La festa de la Vaca, el triomf del poble sobre el senyor

Amb quinze edicions, la celebració que emmarca la festa major petita de vacarisses s’ha convertit en un referent de cultura popular

Vicenç Relats (text) , Quico Ortega (fotografies)

La festa de la Vaca de Vacarisses és una celebració que, des de fa quinze anys i entorn del dia del patró local –Sant Felip Neri, que s’escau el 26 de maig–, s’ha convertit en l’element central de la festa major petita d’aquest poble situat a l’extrem occidental del Vallès, ja a les envistes de Montserrat.
La festa, convertida en tot un referent de cultura popular i tradicional més enllà de Vacarisses, es va rescatar l’any 2008, partint d'una llegenda popular que explica que el senyor del castell de la vila i de les seves terres, Llopis Amat –descendent del noble borbònic conegut com a Virrei Amat–, després d'emocionar-se en sentir la cançó d'un noi que li recriminava haver actuat molt malament amb el seu poble, en moments d’una gran fam, va decidir que cada any enviaria un cap de bestiar als veïns amb l’intent de reparar el dany causat. D’aleshores ençà, cada any es baixa una vaca des del castell de Vacarisses fins al poble, per commemorar el fet i per recordar el triomf del poble sobre el senyor.

Baixada nocturna
L’acte més destacat de la festa té lloc el dissabte a la nit i és la baixada de la vaca –una figura plàstica del bestiari popular–, acompanyada amb la llum de les torxes portades pels escolars de sisè de primària de les dues escoles locals, juntament amb els gegants i enmig del so de música d’arrel tradicional. En arribar a La fàbrica –una antiga indústria avui utilitzada com a centre cívic–, la figura de la vaca és reemplaçada per una vaca de carn i ossos, ja sacrificada i a punt de coure, que estarà al foc tota la nit, per ser menjada l’endemà diumenge, en un dinar popular, en l’anomenat aplec de la vaca.
Abans, però, s’interpreta el Ball de l’os, a càrrec de l’Esbart dansaire i els grallers de Vacarisses i de l’alumnat de l’Escola Municipal de Música.
L’alcalde de Vacarisses, Toni Masana, assegura que la festa de la vaca “és molt esperada i tant la gent del poble com les entitats se la senten especialment seva, perquè la viuen i hi tenen una participació molt directa”. Hi prenen part totes les entitats de cultura popular del poble; les colles dels gegants, diables, grallers, els castellers, l’esbart dansaire, així com les escoles.
Masana, que és alcalde des del 2015, se’n sent especialment cofoi perquè en va ser impulsor l’any 2008, llavors com a regidor de Cultura, i assegura que la festa ha servit per “donar cohesió i identitat” a una poble amb un nucli petit i amb setze urbanitzacions disperses, on viuen la majoria dels 7.500 habitants.
La festa de la Vaca, el triomf  del poble sobre el senyor

Una imatge de la daixada de la vaca des d'El Castell.

Una imatge de la Cocció de la vaca a la Plaça de la Dona de Vacarisses.

Un moment de la interpretació del Ball de l’Os.

Una troballa de llegenda

Tot plegat es va originar l’any 2007 quan un historiador va trobar casualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó els fets relatats d’una revolta que hi havia hagut al terme de Vacarisses a principis del segle XVIII. Aquell document es llegia molt malament, però, després de molts esforços, es va poder desxifrar que el text en qüestió era la Llegenda de la revolta de la vaca. L’historiador es va posar en contacte amb un conegut seu, membre de la Colla Gegantera de Vacarisses, creada el 1985, que va decidir recuperar una festa que els historiadors estimen que es va deixar de celebrar pels volts de 1868, coincidint amb el període del Sexenni Revolucionari. Sembla ser que havia estat una festa amb molta acceptació a Vacarisses i que atreia gent dels pobles dels voltants, fet que avui torna a passar en xifres molt més altes.
La tonada popular que serveix com a denúncia del noi davant dels abusos del senyor del castell és extreta de la Cançó de les balances de Josep Maria Carandell i popularitzada per Ovidi Montllor i Els Esquirols.
Durant els quatre dies que dura la festa s'organitzen tot d’altres activitats per a les edats i gustos més diversos, com ara la mostra de música d’arrel tradicional Entreparcs, amb grups d’arreu dels Països Catalans, d’Euskal Herria i d’altres països; tallers infantils; correfocs per a adults i infants en la Diada dels Diables; una trobada gegantera o una fira d’artesans al nucli antic, ambientada al segle XVIII. Una peça central és la representació de la llegenda de la vaca. Ja des dies abans, els bars i restaurants hi organitzen la ruta de la tapa del segle XVIII.

Representació de la Llegenda de la Vaca, a càrrec dels Diables de Vacarisses i amb la col·laboració de l’Esbart dansaire i dels castellers de Vacarisses.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara