Paisatges repetits

Als darrers decennis s’ha produït un procés d’urbanització de camps i boscos que alguns especialistes han qualificat com a Urbanalització

Pep Gonzàlez Creus (text) , Josep Prims (fotografies)

La tesi doctoral del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, Francesc Muñoz, tenia un títol ben eloqüent Urbanalització, la producció residencial de baixa densitat a la província de Barcelona 1985-2001. Aquesta banalització dels sistemes urbans que expressava el reputat geògraf en la seva extensa tesi doctoral feta a inicis del segle xx, efectivament, s’ha anat estenent per bona part del territori i ha donat uns resultats evidents, sobre tot a la plana del Vallès.
A vista d’ocell, el paisatge estètic resultant ha anat fent-se present tant a espais oberts com a racons aparentment més compromesos, repetint d’una manera despersonalitzada els mateixos esquemes d’ocupació del territori. Aquest nou paisatge està dominat per extenses urbanitzacions de torres i xalets enmig de boscos i camps que van començar a créixer com bolets els anys setanta del segle passat a la major part del pobles –i de forma paradigmàtica a la Vall del Tenes– i que s’han consolidat els nostres dies, ara majoritàriament com a casa de primera residència.

De les ciutats cap als voltants
No es tracta pas de fer-ne una anàlisi massa exhaustiva de causes i conseqüències, però sí que és ben evident que, de fa temps, al conjunt de Catalunya s’observa un clar un procés de desconcentració urbana: a tot el país, en conjunt, des de l’any 2019 al 2021 els municipis de més de 50.000 habitants tenen més sortides que entrades, amb un saldo negatiu de 21.055 residents que s’han traslladat a viure a municipis de menor grandària. Tot i això, però, municipis com Sant Cugat del Vallès és la segona població amb major saldo migratori positiu del país. Però alhora, en aquest trienni, el Vallès Oriental és una de les comarques que rep més habitants pel que fa als canvis de residència entre municipis de Catalunya, cosa que explica l’augment d’ocupació del territori.
Aquest moviment de població de ciutats grans i mitjanes cap a zones inicialment d’aspecte rural no és cap novetat, si bé en els darrers temps l’augment de població dels municipis petits supera les expectatives i genera un nou paisatge. És obvi dir que si hi ha un augment de població és perquè també hi ha hagut una oferta superior d’habitatges en zones ben comunicades amb els llocs d’origen d’aquest nou poblament. El resultat presenta reptes de gestió, amb noves ne­cessitats de mobilitat, més demanda d’energia i generació de residus superior.
Paisatges repetits

Una vista de ca l’Estapé, a Lliçà d’Amunt.

Imatge d’una part del mosaic d’habitatges, zones forestals i conreus al Vallès.

Mosaic d’habitatges, conreus i zones forestals

Francesc Muñoz. afirmava en una entrevista recent que “entre 1985 i 2005 a la província de Barcelona es van construir 1,17 habitatges unifamiliars per hora”. Aquesta taquicàrdia constructora ha anat espigolant, aquí i allà, unitats d’urbanització que responen a un esquema semblant de ciutat jardí. Basat en nuclis urbans amb franges enjardinades i de mida moderada, aquest esquema urbanistic fa connectar els diversos nuclis per mitjans de comunicació separats per terrenys agrícoles i forestals. Aquests nuclis discontinus –a diferència dels extensos polígons d'habitatge de la segona meitat del segle xx– aplicat en zones àmplies, dona com a resultat un mosaic de clapes urbanitzades, conreus i masses forestals.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara