Carregat de romançosCançó de l'antic pastor
vell acordió,
estira i arronsa
reprèn la cançó.
Abans, quan tocàvem,
ho fèiem tots dos,
al fons les ovelles,
les vaques i el gos.
Davant de la casa
els vespres d'estiu,
quan l'hivern venia,
vora el foc viu.
Encara com sones,
vell acordió,
estira i arronsa
reprèn la cançó.
Sabíem que viure
no era cap joc,
però que cada cosa
estava al seu lloc.
Però ara la vida
com s'ha capgirat!
ni que m'ho juressin
no m'ho hagués pensat.
Encara com sones,
vell acordió,
estira i arronsa
reprèn la cançó.
Ja no tinc ovelles,
vaques ni corders,
només com a mostra
en tinc dos o tres.
He arreglat la casa
i llits hi he posat,
i acullo turistes
i nens de ciutat.
Encara com sones,
vell acordió,
estira i arronsa
reprèn la cançó.
Tot ho troben maco
però no entenen res,
fan cada pregunta
que em deixen sorprès.
Em fan un somriure
com de compassió
quan fem melodies
tu i jo, acordió.
