Les festes del Corpus, origen dels elements fantàstics

El bestiari festiu és una de les expressions de cultura popular més estesa i present a les festes majors vallesanes, i per extensió, del país. Els orígens d’aquests elements fantàstics als carrers dels nostres pobles els hem de situar a les celebracions medievals lligades al voltant de la festa del Corpus Christi barceloní. Antigament, la processó de Corpus era un espectacle visual total que alternava el culte a tot allò que es considerava sagrat nodrint-ho amb diversos elements que servien per explicar la moralitat del moment atès que la gent, majoritàriament analfabeta, veia com totes aquelles ensenyances presents en les lectures, capitells i retaules prenien forma corpòria i sortien al carrer durant l’octava de Corpus. És per això que aquells primers elements tenien una clara vocació catequètica i moralitzant. En aquell context, va començar a proliferar un bestiari integrat als diversos entremesos que sortien a la processó i que formaven part d’escenes hagiogràfiques que explicaven la vida de sants, encarnaven la lluita entre el bé i el mal o bé representaven el poder civil.
Barcelona exercia de cap i casal i exportava un model festiu que va ser copiat per la resta de poblacions catalanes que, a poc a poc, van començar a integrar tot aquest compendi de bestiari popular a les seves celebracions. Hi va haver una progressiva expansió d’aquestes figures per tot el territori i entre els segles XVII i XVIII era freqüent trobar referències relatives a la presència d’aquests elements festius a les grans ciutats catalanes. El bestiari popular era present en els seguicis de Barcelona, Igualada, Tarragona, Girona, Vilafranca del Penedès, la Bisbal d’Empordà, Vic, Reus, etc.
A finals del segle XVIII la festa del Corpus entra en clara decadència. Aquest fet, sumant-li la prohibició borbònica de Carles III de 1780 en la que prohibia la participació d’aquests entremesos a la processó de Corpus, va fer perillar de mort la continuïtat del bestiari popular a les nostres places i carrers. Molts d’aquests entremesos van aconseguir salvar-se perquè gradualment es van integrar a les festes patronals de cada localitat i van trobar un nou espai ritualista on poder desenvolupar les seves funcions festives. Els grans mantenidors d’aquesta tendència es trobaven al Camp de Tarragona i el Gran Penedès on el bestiari popular i la resta balls i entremesos han esdevingut un element indestriable de les seves festes majors. No és estrany que si un es passeja per la festa major reusenca, tarragonina o vilafranquina hi trobi un reguitzell de mulasses, dracs, bous, àligues i lleons que tracen una línia contínua entre aquell passat atàvic i la modernitat festiva dels nous temps. No és fútil, doncs, traçar aquesta línia entre els elements de les festes majors actuals i els que havien sortit a les processons del Corpus amb anterioritat car molts d’ells troben el seu origen i simbolisme en aquelles celebracions.