Tot esperant l’or blanc
La tradicional festa de la mongeta del ganxet de Llerona és un espectacle de pagesos experts fent la batuda en un procés artesanal
Josep M. Boixareu Vilaplana
(text i fotografies)
Llerona és la capital de la mongeta del ganxet, que també es cultiva en altres indrets del Vallès i del Maresme. Si s’arriba al Pla de Llerona venint per la carretera de l’Ametlla, el mes d’agost es veuen dues coses: els rostolls llaurats i pagesos i pageses ensorrant unes llavors blanques, petites i en forma de ronyó, que es quedaran allí enterrades fins que en comencin a sortir uns brots que, quan faran més d’un pam, hi seran clavades canyes de la mateixa terra per les que uns filets amb fulles verdes s’hi aniran enfilant fins que arribin al capdamunt; llavors lluiran un verd ufanós. Pels inicis de la tardor el verd anirà deixant el seu color perquè unes beines es vagin inflant marcant uns perfils arrodonits que guarden gelosament al seu interior un valuós tresor. De les canyes ja només en penjaran tiges i fulles seques, però les beines lluiran llurs perfils com unes belles embarassades.
Arribarà el gran mes, el novembre, el sol s’adormirà cada vegada més d’hora i les belles beines gaudiran dels rajos blancs, grocs, taronges i rogencs del capvespre. Si, com enguany, la pluja els ha fet el salt i ha trigat a fer fred el part s’endarrerirà uns dies, potser unes setmanes, però abans que arribin les gelades les mans d’aquelles pageses i pagesos que a l’agost van enterrar les llavors, ara arrencaran les plantes seques amb canya i tot procurant que no se’n perdi cap beina. Arribarà el moment del part i d’aquelles beines embarassades en sortiran uns “ronyonets” blancs que són l’or blanc del Vallès, la mongeta del ganxet tan valorada pel més exigents gurmets. Té un sabor exquisit, la pell no es nota i acompanyada de cansalada fregida i una bona botifarra de la Garriga fa les delícies dels més sibarites. Ai! Sembla com si la boca fes salivera.
La batuda
Els nostres pagesos anaven arrossegant cap a l’era els feixos de mongeteres seques enganxades encara a les seves canyes. Eren en Joan Rof, Josep Rof, Josep Prat i Josep Girbau. Van estirar les canyes per desprendre-les de les mongeteres que deixaren en dues piles, una per a cada dos batedors que amb les respectives forques van anar batent les piles. Van batre fort fins que les van veure esgotades, però dessota hi quedaven beines esbudellades i unes cosetes blanques que no eren més que aquells diminuts tresors que feia poc més de tres mesos havien estat encarregats a les riques terres del Pla. Els quatre pagesos ho van recollir tot amb els garbells i ho van ficar en una màquina ventadora que en va destriar el gra de la palla. Per la boca de sota la màquina n’anaven sortint les mongetes encara empolsegades. Ara venia una de les operacions més esperades per la seva espectacularitat.
Els convidats d’honor de l’any, que havien romàs tota l’estona davant dels gegants amb les autoritats locals, van començar a sortir a l’era esguardant la maquina de ventar però, sobretot, per poder veure d’aprop la garbellada. Eren Leslie, cantant del grup Sírex, l’actor Joan Pera i la cuinera i escriptora Ada Parellada, aquesta darrera una convidada habitual de la Festa i que participaria en més actes amb les seves habilitats més pròpies. Els garbelladors amb els respectius garbells nodrits amb les mongetes empolsegades van començar a garbellar llençant enlaire aquella matèria blanca que, al contrallum d’un matí assolellat, feien unes formes que recordaven, a escala, els vols de munions d’estornells que a la tardor ens regalen amb els seus dibuixos mòbils al cel. Els nostres garbelladors eren també uns artistes. Tothom badava i anava d’un racó a l’altre fent fotografies. Els professionals amb les seves càmeres robustes i els badocs amb els nostres mòbils. Tot es movia a l’era. L’etapa final d’aquella espectacular presentació corresponia a les triadores que rebien damunt d’una taula el que quedava al garbell per separar-ne les mongetes macades o alguna pedreta que s’hi havia colat. Quedava el més pur de l’or blanc que enguany ho era més a causa de la manca de pluges.
A tastar la delícia
Van seguir sardanes i el ball de l’Espolsada, típic de Corró d’Avall. Aquest cronista se n’havia d’anar però no sense passar per la carpa on hi havia unes quantes taules en les quals els pagesos oferien la mongeta del ganxet a granel o en unes bosses ben guarnides i també altres productes de proximitat. Eren de tres quarts de quilo i enguany anaven a nou euros el quilo. Ens em vam quedar una bossa i cap a casa. Un dia d’aquests tastarem la delícia.
Les mongeteres de Llerona, quan encara són verdes, passat l’estiu.
Joan Pera amb un garbell i, al seu costat, Francesc Colomé, alcalde de les Franqueses.
Els quatre pagesos feinajant amb la ventadora.
Carpeta Paisatges vius i viscuts
