DavantalEl paisatge, un patrimoni i un dret a defensar
Tal com indica molt gràficament en una entrevista en aquestes pàgines el director de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala, “el paisatge és el rostre del territori i un mirall de la nostra manera de ser”. I el paisatge atresora un conjunt de valors –naturals, estètics, espirituals, històrics, productius, d’ús social i d’identificació, entre d’altres– que el configuren com un dret ciutadà de nova generació. Data ja de l’any 2000 el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat aquell any a Florència pel Consell d’Europa, que és el primer tractat internacional que reconeix jurídicament el paisatge, entès com un element més del benestar i de la qualitat de vida dels ciutadans.
El paisatge, doncs, és un patrimoni de primer ordre i també aquest nou dret de ciutadania del qual les generacions actuals hem de ser conscients i estem obligades a respectar i a defensar. I també hem de saber valorar que, impregnat de la força creativa d’aquest entorn, un gran pintor com Vicenç Viaplana –a qui dediquem una extensa entrevista– explica com interpreta aquest paisatge i, alhora, també el genera i ens l’ofereix per poder-lo veure amb uns ulls nous.
En aquest Vallesos trobareu una carpeta-dossier titulada Paisatges vius i viscuts que ressegueix la diversitat paisatgística vallesana que l'Observatori del Paisatge –òrgan assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya– ha classificat en vuit tipologies diferents: la plana del Vallès, Sant Llorenç del Munt-l'Obach-el Cairat, Collserola, Serra de Marina, Montseny, Baix Montseny, Xaragalls del Vallès i Cingles de Bertí i Gallifa. Ens hi endinsem amb una mirada que vol cridar a la reflexió i a l’acció. I hi descobrirem que Montcada i Reixac serà tota una altra vila quan s’acabin les obres del soterrament de línia ferroviària R2 que ara l’esquartera de mig a mig i ja finalment licitades; que la cuina de Santi Santamaria era el paisatge del Montseny i del Baix Montseny posat a la cassola, o que moltes urbanitzacions en camps i boscos han estat fruit del que experts urbanistes han acabat qualificant com a processos “d’urbanalització”.
Els membres del grup de restauradors de cabanes i parets de pedra seca de Castellar del Vallès, veritables defensors de la identitat d’un paisatge. Foto: Vicenç Relats.