folre de la seva història.

Tocar de peus a terra
Aquella mateixa temporada van provar el 2 de 8 tres vegades més, dos van caure abans que l’enxaneta fes l’aleta, l’últim el van carregar i va caure just després. Aquell “fracàs” va desanimar molt la colla, poc acostumada a què les coses no anessin bé. Els anys següents va començar la “travessa del desert” i es va fer evident la dificultat de tornar a assolir castells de vuit pisos. “Vam fer un gran pas enrere. Ens havíem pensat que teníem les coses molt consolidades i vam veure que no era així. No vam saber adonar-nos que darrera la il·lusió i havia molt poc coneixement. El 2 de 8 era una bestiesa per nosaltres” explica el Marc Freixa, excap de colla, i recorda com tot va canviar “de sobte la colla va començar a criticar les decisions que prenia la tècnica i es va instaurar un cert mal ambient.” Aquesta mala maror va fer marxar molts castellers que havien entrat il·lusionats per la crida del fer el 2 de 8. La colla va quedar condemnada a tornar a fer castells de set pisos i, molt puntualment, provar-ne algun del vuit els anys més bons. Calia tornar-se a treballar la confiança dels castellers.
Explica el Sergi Palau però, que de tot se n’aprèn: “Hem après que necessitem anar fent les coses ben fetes. Consolidant cada pas abans de fer el pas següent. I així hem anat remuntant la situació fins a la pujadeta dels últims tres anys.”

La consolidació dels Xics
A partir del 2012 la colla comença a beure del nou boom casteller general. El mateix entusiasme que fa que neixin colles com bolets arreu del territori, acaba de donar l’empenta a uns Xics de Granollers avorrits de no aconseguir tornar a ser qui eren. Aquella temporada descarreguen set vegades el 4 de 8 i consoliden el 2 de 7. Preparant-se per l’any següent, l’any en el qual descarregaran més castells de vuit pisos que mai, quinze per ser exactes, i en què van tornar a portar a plaça el 2 de 8 amb folre. Aquest 2013 no el van aconseguir, però sí que ho van fer el 2014. Quinze anys més tard de l’últim, el 7 de juliol, els Xics van recuperar el 2 de 8 amb folre. El cap de colla de la temporada passada, el Sergi Palau, explica que “la colla torna a estar en un moment molt dolç. Hem crescut molt a nivell social i això et permet prémer una mica més a l’assaig. Hem augmentat el volum de gent, tenim més famílies, més canalla, més gent jove, castellers històrics que han tornat,...” tot i així no perden el respecte pels grans castells “ara el 2 de 8 el fan més colles i sembla que ha de ser més fàcil i ostres, és un castellàs.”
Cap a finals de temporada i, satisfets del què havien aconseguit, els Xics es van proposar fer un pas més i provar el 5 de 8. Un castell traïdor que, malgrat les bones proves que havien fet a assaig, no van aconseguir carregar. La mala sort i els nervis els van jugar una mala passada. “Em sentia impotent com a cap de colla, que va pencar molt i em va saber greu que es quedessin sense aquella recompensa. La feina però, està feta. Ara ja sabem de què va, hi tornarem. Les altres colles que el van veure ens deien que estava bé, no hem tingut el premi però ens han recompensat”, explica en Sergi.
Aconseguir aquest 5 de 8 i començar a fer proves amb el 3 de 9 són alguns dels reptes pels Xics de Granollers per aquest 2015.
Els Xics de Granollers,  fills de la Festa Major

Primer 4 de 8 dels Xics, l’11 de novembre de 1995. Foto: Xics de Granollers.

Torre de 8 amb folre. Foto: JuanK Casado.

Actuació castellera durant les Fires i Festes de l'Ascensió, de l’any 2000, amb la Porxada engalanada. Foto: Toni Torrillas. Arxiu Municipal de Granollers.

