Seguint l’estela del model de la Festa Major de Blancs i Blaus, iniciada l’any 1983, són nombrosos els pobles i ciutats al voltant de Granollers i de més enllà que, a partir de la dècada dels noranta, van començar a incorporar colles competitives a les seves festes majors, emmirallant-s’hi d’alguna manera. És així com l’any 1991 a Llinars del Vallès es va recuperar festivament l’antiga rivalitat entre els veïns del nucli antic i els de la part nova, a una i altra banda del riu, que avui enfronta els Vermells i els Blaus; semblantment com farien a l’Ametlla a partir de 1997, entre els de Dalt i els de Baix.
L’any 1994 s’iniciava la festa major de Morats i Torrats a Mollet del Vallès; el 1995 la Juguesca entre cinc colles a Lliçà d’Amunt; el 1996 el Joc dels Colors de Santa Eulàlia de Ronçana, amb els quatre colors del parxís; el 1997 s’activava a Montornès la colla dels Bartomeus –que dos anys després rivalitzaria amb la dels Pereantons–; i el 1999 s’engegaven les festes dels Cans i Ovelles a Canovelles i la dels Senys i Negres a Sant Celoni. Més tard, el 2006, a Montmeló es posarien en marxa els Melons i els Creuats, una dinàmica que es va extingir al cap de deu anys.
El model festiu de Granollers també ha inspirat canvis en les festes majors de pobles i barris del Vallès Occidental, com la de la Creu Alta de Sabadell –on s’enfronten els Llamps i els Trons, des del 2003-–o en la d’Ullastrell, en la qual, des del 2014, rivalitzen els Ullas contra els Trells, en una de les darreres poblacions on s’han incorporat colles competitives a la festa major.

Mollet, Morats i Torrats
Nascudes l’any 1995, les colles dels Morats –de color lila– i els Torrats –de color marró– van sorgir de la iniciativa d’un grup de joves de les colles de castells, gegants, diables i de la parròquia molletana, moguts per l’objectiu d’engegar una dinàmica que engresqués la població a sortir al carrer durant la festa major. “Calia revifar la festa, que només programava espectacles, i crear-hi un revulsiu perquè la gent hi participés i no marxés de vacances”, explica Dani Novo, un d’aquells joves que en van ser impulsors. Primer, la creació de les colles “es veia amb una certa suspicàcia des de l’ajuntament, per si tindria èxit o si comportaria una pèrdua de poder per part de la institució, però aviat es va veure que era clau per animar la participació”, indica Dani Novo.
Inicialment, Morats i Torrats pertanyien a una mateixa entitat, assembleària, amb una subvenció municipal compartida, amb una junta mancomunada i una presidència representativa, tot i tenir dos tipus de socis, amb colors ben diferenciats. Els dos primers anys van funcionar sense competició i les colles se centraven a animar activitats com la despertada, la traca o el corre moll.
A partir de 1997, però, l’entitat va deixar de tenir un president conjunt i va passar a tenir un cap de colla per cada color. Es va crear el repte de colles i es van començar a puntuar les proves, fet que va fer augmentar la participació. Amb tot, no va ser fins l’any 2005 que es va pactar la divisió formal de les dues colles en dues entitats independents, que tenien la mateixa subvenció municipal, però que podien aconseguir patrocinadors i buscar-se la vida cadascuna per la seva banda.

Competitivitat a controlar
Dani Novo, que després de ser fundador de les colles va ser regidor de Cultura molletà del 2003 al 2011, recorda que en alguna ocasió es va haver de reunir amb els dos caps de colla ”per rebaixar la crispació, perquè a vegades hi ha persones a qui els sembla que els hi vagi la vida i no es tracta d’això”. Ara, des de la llunyania dels vint-i-vuit anys transcorreguts, se sorprèn de la força i del protagonisme que ha pres una dinàmica “que ha aconseguit que la gent programi les seves vacances en funció de la Festa Major i, si cal, torni a Mollet des d’on sigui a mig agost”. I és que en aquestes prop de tres dècades a les colles molletanes avui ja hi participen fins i tot nets dels qui les van engegar.
El repte que enfronta Morats i Torrats té una desena de proves que han anat variant i s’han anat adaptant, entre les quals n’hi ha de clàssiques com l’estirada del camió, la despertada, la cursa en roba interior o la garrinada –amb la persecució d’un garrí que cal fer entrar dins d’una piscina de plàstic–, estel·lars des del principi, així com també la nit de les colles.
A més de mocadors i samarretes, les colles de Torrats i Morats –també dites del mam i de la teca– tenen altres elements de representació emblemàtics, ja propis del bestiari festiu local, com el Moll Fer –el gran peix que escup foc, aigua i vi–, que és el símbol que els Torrats invoquen cada any a les antigues caves de Can Gomà, o la Santa Teca, la figura espitregada i rodona a qui cada any els Morats supliquen “nits llargues i ben golfes i bona Festa Major”.

La Juguesca de Lliçà d’Amunt
El projecte de La Juguesca lliçanenca va arrencar l’any 1995 quan un grup de joves de l’ateneu l’Aliança va decidir que volien una festa major alternativa per demostrar que hi havia una altra manera de fer la festa, més enllà d’assistir als espectacles programats, per aconseguir la participació activa de la gent. Es va organitzar una competició que s’estructura a partir d’un conjunt de proves que combinen l’aspecte esportiu i el rural, on s’hi disputen cinc colles –Bisky, Can t’implora, Concos, Skando i Sporting l’Olla. Són colles formades per gent diversa, algunes amb certa coincidència generacional i procedència de barris. El seu distintiu és la samarreta, que també els diferencia vistosament per colors: blau marí per als Concos, vermell per als Can t’Implora, negre per als Sporting l’Olla, groc per als Skando i carabassa per als Bisky.
Al llarg dels anys les proves han anat variant però sempre s’ha mantingut l’esperit inicial en què els participants no saben què hauran de fer fins que arriben a la prova, per més que sempre hi hagi escenaris imprescindibles, com ara la piscina municipal. Només hi ha una de les proves que es manté pràcticament invariable; la famosa, clàssica i més espectacular de totes: l’estirada del tractor, que acostuma a ser la darrera.

Una lluita de barris a l’Ametlla
També és en base a dues colles rivals que funciona la Lluita de Barris de l’Ametlla, una prova que vertebra la festa major des de l'any 1997. Es va crear de la mà del Casal de Joves El Crit i es tracta d’una competició molt singular entre els equips de les dues parts del poble –els de Dalt i els de Baix, identificats amb els colors verd i groc. Se celebra a la plaça de l’Ajuntament, que és de terra, i que barrejada amb aigua esdevé un fangar. Va començar com una activitat programada per aquell any concret, feta a imatge i semblança d'una festa que es feia en un poble d'Escòcia en la qual la meitat dels veïns s'enfrontaven a l'altra meitat en un partit de futbol. L’èxit que va tenir va fer que s’anés repetint.
Després d'uns anys de funcionar com una prova única, la Lluita de Barris es va ampliar amb altres proves, que són variables, però la batalla original a la plaça de l’Ajuntament continua sent la prova estrella. Es disputa en tres parts de quinze minuts i la guanya la colla que aconsegueix fer passar més vegades una pilota inflable per una anella –en forma d’ametlla, penjada enlairada dalt d’un pal plantat al camp contrari. El joc és aparatós i els jugadors hi surten ben bruts de fang perquè, mentre es juga, unes manegues d’aigua dels efectius de Protecció Civil s’encarreguen de deixar el terreny ben moll. Acostuma a ser la prova clau que decideix quina colla guanya la competició de la festa major.

Batalles remences a Montornès
A Montornès la pugna sana entre colles –penyes, en diuen, més aviat– es produeix entre Bartomeus i Pereantons i la població s’identifica amb una o altra, que han anat creixent i assumint nous reptes. Els Bartomeus, fundats el 1997, van adoptar el nom en relació a un dels gegants locals, en Bartomeu Sala, personatge històric que va liderar la revolta remença durant la II Guerra Civil Catalana de finals del segle xv i va tenir la victòria emblemàtica del Castell de Sant Miquel el 1485, tal com assenyala Ferran Diaz, de l’Arxiu Municipal de Montornès.
Els fundadors dels Bartomeus van triar el color verd com a representatiu de la colla per la relació que té amb l’escut i amb la bandera del poble. Es van integrar des d’un primer moment a la cercavila i l’any 1999 van iniciar la ja tradicional guerra de globus, a la qual dos anys més tard s’hi van afegir els Pereantons, seguidors de l’altre gegant de Montornès, en Pere Anton de Rocacrespa, també significat personatge de la II Guerra Civil Catalana. Ell va ser l’encarregat d’intentar desfer la destacada revolta remença al poble, però va patir una dolorosa derrota davant de Bartomeu Sala. Els Pereantons van triar el groc com a identificador, el color invers de l’escut local emprat pels Bartomeus. L’any 2001 es van integrar a la batalla de globus que es fa a la plaça de Joan Miró des de 1999. Les dues penyes són entitats sense ànim lucratiu que ajuden i col·laboren activament a la Festa Major, organitzant-hi concerts i activitats diverses, però també fan actes durant la resta de l’any.

Cans i Ovelles, a Canovelles
Les colles de Cans i Ovelles de Canovelles enguany arriben a la vint-i-quatrena edició. Identificades amb els colors blau i groc de l’escut municipal, van sorgir de la participació popular, sota l’impuls dels membres del Local de Joves que volien crear quatre colles dels colors del parxís. Els quatre equips inicials els integraven els nois i noies que prenien part dels casals i campaments d’estiu i que després ajudaven en tasques de la festa major, fent jocs de proves per equips.
Posteriorment, van pensar d’ampliar-ho a la resta de la ciutadania i simplificar-ho en dues colles, ben influïts per l’èxit dels seus veïns granollerins. El secret era implicar-hi les altres entitats i, quan s’hi van afegir, es van repartir en base a un sorteig, perquè no fossin tots d’un color o de l’altre sinó ben barrejats. I així s’hi van posar entitats tan diverses com la Colla de Diables, el Club d’Escacs, la Colla Jove o l’Hogar Extremeño.
L’objectiu era fer una festa més participativa, però no competitiva, volent canviar una dinàmica fins llavors no prou atractiva per evitar l’èxode vacacional durant la festa major. Els colors van ser l’excusa per canviar la festa i va ser essencial el fet que les entitats responguessin favorablement a la crida de l’ajuntament a participar-hi.

Melons i Creuats a Montmeló
A Montmeló, des del 2006 i fins al 2016, la rivalitat festiva es va personificar en dues colles: els Melons, que feien seu un tros del nom del poble (Montmeló) i representats pel color verd pistatxo, i els Creuats, que manllevaven el nom del seu Turó de les Tres Creus i representats pel vermell. Els dos grups s'enfrontaven en un conjunt de deu proves –estirada de corda, de l’aigua, ball de fanalets, captació de donació de sang...– i el que en guanyava més tenia l'honor de decorar la plaça de la Vila amb els seus colors. La darrera prova es feia una setmana després de la festa major, amb un sopar de colles i un concert a la plaça de Can Quintana. “Era una manera d’allargar la festa una setmana”, indica Martí Torras, que la va impulsar com a tècnic municipal de joventut que era l’any 2006, i la va engegar amb joves escolaritzats a l’institut del poble. “Va ser una manera d’implicar-hi els joves però també pares, germans i famílies senceres”, recorda Torras, que sosté “que va tenir un gran creixement els primers anys, però que després es va anar apagant perquè no es va saber alimentar”.
Una de les proves més característiques, el Freakball, consistia a empènyer una pilota de grans dimensions per un camp regular de futbol fins a la porteria del rival. L’any 2016 el model es va aparcar, arran d’un procés participatiu municipal sobre la festa major. Martí Torras, que va ser molts anys l’speacher de la festa, sosté que el final de les colles es va deure al fet que “l’ajuntament va voler controlar-ne massa l’organització i això els va treure espontaneïtat”.

Ullastrell, partit per dos
La Festa Major d’Ullastrell parteix el poble en dos grans bàndols, enfrontats en un grapat de proves que es disputen en els dos territoris amb què el nucli urbà queda delimitat i on l’edifici de l’Ajuntament fa de frontera real. Els Ullas tenen una identificació de color vi i els Trell una de color oliva i els veïns d’una banda i de l’altra s’encarreguen de guarnir com cal els seus carrers perquè facin el màxim goig possible. Aquesta decoració urbana és una de les diverses proves que es fan durant la festa major, que atorguen als vencedors uns punts que es van sumant en un marcador ben visible, amb l’objectiu de fer la festa més emocionant.
Aquesta juguesca d’Ullastrell es va iniciar l’any 2014, a iniciativa de l’Assemblea de Joves, i des de llavors s’hi ha anat implicant també altres entitats. A cada racó o carrer i activitat es guanyen punts. L’equip que guanya té l’honor de poder penjar una bandera del color del seu territori al balcó de l’Ajuntament, que hi onejarà durant tot l’any per recordar a l’equip vençut que té tot l’any per recuperar l’honor de ser els més participatius.