El so dels castells

L’aposta dels Castellers de Sant Cugat per la qualitat musical de la seva colla

La música en el món casteller és imprescindible. Les gralles i els timbals hi són presents des dels seus inicis i, de fet, ja sonaven en el Ball de Valencians, molt abans que existissin els castells. Totes les colles reconeixen aquesta importància i ningú fa castells sense la música d’aquestes gralles en directe. Però els Castellers de Sant Cugat han fet un pas més enllà. La seva obsessió per tenir un grup de grallers que sonés a la perfecció va fer que, tenint músics propis, la colla actués sense ells durant el primer any. Van decidir que no tocarien a plaça fins que no sonessin del tot bé i van contractar un grup de grallers professionals per tocar a les actuacions.
Avui en dia tenen una de les colles de músics més nombroses del panorama casteller i sonen de meravella. La colla aposta per aquesta qualitat i destina una partida important del pressupost anual a la formació d’aquests músics. “A Sant Cugat cuidem molt les gralles i els timbals i volem que sonin a la perfecció. El problema dels grallers en el món casteller, i també en les colles geganteres, és que normalment s’aprèn a tocar de manera autodidacta i hi ha la creença que tothom pot fer sonar una gralla. I no és veritat, com qualsevol instrument, requereix unes aptituds i una certa tècnica” explica la Júlia Soler, grallera de Sant Cugat.

L’Escola de Música Tradicional
D’aquesta filosofia ha nascut l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat. Una entitat impulsada per tres gralleres dels Gausacs amb l’objectiu de potenciar altres instruments de la cultura popular i dotar a Sant Cugat d’un lloc on aprendre’ls a tocar amb professors professionals que en garantissin la qualitat. La Júlia Soler, que també és fundadora de l’escola i professora de gralla explica que “A la Festa Major hi ha cercaviles amb balls populars on surten molts instruments i vam veure que la majoria d’ells no s’ensenyaven a les escoles de música i, per tant, no hi havia l’opció d’aprendre’ls a tocar.”
Actualment, l’escola imparteix classes de gralla i timbal, però també s’hi pot aprendre acordió diatònic, flabiol i tamborí, sac de gemecs, tarota o violí. A més també fan formació musical encarada als més petits: “Amb els nens, a partir de dos anys, fem sensibilització musical com les altres escoles de música, però no ho fem amb instruments clàssics sinó amb els instruments tradicionals. Les audicions i danses que fem servir responen al repertori de la cultura popular del poble.”
D’escoles com aquesta no n’hi ha gaires a Catalunya i menys, fora de la zona tradicional dels castells. Però la seva acollida ha estat molt bona i, de fet, l’Escola de Música Municipal de Sant Cugat s’ha posat en contacte amb ells perquè els alumnes que ho vulguin puguin aprendre a tocar un instrument popular com a assignatura optativa.

El toc de castells
Com la majoria d’elements de la cultura popular i la Festa Major, els castells també tenen la seva música. Unes melodies molt definides que resumeixen a cada moment d’una actuació el què està passant a la plaça. Així, el “toc d’entrada a plaça” acompanya el pilar que, caminant, entra a la plaça fins a dur la colla al lloc on haurà d’actuar. El “toc de castells” acompanyarà cada una de les construccions de la colla. El “toc de vermut” és el que es toca quan s’ha acabat l’actuació i té un caràcter més aviat festiu. Hi ha altres músiques lligades a l’activitat castellera com el “toc de matinades”, que interpreten els grallers quan, a les 8 h. del matí, recorren els carrers del poble o ciutat per avisar a la gent que avui és dia de castells, o “el toc de processó” en els llocs on, per la Festa Major, es passeja el patró o patrona pels carrers en format de processó.
És habitual, en places amb poca tradició castellera, sentir algun comentari respecte la repetició d’una mateixa peça musical en tots els castells. És cert, tots els castells van acompanyats de la mateixa música. Però com tot en aquesta vida, té un per què. El “toc de castells” és el narrador del que s’està veient i la seva melodia explica, als que estan dins la pinya i, per tant no veuen res, en quin punt es troba el castell.
La melodia té diferents parts molt diferenciades: l’inici, que marca que el castell ja és un intent vàlid i posa en alerta el públic. La pujada que narra com es van bastint els diferents pisos, i l’aleta, remarcant la conquesta del castell. A partir d’aquí, la baixada explica la sortida dels diferents pisos i la sortida, llarga o curta en funció de si la colla ha de desfer un folre o no, indica el final d’aquell castell. Tancant els ulls i escoltant la música, es pot saber exactament com va el castell.
El so dels castells

Foto: Castellers de Sant Cugat.

Foto: Toni Morillas.

Foto: Castellers de Sant Cugat.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara