El Paga-li, Joan i el Ball del Vano i el Ram centren la Festa Major de Sant Cugat
La ciutat té dos seguicis festius, el d’Inici i el de Sant Pere, essencialment tradicionals, i un de nova creació, el Nocturn, on la disbauxa entra en joc
Eva Tataret
(text)
La Festa Major de Sant Cugat se celebra en honor a Sant Pere, copatró de la ciutat juntament amb Sant Medir, i simbolitza l’entrada a l’estiu de la ciutat. Tanmateix, no sempre ha estat així, ja que a partir del 1939 la Festa Major es va fer el mes de juliol, pels volts de Sant Jaume (25 de juliol) i Sant Cugat (27 de juliol). L’any 1979, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, la festa es va traslladar definitivament al 29 de juny, per Sant Pere, que és el titular de la parròquia local. Amb aquest canvi es va posar en relleu una tradició centenària a la vila: el ball del Paga-li, Joan o el ball del Vano i el Ram, que, sense cap mena de dubte, és l’acte principal de la Festa Major. Poder-la viure des del vessant de la cultura popular possibilita una experiència amb majúscules i esdevé un honor.
Dos seguicis
Sant Cugat compta amb dos seguicis festius, que van ser aprovats pel Ple municipal el maig de 2016. El Seguici d’Inici, que dona el toc de sortida de la Festa Major, i el Seguici de Sant Pere. Per iniciar la Festa Major, el conjunt dels entremesos, després del repic de campanes, comencen el Seguici d’Inici, que acaba a la plaça de la Vila, on té lloc el pregó. El segon seguici es fa per Sant Pere, i parteix de la casa de la vila, on es recullen els membres del consistori i els balladors del Paga-li, Joan, i arriba fins a l’església de Sant Pere, on se celebra l’ofici. Tot seguit, un esclat espectacular emergeix a la llotgeta del monestir: tots els entremesos ballen alhora, i les músiques s’entremesclen, oferint un espectacle preciós. Finalment, es dona pas a l’acte central de la Festa Major de Sant Cugat: el ball del Paga-li, Joan.
Tots els entremesos
El conjunt d’entremesos que en aquests moments formen els seguicis són els Trabucaires, els Diables, el Boc de Can Vernet, la Lloba Llepasang, els Gegants, els Caparrots, els Sardanistes, el Ball de Cintes, el Ball de Panderos, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons, els Castellers, i els tanca acompanyant-los la corporació municipal.
Els dos seguicis de Festa major omplen de música i ball diferents carrers de la ciutat i en totes dues ocasions ofereixen un espectacle itinerant als ciutadans, els quals en gaudeixen sense haver de moure’s del lloc. Tots els entremesos ballen per a tots i cadascun dels espectadors.
L’historiador Rogeli Pedró ens ofereix al seu llibre Tradicions santcugatenques un seguit d’informació sobre la Festa Major de Sant Cugat, entre la qual cal destacar la seva recuperació com a espai de ciutat on els protagonistes havien de ser els ciutadans de la vila i la cultura popular, encapçalada pel ball del Vano i el Ram, en seria l’eix vertebrador.
Bevent de la tradició
Naturalment, a la Festa Major no només hi ha cultura popular: concerts, activitats infantils, esports, fira i espais gastronòmics l’amaneixen a gust dels uns i dels altres. La festa gran ha acabat esdevenint un moment de diversió, però sense perdre de vista en cap moment la tradició, que el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va palesar amb l’aprovació del Protocol dels Seguicis Festius, el qual, tot i ser un document viu i revisable, assenta unes bases fermes de protecció de les tradicions de la vila.
Les manifestacions de cultura popular de la Festa Major poc difereixen de les que hi ha a la resta del país –matinada bastonera, diada castellera, trobada gegantera, espectacles de dansa tradicional, ball de Caparrots, sardanes a plaça... A més d’un seguit d’activitats capitanejades per la Coordinadora d’Entremesos que, a hores d’ara, ja són tradició: les Albades de Sant Pere, la Trobada de Balls i Entremesos d’Arreu de Catalunya, el Vermut de Canya –on actuen les formacions de músics que han participat en els seguicis– i el Seguici Nocturn, on els entremesos ofereixen els seus balls a la plaça d’Octavià ja ben entrada la nit i la disbauxa entra en joc. En aquesta vetllada són destacables les versions de les músiques dels seguicis que es van fer per al Seguici Nocturn.
El ball del vano i del Ram
El Seguici de Sant Pere fa una única parada a la plaça de Sant Pere, davant de la casa de Francesc Vila i Trabal (Cal Bal) per reconèixer la seva tasca en la recuperació i el manteniment del ball del Vano i el Ram, una dansa solemne i senyorial semblant a un ball pla, però que també es balla en parella i acaba formant rotllana. Actualment, el ballen primer els dos gegants de la ciutat, en Joan i la Marieta –que simbolitzen justament els protagonistes de la història que explica aquesta dansa. En acabar, ballen els més petits, nens i nenes del poble a partir de sis anys. I, tot seguit, surten a ballar les parelles d’adults que omplen any rere any els jardins que duen el nom de la dansa que duran a terme.
Llevant de taula
Antigament, una de les tradicions de la festa era el Llevant de taula, un acte que té lloc la vigília havent dinat i que protagonitzaven els administradors de la festa: anaven casa per casa acompanyats d'una formació musical per anunciar el ball i per recollir diners per finançar la festa. Avui dia, la venda de vanos i rams és un dels recursos utilitzats per aconseguir part del finançament d’aquest ball popular.
Membres del Grup Mediterrània i de l’Esbart Sant Cugat formen la Comissió del Paga-li Joan, els quals organitzen també els assajos previs a la Festa Major, per aprendre el ball o recordar-lo. A més, durant el curs escolar, aquestes dues entitats fan tallers a les escoles de la vila per mantenir viva aquesta tradició. I als centres escolars també els Geganters de Sant Cugat hi expliquen el conte il·lustrat del Joan i la Marieta, en el qual el ball del Vano i el Ram té un espai especial.
Segons Joan Auladell i Serrabogunyà, “el Paga-li, Joan és una manifestació artística autòctona que identifica, honora i honestament enorgulleix tot un poble”.
Una de les coses que em van comentar quan feia poc que havíem arribat a Sant Cugat va ser que un no era d’aquí fins que no havia ballat el Paga-li, Joan. Crec que, certament, participar en aquest ball el dia de Sant Pere mostra la voluntat de pertànyer a la comunitat ciutadana de Sant Cugat, i això fa que el ball del Vano i el Ram esdevingui un element d'integració i cohesió, com ho són totes les manifestacions de cultura popular. A més, si el ball continua viu a hores d’ara és perquè no s’ha mantingut com una tradició immòbil, fossilitzada, sinó que, al llarg de diverses generacions, se li ha atorgat noves significacions que l’han mantingut viu i amb un estat de salut, m’atreviria a dir, excel·lent.
Un recorregut per la manera com s’han anat vestint els balladors i balladores del Paga-li, Joan al llarg dels anys ens mostra una mica com ha evolucionat aquesta dansa i com ha estat possible que arribi al segle xxi amb tanta força, tot mantenint la seva essència de festeig i de gala. Revisions i millores en l’aspecte musical i alguns afegitons i revisions en la dansa han fet que actualment el Paga-li, Joan arribi a ser una tradició viva i consolidada. Els darrers anys, la Comissió del Paga-li Joan, sens dubte, hi ha tingut molt a veure.
Carpeta Alegria, és Festa Major!