Blancs i Blaus

Granollers és una ciutat molt rica culturalment. Amb una Festa Major molt participativa i una gran potenciadora de la cultura popular. No és estrany doncs, que el dia a dia d’esbarts dansaires, diables, gegants,... giri entorn a aquesta festa dels Blancs i els Blaus. I els castellers no en són una excepció.
Durant els nou dies que dura la festa, la ciutat es divideix entre aquests dos bàndols festius que es repten mútuament fins que, al final de la setmana, un jurat decideix quin ha estat el bàndol guanyador. Doncs bé, justament en un d’aquests reptes recau l’origen dels Xics de Granollers. Era el 1990 quan va aparèixer un nou element de competició entre les dues colles: veure qui aconseguia fer el millor castell. La colla dels Blancs es va posar les piles i, ajudats per membres dels Castellers de Barcelona i alguns Minyons de Terrassa, van aconseguir un 3 de 5 net i un pilar de 4 aixecat per sota. Va ser tant l’entusiasme que, un cop acabada la Festa Major, van decidir seguir assajant i muntar una colla castellera. Aquesta vegada oberta a tota la ciutat, inclosos els Blaus. El gener de 1991 es presentaven oficialment un grup de joves castellers anomenats Xics de Granollers.
En Marc Freixa, excap de colla i fundador dels Xics, recorda com van ser de durs els inicis: “el primer any érem quatre gats. Sort que els fundadors érem dels Escoltes i de seguida vam arrossegar amics i nens. Però hi havia un ambient tant festiu que els assajos eren una agonia, costava organitzar-se i fer proves serioses. I quan hi havia època d’exàmens no venia ningú.” De fet, eren tots tant joves que van haver de buscar un adult (major d’edat) per poder signar els Estatuts de la colla per convertir-se en entitat.
Avui, vint-i-quatre anys després, la colla ha canviat molt. Ara són una colla consolidada que mou al voltant de dues-centes persones en les diades importants. Són una colla reconeguda dins el món casteller, tot i mantenir-se aïllats geogràficament. Un reconeixement que s’han guanyat a pols.

Una de les primeres actuacions castelleres del Xics durant la Festa Major de l’any 1991. Foto: Esteve Gironella. Arxiu Municipal de Granollers.

La realitat social dels Xics de Granollers

Els Xics són un bon exemple de supervivència castellera al nord. Ells, a diferència de les colles vallesanes de la banda occidental, estan pràcticament sols. Les dues colles que tenen més a prop són les de Mollet i Caldes de Montbui, però les dues estan en un nivell molt per sota dels de la camisa grana. Així que han hagut de buscar-se la vida per trobar actuacions que els permetessin millorar els seus registres. “Sempre ens ha costat molt trobar diades, i sovint actuàvem sols. Ara, tenim les colles del Vallès Occidental i les de Barcelona relativament a prop i ens trobem sovint”, explica en Sergi Palau. La realitat és que, els Xics han fet un gran esforç per crear places castelleres importants dins el seu àmbit d’influència. Diades a prop on els és més fàcil comptar amb moltes camises a plaça i fer bons castells. Així, no és d’estranyar que municipis com Barberà del Vallès, Llinars o la Roca, hagin presenciat les millors construccions dels de la camisa grana. El Marc Freixa explica que “amb Granollers sol no en tenim prou, actuem molt per la comarca. I encara volem potenciar-ho més. El nostre calendari local es molt important per seguir creixent.”
A la dificultat de trobar diades on actuar, s’hi suma el que costa aconseguir ampliar la massa social de la colla. Com més grans són els castells que vols fer, més gent necessites. D’aquí que els Xics siguin una colla molt activa a la ciutat, els cal donar-se a conèixer: “tota la gent que li agraden els castells a Granollers i voltants ja han passat pels Xics. Ara hem de buscar ser una entitat molt dinàmica per engrescar altres tipus de gent. A Granollers i comarca no hi ha addictes als castells a cada cantonada. Ens cal fer molta pedagogia” explica en Sergi. En aquest sentit, la colla organitza tot tipus d’activitats. Des de tallers a les escoles, fins a concerts o calçotades. I, ara per ara, se n’estan sortint.
En aquest sentit, la sessió d’un local per assajar per part de l’Ajuntament, ha estat un pilar fonamental en aquest creixement social. La Troca és un local que els castellers comparteixen amb altres colles de la cultura popular de la ciutat, en el si de l'antiga Fàbrica Roca Umbert, avui reconvertida en Fàbrica de les Arts. La Troca és doncs un lloc de caliu i un punt de trobada per tots aquells que volen fer castells. És una bona plataforma de llançament que els ha fet, i els seguirà fent, créixer cada any una mica més.

La pinya de l’actuació castellera durant la Festa Major de l’any 2000. Foto: Toni Torrillas. Arxiu Municipal de Granollers.

La primera 'handi' que van trencar a Catalunya els castellers indis, els Govindas, va ser a Granollers

Poques coses en sabíem de les torres humanes que s’aixequen a l’Índia fins que Agustí Corominas, membre dels Xics de Granollers, juntament amb Fèlix Miret, dels Castellers de Vilafranca, ens els van explicar a través d’un documental que ensenyava les diferents maneres de fer torres humanes a diferents països del món.
Però què fan exactament a l’Índia? Els Govindas, els castellers indis, aixequen les seves construccions un dia a l’any per la celebració del naixement del Déu Krishna. Ho fan a la ciutat Índia de Mumbai, antigament coneguda com a Bombai. Aquell dia uns dos-cents mandals (colles) es troben en unes cinc-centes actuacions i aixequen les seves torres. Però no fan castells pel fet de descarregar-los, com nosaltres, sinó que l’objectiu és arribar a una olla de terrissa, la handi, que penja al centre de la plaça. Aquesta handi està plena de mel, fruites, mantega, iogurt i altres menjars. L’objectiu és que el Govinda que puja a dalt de tot la trenqui i el seu contingut els regalimi per sobre, beneint així els seus castellers.
Les seves construccions, no s’assemblen gaire tècnicament a les nostres. Ells no es recolzen en unes bases compactes, com les nostres pinyes o els folres, sinó que se separen uns castellers dels altres, mantenint l’equilibri separant les cames entre diferents espatlles. Sí que fan servir, com nosaltres, diverses bases per donar estabilitat al pilar que col·loquen a dalt de tot. El que els ha de permetre arribar a la handi.
La relació dels castellers amb els Govindas va molt més enllà d’aquell documental: des d’aquells primera visita que l’Agustí i el Fèlix van fer a Mumbai acompanyats de dos membres dels Minyons de Terrassa, diverses colles castelleres s’hi han apropat, establint un lligam força intens. Un primer contacte que va servir per veure que les nostres construccions, tot i ser molt diferents, tenen molts punts en comú i que podíem aprendre els uns dels altres.
Colles com els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants han anat a Mumbai el dia del Janmashtami (el dia que aixequen les torres) i han pogut ensenyar els seus castells enmig de la gentada que participa d’aquesta celebració. La tardor del 2006, una delegació del Govindas ens van tornar aquella visita i van venir a Catalunya, encuriosits per les nostres construccions i, sobretot, per saber com aixecàvem castells de nou i deu pisos (ells només arribaven als vuit). El primer assaig casteller que van visitar va ser els dels Xics de Granollers. Allà van poder conèixer de primera ma com organitzem les nostres estructures i fins i tot hi van participar. Els Xics, també van poder descobrir l’experiència de trencar una handi. La primera handi trencada a Catalunya va ser a Granollers.
Un intercanvi cultural Índia-Catalunya que s’està repetint des d’aleshores amb diferents protagonistes. Una autèntica experiència d’aprenentatge casteller. I ara, a l’Índia, ja han aconseguit fer torres de nou pisos.

Els Govinda, a la Porxada de Granollers. Foto: Govindas.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara