L’alè modernista de la vida terrassenca
La fira modernista, que arriba el 2023 a la vintena edició, transforma durant tot un cap de setmana de maig la capital vallesana en una ciutat del 1900
Pep Gonzalez i Creu
(text i fotografies)
A principis del segle xx Terrassa ja era una important ciutat industrial que es trobava en plena expansió econòmica i social. El desenvolupament de la indústria tèxtil l’havia convertit en una de les capitals catalanes del sector i les famílies burgeses que creaven les noves fàbriques es deixaven seduir pels nous corrents artístics i estètics, el que avui coneixem com a Modernisme. Fet i fet, però, es tractava d’un moviment que va influir tota la societat perquè desencadenava un esperit que vessava ambició i que, més enllà i tot de l’aspecte més estètic, va incidir en totes les arts, oficis i artesanies, esdevenint, a més, un vehicle que aspirava a transformar el país i el conjunt de la societat.
El paisatge de vapors que en va resultar encara domina bona part de la trama urbana que avui, en certa mesura, s’ha patrimonialitzat mitjançant la creació de museus i d’espais públics o la implantació en els mateixos edificis, convenientment restaurats, de noves activitats econòmiques.
Efectivament, Terrassa ha tingut l’encert, de conservar fins avui gran part d’aquest patrimoni arquitectònic –malgrat algunes notables pèrdues com el Dispensari Mèdic o el Grup Escolar Torrella, un edifici enderrocat als anys seixanta que avui seria també una icona ciutadana. A més del seu indiscutible valor artístic, la característica més destacada d’aquest patrimoni modernista és que es troba força concentrat en un reduït espai del centre històric, i que constitueix una mostra completa dels diferents elements de la ciutat industrial. Un recorregut per l’actual paisatge del centre urbà, amb el seu entramat d’antics carrers i edificis emblemàtics, permet al visitant acostar-se al batec diari d’aquella comunitat dedicada a la producció tèxtil, on també hi tenien cabuda la cultura, l’art, les modes i els entreteniments propis de l’època.
Paisatge modernista
Aquest afermament del paisatge modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte més prolífic durant aquest període: Lluís Muncunill. De fet, porten la seva signatura la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya), o el magatzem Farnés. D’altra banda, el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Maria Coll i Bacardí-Casa Baumann, o l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, són obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí. La reforma de la Casa Alegre de Sagrera, realitzada per Melcior Vinyals, o l’antiga Confiteria Vídua Carné, de Joaquim Vancells són altres mostres d’aquest paisatge urbà terrassenc tan característic. I aquest paisatge arquitectònic esclata i es fa ben present durant uns dies amb la Fira Modernista que anualment es celebra a la ciutati que aquesr 2023 –el 6 i 7 de maig– arribarà a la vintena edició: segurament la pròpia ciutadania és el principal atractiu de la fira perquè durant aquests dies dedicats al modernime molts terrassencs i terrassenques decideixen sortir al carrer completament vestits d’època. En alguns casos, autèntiques obres d’art de la indumentària que recreen fins a l’últim detall amb els millors teixits, sense oblidar els complements ni els pentinats ealboradíssims. En d’altres, peces de roba més modestes elaborades manualment en algun dels tallers que se celebren a la ciutat durant les setmanes anteriors a l’esdeveniment. Senyors i dames de la burgesia, mestres i alumnes, minyones, capellans i escolanets, militars, obrers i obreres, joves de passeig, cambrers o dependents són alguns dels personatges que es troben pels carrers i als racons més insospitats de la ciutat, en situació d’aparent normalitat. Es fa difícil saber fins a quin punt aquests ciutadans modernistes són participants o protagonistes de la Fira. Alhora, també els comerços transformen els seus aparadors i els espais d’atenció, decorant-los amb aparells o equipament d’època, i traient del bagul articles que feia dècades que no es veien.
Experiència immersiva
Declarada per la Generalitat de Catalunya com a festa local d’interès turístic, la Fira Modernista pretén recrear aquest ambient de la ciutat industrial, incorporant a aquest entorn arquitectònic de l’època els personatges i les situacions quotidianes que es vivien cent anys enrere. Així, amb la participació de personatges singulars, amb les recreacions històriques, les parades d’artesans tradicionals, les visites als principals edificis modernistes, exposicions, espectacles i sobretot la participació de la gent que protagonitza amb els seus vestit d’època, la Fira ofereix l’oportunitat de viure una experiència que transforma el paisatge terrassenc any rere any.
Carpeta Paisatges vius i viscuts
