Promoure la vinya entre els obrers terrassencs

Des de 1920 El Sindicat Agrícola-Celler Cooperatiu de Terrassa ha esdevingut un refernt inequívoc de l’activitat agrària a la ciutat

Ana Fernández Álvarez (text)

El projecte d’establir a Terrassa una bodega cooperativa lligada a un sindicat va sorgir a partir de la iniciativa de qui aleshores era l’alcalde de la ciutat, Emili Soler i Anglada, persona amb una especial relació amb la vida social pagesa, ja que va ser ell qui va impulsar el 1904 la formació del Gremi d’Agricultors i també va ajudar a constituir el 1909 la Junta Local de Defensa Contra les Plagues del Camp. Segons que ell mateix va dir a la premsa local, la iniciativa estava relacionada amb la ruta que, el 26 de maig de 1918, va fer una comissió encarregada d’estudiar el funcionament de centres cooperatius establerts a Catalunya, visitant els sindicats agraris i cellers de Martorell, Alió, Pla de Cabra, Sarral, Barberà i de l’Espluga de Francolí.
Donada l’avinentesa, el 15 de desembre de 1919, un grup de propietaris viticultors es van reunir amb l’objectiu de fundar una bodega cooperativa, per tal de defensar els seus interessos davant els compradors de vi, i contribuir a que el cultiu de la vinya es fomentés i no desaparegués engolit pel cada vegada més intens creixement industrial terrassenc.
El projecte també tenia com a altres objectius facilitar als viticultors l’accés a les noves tecnologies, ajudar a proporcionar crèdit sense cap interès a tots aquells que s’associessin, afavorir les transaccions comercials vitícoles que, mitjançant un mercat setmanal, impulsessin i aportessin més incentius al conreu de la vinya, i intensificar el seu rendiment productiu, ja que a Terrassa es consumia més vi del que es produïa.

Viticultors associats
Per tal d’aconseguir tots aquests objectius, el 7 de gener de 1920, vuitanta-vuit propietaris viticultors es reuniren al Saló d’actes de la casa consistorial per a tractar de posar en marxa el projecte i va quedar constituïda una comissió gestora dels treballs, per tal d’organitzar el sindicat i el celler cooperatiu que s’esperava que pogués entrar en funcionament a partir de la següent collita, i també es va obrir un concurs per a l’adquisició dels terrenys on s’havia d’ubicar.
La comissió es va reunir en vàries ocasions a l’Ajuntament, entre altres, el 18 de gener de 1920, quan es va decidir visitar el Gremi Agrícola de Terrassa, fundat el 1904 i establert a la Casa del Poble del carrer Cremat, 18, per comunicar als seus agremiats el projecte, tot invitant-los a que en formessin part. La resposta d’aquest Gremi va ser bastant positiva, però es va fer una recomanació: que el nou sindicat col·laborés a l’hora de convèncer els grans propietaris per a què milloressin les condicions econòmiques dels seus parcers. Una recomanació que s’entén perfectament, si tenim en compte que la major part d’associats del Gremi Agrícola eren jornalers o petits propietaris descontents amb les condicions econòmiques que aleshores estaven obligats a acceptar.
Pocs mesos després, el 16 de maig del 1920, va tenir lloc al Saló de sessions de l’Ajuntament, la constitució oficial del Sindicat Agrícola de Terrassa i, el 30 d’aquell mateix mes de maig, es van designar els càrrecs del seu Consell Administratiu, així com els de les seves seccions.
Dos dies després es va reunir la Comissió gestora del Celler per tractar la compra definitiva dels terrenys i adjudicar-ne les obres d’edificació. Els diferents terrenys en els que es va pensar per a construir-la van ser inspeccionats el 27 de febrer per l’enginyer enòleg de la Mancomunitat, Erasme d’Imbert i de Nadal, a fi d’aconsellar quins eren els més adients, sent els escollits uns que es trobaven situats al carrer de Colom, una via oberta el 1907, en una zona on aleshores a penes hi havia cap tipus d’urbanització.

Préstec de la Caixa local
A partir d’aleshores, l’entitat va sol·licitar un préstec a la Caixa de Terrassa, per tal de fer front a les obres, que foren adjudicades a l’empresa de Pere Almirall i Ballbé, que les va valorar en 254.982,07 pessetes, i, pocs dies després, el 30 de maig del 1920, l’industrial Josep Sala i Alsina, com a president del Celler Cooperatiu, sol·licitava a l’Ajuntament de Terrassa una llicencia d’obres, d’acord amb el projecte presentat per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi, tot i que ja havien començat el dia 25 de maig. En la construcció també hi van participar, aportant el seu esforç personal, molts dels 790 pagesos que ja figuraven associats al nou Celler Cooperatiu.
L’1 d’agost del 1920, amb l’edifici gairebé acabat, ja es reunia l’entitat en assemblea, dos dies després, el 3 d’agost, un Reial Ordre del Ministeri d’Hisenda va aprovar els seus Estatuts i el 20 d’agost de 1920 va quedar aprovat el seu primer Reglament general. A final de mes, es va crear una altra secció que s’havia d’ocupar de la venda de vi i de tot tipus de subproductes vinícoles.
Promoure la vinya  entre els obrers terrassencs

Fotografia realitzada durant la visita d’una comissió terrassenca al Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, 1918. Foto: Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Una imatge de la cooperativa terrassenca amb gent embalant palla, de l’any 1925. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Una imatge de la Festa de Sant Isidre, de l’any 1947. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Construcció del Celler Cooperatiu de Terrassa, 1920. Foto: Fotografia reproduïda a la circular de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa, número 66.

Botes i garrafes plenes de vi al Celler Cooperatiu de Terrassa, a l’any 1937. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Una imatge del Celler Cooperatiu d’inincis dels anys quaranta. Foto: J. Altimira, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Aprofitar les hores lliures de la fàbrica

A la pàgina 7 del diari El Dia, del 3 de maig de 1919, l’enginyer agrònom Josep Maria Valls i Massana, director dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, va publicar un article animant els agricultors terrassencs a constituir un celler cooperatiu. No oblidem que des de 1914, a través dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat, s’havia començat a promoure arreu del país l’associacionisme agrícola, possibilitant així l’aparició de nombroses cooperatives agràries, sent el període comprés entre 1917 i 1924 el més actiu en aquest sentit.
Josep Maria Valls argumentava que la creació d’un celler podia incentivar l’obrer industrial a conrear un tros de vinya, aprofitant les hores lliures que li deixava el treball a la fàbrica, i que, en arribar la verema, només s’hauria de preocupar de collir i transportar el raïm al celler, on s’elaboraria i es guardaria el vi per al seu propi consum anual; que permetria a tothom, rics i pobres, beure un bon vi i a un preu just, especificant que a Terrassa es podien arribar a produir amb facilitat quinze mil càrregues i la seva venda la farien una o dues persones i no les vint-i-cinc que fins aleshores ho venien fent, propiciant, per excés de competència, la baixada de preus i l’adulteració del vi.

Un pagès terrassenc fent xerricar el porró a la Festa de Sabnt isidre de 1947, al Celler Cooperatiu. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Del Celler Cooperatiu als actuals horts de lleure

Des del seu origen i fins ben entrada la dècada dels anys quaranta del segle XX, aquesta va ser una de les entitats que, dins l’àmbit agrícola i junt amb l’Hermandad de San Isidro de Tarrasa, més pes tindria a tot el terme.
Malauradament, a la Terrassa del 2017, amb més de 215.000 habitants i un teixit industrial caracteritzat per una gran fragilitat, la realitat agrícola ha acabat resultant merament testimonial, donats els nous sistemes de producció i els moderns sistemes de comercialització, que han empobrit cada vegada més la producció agrícola autòctona, permetent que l’actual globalització faci arribar tota mena d’aliments des de qualsevol racó del planeta.
Al terme tan sols persisteixen una trentena d’explotacions agrícoles en actiu i unes 443 hectàrees de cultius, la majoria dedicades a conreus d’herbacis i de cereals, per tant, realitat agrícola terrassenca d’antuvi, aquella que va justificar l’aparició de l’emblemàtic Sindicat Agrícola i del Celler Cooperatiu, hores d’ara resulta un mer record. Del conreu de la vinya tan sols subsisteixen cinc hectàrees i, quant a l’activitat productiva intensiva de verdures i hortalisses, només dins el període comprès entre 1982 i 1999 va arribar a davallar de 33 hectàrees a només dues. També resulta significatiu que en tan sols deu anys, entre 1999 i 2009, si bé es va mantenir el número d’explotacions agrícoles, el d’hectàrees va disminur de 707 a les 443 citades.
Ara bé, tal i com s’argumenta a la pàgina web de la Fundació Sant Galderic de Terrassa: (...) Tot i que la desaparició de l’agricultura terrassenca sembla irreversible, també és cert que augmenta la consciència que cal mantenir un territori equilibrat on l’activitat agrícola hi jugui un paper fonamental. A més a més de produir aliments frescos i de qualitat, l’agricultura del Vallès és un element clau per preservar uns paisatges i un país en el qual ens hi sentim orgullosos de viure. Caldrà, doncs, reinventar l’agricultura local per donar-li la dignitat i valor que es mereix.
Una dada interessant més a tenir en compte en relació a aquesta mateixa conscienciació és l’aparició dels anomenats horts del lleure a Terrassa, normalment de regadiu, de dimensions reduïdes i pensats per complementar les necessitats d’autoconsum d’una unitat familiar, encara que aquesta no ostenti la titularitat del terreny que treballa.
A Terrassa es mantenen en actiu quaranta horts familiars instal·lats a la finca municipal de ca n’Alavedra, més els 86 horts del Parc hortícola, inaugurat el 1999 a la finca de Mossèn Homs, i que foren creats a partir d’una iniciativa municipal. També hi ha de considerats no legals, però tolerats, principalment localitzats a les zones de Can Colomer, Can Jofresa, Can Poal de la Costa, Can Roca, Font de les Canyes, Les Carbonelles, Les Martines, Riera del Palau, al torrent de la Grípia nord i sud, al de Vallparadís i a Les Aymerigues.
Un fenomen que, curiosament, recorda la idea que Josep Maria Valls va tenir el 1919, quan argumentava que la creació d’aquell antic sindicat i celler podien incentivar l’obrer a conrear un tros de vinya per l’autoconsum familiar, aprofitant les hores de lleure que li deixava el treball a la fàbrica. Ara afegiríem que allò que s’aprofita és el lleure que es deriva de les jubilacions o de l’atur.

Fragment adaptat del llibre en preparació sobre la història del Sindicat Agrícola de Terrassa. Fundació Privada Terrassenca Sant Galderic.

Una imatge del Celler Cooperatiu de l’any 1940. Foto: J. Altimira, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara