Òscar Puig, l’últim vinyater de Rubí

El pagès rubinenc, mort l’any 2015, va mantenir sempre la continuïtat d’un vell ofici que havia estat comú a la localitat

Vicenç Relats (text) , Jordi Gatell (fotografies)

Òscar Puig i Mas (Rubí 1935-2015) va ser l’últim vinyater de Rubí, ciutat avui industriosa i residencial, però que fins ben entrats els anys seixanta del segle passat encara feia del conreu de la vinya i de l’elaboració del vi a l’emblemàtic Celler Cooperatiu una peça principal de la seva economia, fins llavors marcadament agrària, de manera que la localitat era coneguda com “la flor del vi”.
L’Òscar Puig, que va morir la primavera del 2015, va menar tota la vida com a parcer la vinya de can Xercavins, tan identificada amb ell que era i encara és anomenada “la vinya de l’Òscar”. Ell mateix l’havia plantada a principis dels anys seixanta amb el seu germà Josep i encara avui sobreviu al seu creador i cuidador, formada per uns 700 ceps, majoritàriament de les varietats de xarel·lo, per fer vi de taula, que estan combinats amb altres ceps de raïm de moscatell i de pansa, per fer vi de postres, i de raïm negre sumoll. Una vinya que el mateix Òscar va anar replantant amb mallols de diferents varietats de macabeu quan tocava substituir els ceps morts.

Amb el carro i l’ase
Com si el temps no corregués i sempre acompanyat del vell carro i del seu ase Perico, l’Òscar es va dedicar tota la vida a treballar a la vinya, encara que també va fer de boscater. Fins al darrer alè de vida, a la ratlla del vuitanta anys, se’l va poder veure anant a llaurar a la vinya –a “passar la xapeta” en deia–, a cavar, esporgar, barallant-se amb les plagues de fongs –el míldiu i l’oídium– o veremant-hi cada final de setembre.
El raïm que en collien es destinava a l’elaboració de vi de taula i vi bullit de postres, que es fa tot bullint most en una perola, per evaporar l’aigua i concentrar el sucre.
En converses a peu de vinya que havia tingut amb els comunicadors del projecte Teràpia Vínica va deixar enregistrats en filmacions alguns del secrets del seu vell ofici. “A la vinya hi ha feina tot l’any, s’hi ha de ser sovint. Has d’esporgar a l’hivern, lligar els sarments, empeltar, fer les soques... Cal esporgar els ceps, perquè els raïms creixin més, i treure els brots que no fan raïm i xupen el cep, però podar molt tampoc no és gaire bo... Als ceps cal que els toqui el sol i el vent”, explicava.

Fàbriques per vinyes
Amb els peus clavats a la terra, ell va ser un testimoni d’excepció de la gran transformació socioeconòmica i paisatgística del seu poble, fins al punt der ser al final dels seus dies “un dels dos únics vinyaters que quedaven a Rubí, juntament amb el de cal Patilles”. I és que, tal com recordava amb una nostàlgia gens dissimulada, “van arribar les fàbriques i la gent se n’hi va anar a treballar. I es van anar arrencant vinyes, arrencant vinyes...”
De vinyaters ocasionals, amb feixes i trossos esparsos, encara n’hi havia i n’hi ha algun altre a Rubí. “N’hi ha que tenen quatre ceps aquí i quatre ceps allà, però de pagesos de veritat no n’hi ha cap més”, deia amb un punt d’orgull el vell Òscar.
El seu fill Òscar Puig i Mir, que va ser el seu primer ajudant, és qui ara porta la vinya, encara que es guanya la vida fent de llenyataire. Precisament també aprofita les faginasses –serments de la poda de la vinya–, ideals per encendre el foc. La producció actual dels raïms que cullen es destina al consum particular i no es comercialitza. L’Òscar ha entomat el llegat més vivencial del seu pare amb una gran estima i voluntat de continuïtat.
L’Enric Xercavins i Valls, del mas de can Xercavins, recorda amb tendresa el desaparegut Òscar Puig. “Era un pagès de socarrel, que estava gairebé plantat a la vinya, que la trepitjava cada dia amb una gran passió”, explica. I potser també per això amb el seu fill estan ben decidits a continuar-la i a recuperar-la, amb l’assessorament d’una enòloga experta.
Enginyer de professió, Enric Xercavins està satisfet que al seu mas quasi milenari amb un centenar d’hectàrees forestal i de conreu agrícola, encara hi pugui perviure el cultiu de la vinya –que havia estat tan clau en l’economia de les cases de pagès rubinenques-, així com també de cereals –que van anar substituint la vinya–, oliveres i ametllers. “Procurem tant com podem mantenir un patrimoni rural enmig de tantes fàbriques i zones urbanitzades”, explica Xercavins.
Òscar Puig, l’últim  vinyater de Rubí

Una imatge d’Òscar Puig i, en segon terme, l’ase Perico treballant a la vinya.

Les portadores de vi.

El vinyater, treballant entre els ceps.

Reposant una mica.

Teràpia Vínica

Un projecte audiovisual d’històries sàvies del món del vi

Cap a l’any 2013 els comunicadors audiovisuals Jordi Gatell, Manel Cortés i Blai Farran van començar a acompanyar el pagès rubinenc Òscar Puig i el seu ase Perico a la seva petita vinya, un espai natural i privilegiat de Rubí que encara resisteix a la pressió urbanística de residències i indústries. Els agradava compartir estones amb ell mentre veremava o esporgava la vinya ben entrada la tardor. Compartint vi bullit i carn salada sota una olivera, van adonar-se que la seva era una de les moltes històries relacionades amb el món del vi que probablement es perdrien si ningú se'n feia càrrec. Sense pensar-s’ho, van agafar les càmeres i vam començar a enregistrar. El seu testimoni i molts d'altres que han anat coneixent i recollint al llarg d'aquest temps, han anat construint una geografia especial que, amb el vi com a fil argumental, mostra la riquesa cultural i aquest gran patrimoni humà del nostre país.
Teràpia Vínica és un projecte audiovisual que apropa al món del vi a través dels ulls de pagesos, enòlegs, bodeguers, restauradors i amants del vi en general. Als seus integrants els agrada trobar taules on compartir vi i somriures, per això busquen vides i històries particulars on el vi és el fil conductor i les persones els autèntics protagonistes. Coneixent les seves veus, opinions, emocions, neguits i contradiccions, s’entenen millor els orígens, les anècdotes, les tècniques i les sensacions al voltant del vi. Volen compartir els bons moments que passen amb ells per conèixer i estimar una mica més aquest món com ho fan els seus protagonistes.
Aquest projecte és belluga gràcies a l’empenta d'un grup de professionals de la comunicació i del món del vi. L'equip creatiu de l’estudi Cordegat comparteix la seva passió per transformar les necessitats de comunicació en elements creatius i continguts de valor. A la distribuïdora Entrevins busquen i comercialitzen vins que defineixin les sensacions del seu origen, sorprenguin en el tast, aportin noves experiències en la degustació i ajudin a compartir bones estones.
L'aviador és el darrer documental realitzat per Teràpia Vínica. Aquest curtmetratge centrat en la tradicional festa de la Trepitjada de Raïm del barri de Plus Ultra de Barcelona, ha estat seleccionat a diversos festivals i ha guanyat el Premi Arrels a la setena edició del Most Festival, Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava de Vilafranca del Penedès, celebrat l’11 i 12 de novembre passats.
Trobareu més informació del projecte Teràpia vínica a terapiavinica.com

Els membre de Teràpia Vínica, entaulats a sota d’una olivera, tot parlant amb Òscar Puig.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara