El Celler Cooperatiu, l’esperit de Rubí

L’edifici modernista de Cèsar Martinell, avui convertit en equipament cultural municipal, testimonia seixanta anys de gran producció vinícola a la localitat

Vicenç Relats (text)

Hi ha una dita que resa que “a Rubí, noies maques i bon vi” i una altra encara ho acaba de remarcar precisant que “a Rubí, la flor del vi”. Són dites que resten en la memòria popular dels rubinencs i de gent de més enllà, indicatives de la forta presència que la vinya i el vi van tenir a la localitat durant la major part del segle passat i dels anteriors, tot i que avui gairebé ja només en quedin com a rastres el Celler Cooperatiu i la Fira del Vi que s’hi celebra des de l’any 2013.

Modernisme des de 1919
La ciutat que avui s’ha fet residencial i industrial sobre el sòl que fins als anys seixanta del segle passat ocupaven les antigues vinyes té com a principal referent de tota aquella activitat agrícola i vinícola el seu celler cooperatiu. Es tracta d’un edifici modernista, considerat bé cultural d’interès local, construït entre el 1919 i el 1921, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí. Restaurat i rehabilitat integralment sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell, respectant els cànons modernistes originals, l’octubre del 2013 es va tornar a posar en servei, ara com a equipament cultural municipal, que acull exposicions, conferències, concerts i espectacles diversos, tallers i altres activitats.
El celler cooperatiu va ser fundat el 1919 per cent dinou pagesos de Rubí i depenia de la Cambra Agrícola Oficial. Als anys cinquanta havia arribat a produir 27.000 hectolitres de vi a l’any i el 1960 va arribar als quatre-cents socis, en el seu màxim esplendor, com explica l’historiador Ramon Batalla. Les varietats tradicionals de raïm conreuat a Rubí eren el sumoll, el cua-sec, el rosat, el xarel·lo mentre que la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
La tràgica riuada del 1962 i la transformació urbanística i socioeconòmica que Rubí va experimentar els anys seixanta i setanta va comportar una destrucció de la vinya i una reducció de la producció de raïm i de vi que es va anar accentuant progressivament fins al tancament de la cooperativa el 1988, quan la seva capacitat de producció es reduïa a 2.000 hectolitres. Llavors el celler va ser comprat per l’Ajuntament pel seu valor arquitectònic i històric i s’hi van començar a fer diverses activitats culturals.
Format per dos cossos rectangulars i perpendiculars entre si, l’edifici té les cobertes a dues vessants, que estan fetes amb uralita acanalada. A l'interior, les naus estan separades per pilars de totxo que sostenen arcs rebaixats, també de totxo. L’espai més destacat és la nau principal amb forma d’ela, on es troben encara les vint tines d’obra de la planta baixa. Al soterrani hi havia vint tines més de fusta que han deixat pas a un espai d’exposicions singular. “És un dels cellers més normals que va projectar Cèsar Martinell, buscant sobretot la funcionalitat”, segons l’arquitecte Joan Albert Adell, responsable de la seva rehabilitació integral.
Dins del celler s’hi poden veure elements originals per a la producció del vi com ara la balança romana de dimensions industrials, on es pesava el raïm que hi duien els pagesos, les vagonetes que el transportaven, així com una premsa de mitjans del segle passat.

Tres espais per a la cultura
L’emblemàtic Celler cooperatiu rubinec perviu avui com un espai viu, punt de trobada de dinamització i intercanvi cultural, sense perdre de vista els seus orígens al voltant de la viticultura. La programació cultural del nou Celler ha dividit l’espai en tres sales diferenciades, en cadascuna de les quals es fa un tipus d’activitat. La Sala de Tines, integrada per la nau principal amb dues fileres de tines disposades paral·lelament, és l’espai central del Celler on s’organitzen les activitats de format més gran. L’altra sala gran, ubicada a la planta soterrani del Celler, anomenada sala Cèsar Martinell, acull bàsicament exposicions temporals. La tercera sala és l’Espai Tremuja, l’antic espai destinat a la recollida del raïm, que es troba a la primera planta de l’equipament, habilitada per a activitats de petit format.
El Celler Cooperatiu,  l’esperit de Rubí

L’impressionant celler cooperatiu de Rubí, rehabilitat l’any 2013. Foto: Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Una imatge de somellers fent un tast de vins al Celler cooperatiu. Foto: Ajuntament de Rubí.

El celler cooperatiu és una seu immillorable per esdeveniments, molts relacionants amb el món vitivinícola. Foto: Ajuntament de Rubí.

Una imatge de les sales rehabilitades del Celler cooperatiu de Rubí. Foto: Jordi Gatell

La Fira del Vi, una festa multitudinària de ciutat

Per cinquè any consecutiu els millors vins de Catalunya es van poder tastar el darrer cap de setmana d’octubre de 2017 a l’entorn de l’antic Celler Cooperatiu de Rubí. La proposta, que es va estrenar el 2013 coincidint amb la inauguració de la reforma de l’edifici, s’ha consolidat any rere any, ja en forma de fira, com el primer esdeveniment col·lectiu on el gran públic pot tastar els vins guardonats als Premis Vinari.
La proposta s’acompanya amb tapes gastronòmiques del Mercat municipal, música en directe i tallers de tast. Aquest any, la Fira, que organitza l’Ajuntament de Rubí en col·laboració amb el digital Vadevi.cat i Bodegues Rosàs, va portar a l’entorn del celler milers de persones. S’hi van vendre 2.800 copes i més de 13.200 fitxes que donaven dret a tastar algun dels vins. Les diferents parades del Mercat van servir-hi més de 10.000 platets de tapes. La Fira del Vi connecta la ciutat amb al seu passat vinícola.

Imatge de la Fira del vi de Rubí. Foto: Ajuntament de Rubí.

Bodegues Rosàs, quatre generacions arrelades al món del vi, a Rubí, des de 1885

La història de Bodegas Rosàs va començar el 1885, l’any que Mariano Rosàs i Agustina Boté, veïns de Palou, van abandonar la Fonda Europa de Granollers per establir-se a l’altra banda del Vallès: a Rubí. L’Agustina tenia la intenció d’obrir una nova fonda, mentre que en Mariano, aprofitant que Rubí era un poble de pagesia arrelada a la vinya, va decidir aventurar-se amb la comercialització de vi a la comarca. El negoci el va iniciar la parella de forma conjunta i any rere any el van anar consolidant.
L’any 1916 van comprar la finca on avui dia Bodegas Rosàs desenvolupa la seva activitat. Tot i les dificultats de l’època, la família es va aventurar a obrir un dels primers establiments dedicat al món i la cultura dels vins del Vallès. Aquell mateix any 1916 va ser quan va néixer el tercer dels fills d’en Mariano i l’Agustina, en Joaquim Rosàs Boté, que posteriorment va seguir portant endavant el negoci familiar amb l’ajut de la seva esposa, Pepita Cardús. Després d’estar tota la vida envoltat de vins de la rodalia, en Joaquim va apostar per innovar i introduir a l’establiment caldos d’arreu de la geografia espanyola, tant d’embotellats com seleccionant vins de diverses bodegues per elaborar cupatges propis per vendre’ls posteriorment a doll. Aquests van ser els inicis de les Bodegas Rosàs, uns inicis que han marcat una filosofia i uns valors presents a dia d’avui.
L’any 1984, Joaquim i Pepita, amb l’ajut dels seus dos fills, Marià i Mª Dolors Rosàs, juntament amb les respectives parelles, van ampliar la botiga que actualment configura l’oferta renovada de les Bodegas Rosàs de tota la vida, un espai de prop de 300 m2 de vins, destil·lats, caves i xampanys, on el negoci comença a estar a les mans de la quarta generació, encapçalada per un altre Marià: Marià Rosàs Reinaldo.
I és així, com en una cursa de relleus, que aquest negoci ha arribat a la vertiginosa xifra de 132 anys d’edat i d’història que, segons l’actual administrador, Marià Rosàs Cardús, s’explica sobretot per un secret: “el secret de viure el negoci i d’estar-hi a sobre, de ser-hi al davant”. És així, per exemple, com ell ha viscut tres ampliacions d’una botiga que ha passat d’una superfície de 40 metres quadrats a una de 300. Un establiment arrelat a Rubí, i que és un dels organitzadors de la Fira del Vi de la ciutat que es fa cada any a finals d’octubre des del 2013.

D’esquerra a dreta, Marià Rosàs Reinaldos, Anna Maria Reinaldos i Marià Rosàs Cardús, al taulell de la bodega centenària. Foto: Arxiu Bodegues Rosàs.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara