El paisatge, tant si és plàcid
com agrest o encantador,
normalment ens condiciona
també el nostre interior.

Del Vallès cal reconèixer
que està molt ben situat
i té conreus i té boscos
i sempre un riu al costat.

I a sobre hi ha molt bon clima,
ni massa fred ni calor;
no es pot dir que sigui Xauxa
però tot plegat Déu n’hi do.

Per ‘quí han passat, dominant-nos,
que si els ibers o els romans,
els àrabs, els francs i encara,
fa uns quants anys, els castellans.

Diu que els agrada el paisatge
i que aquí s’hi troben bé,
però el que més els interessa
és treure el màxim de diner.

I això a vegades obliga
a fer unes explotacions
que, com que són agressives,
xafinen tots els racons.

En aquesta nostra vida
us diré, si se’m permet,
cal mirar a fons les coses
i mirar de jugar net.

No es pot ‘nar partint de zero
hi ha un llegat que hem heretat,
no podem malbaratar-lo,
és per la posteritat.

És un llegat que ens obliga
i que ens dóna cohesió,
i que ens uneix com a poble
i també com a nació.

Un llegat que és plataforma
i és des d’aquí des d’on
ens obrim a tots els altres
i ens fa ciutadans del món.

Em sembla que m’embolico
i no sé com me’n puc sortir;
ves que no haguem d’arreglar-ho
amb unes rondes de vi.