La Magrana Vallesana, 10 anys d’activisme agroecològic

L’associació proveeix més de 300 famílies o nuclis de convivència i es fixa arribar a les 400

Elisenda Cuquet (text) , La Magrana Vallesana (fotografies)

L’Associació de consumidors i productors La Magrana Vallesana, de Granollers, compleix deu anys de vida aquest 2021. És un exemple d’autoorganització per consumir productes agroecològics a un preu raonable perquè l’associació no té ànim de lucre. Així, pot avançar cap a universalitzar el consum agroecològic a la comarca a través del tracte directe entre els productors i els consumidors.
La Magrana Vallesana va ser fundada per vuit persones que es reunien setmanalment al restaurant Anònims, menjars i pensars i que havien començat a donar voltes al projecte a la botiga El racó ecològic, d’Hilari Cuadriello. Aquest granollerí havia estat membre d’una cooperativa de trenta famílies, El sedàs, i sempre va tenir en ment, crear un establiment cooperatiu amb un horari comercial i persones treballant-hi, per poder arribar a més famílies. I és madurant la idea com la Magrana Vallesana va obrir les seves portes l’1 de gener de 2011 i, en una dècada, ha superat amb escreix les 300 famílies o nuclis de convivència. Des de principis d’any, fa una campanya per incrementar el nombre de socis fins a la xifra de 405, que es considera òptima per a l’equilibri econòmic de l’associació.
La Magrana Vallesana es dota d’aliments procedents de l’agricultura i la ramaderia agroecològiques vallesanes i d’altres comarques, de manera que les famílies s’asseguren una alimentació de qualitat i contribueixen a consolidar una xarxa comarcal de comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics i de comerç just. Entre les hortes que proveeixen La Magrana Vallesana hi ha les de La Kosturica, de Canovelles, amb vint anys d’existència.
A la botiga hi ha més de 2.300 productes d’alimentació, cosmètica i higiene personal, i neteja de la llar; tot el que necessita una família o un grup de companys que comparteixen casa, i s’està avançant cap a la dispensació a granel.

Pilars ideològics
Els cinc pilars de La Magrana Vallesana són l’agroecologia, la participació, la sobirania alimentària, l’ecofeminisme i l’economia social i solidària, valors que la diferencien d’una botiga de productes ecològics. Els socis paguen una quota per cobrir les despeses d’organització d’activitats socials, difusió de l’associació, i, amb un marge reduït que l’associació afegeix al preu de cost dels productes, fa front a les despeses de lloguer del local de la botiga i del local social, dels serveis, i del sou i la seguretat social dels seus quatre treballadors. La implicació dels treballadors i dels socis és fonamental perquè una iniciativa així s’hagi pogut consolidar i créixer.
En una entrevista en què Ràdio Granollers va reunir els tres presidents que ha tingut La Magrana Vallesana, el primer president, Paco Galán, recordava que quan van fundar l’associació sabien que volien “ser una alternativa al simple consum de bons aliments i vam defugir de seguida el concepte mercantilista de l’associació”. Míriam González va ser-ne presidenta en l’etapa de consolidació i explica que “els valors fundacionals continuen vigents” i que “l’associació és un far que convida a pensar quin consum volem i a portar-lo a la pràctica, a decidir i a implicar-se en el consum alimentari”.
La Magrana Vallesana s’organitza de manera assembleària i té una junta directiva; comissions, com ara la de compres; i grups de treball, com ara el de l’hort-museu del Lledoner, situat en un terreny cedit per l’Ajuntament de Granollers. Els socis de La Magrana Vallesana destinen com a mínim dues hores a l’any a ajudar en alguna tasca de la botiga o a organitzar o desenvolupar activitats.

Assegurar conreus a prop
En un moment de regressió del primer sector tant al Vallès com a Catalunya en general, assegurar la pervivència de l’agroecologia passa en gran part per comprometre’s a consumir productes dels nostres pagesos i ramaders. I el manteniment del paisatge agroecològic del Vallès passa, evidentment, per l’activisme dels consumidors conscients, que saben que no és el mateix comprar un producte amb segell ecològic en una gran superfície que autoorganitzar-se per consumir productes agroecològics de proximitat. Forma part d’una transformació social molt necessària per al present i el futur de les nostres vides.
La Magrana Vallesana no està sola fent camí. Va ser una de les fundadores del Banc de Llavors del Vallès Oriental, i és membre de la Red de ciudades por la Agroecología i de la revista Soberanía alimentaria. S’aixopluga en el paraigües de la transició ecosocial, que a la capital del Vallès Oriental lidera Granollers en transició. Forma part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Catalunya-XES i té el segell Pam a pam. En el pla local, La Magrana Vallesana està integrada en iniciatives com la Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, la Taula per l’Emergència Climàtica de Granollers i la Plataforma de l’aigua de Granollers.
La Magrana Vallesana, 10 anys d’activisme agroecològic

Una imatge dels productes d’hivern a la botiga de La Magrana Vallesana de Granollers.

El cartell de la botiga.

Una visita de persones interessades al mateix hort.

L’hort del Lledoner.

Una trobada de la comissió hort-museu del Lledoner.

Associació de referència

Els responsables de La Magrana Vallesana, en els inicis de l’associació, van visitar associacions i cooperatives semblants a Alacant, Pamplona i Sevilla. Ara, són associacions i estudiants de tot Catalunya que visiten La Magrana Vallesana per conèixer què fa l’associació i com s’organitzen els seus socis.
La presidenta actual, Alèxia de Udaeta, està contenta perquè han estrenat el lloc web lamagranavallesana.cat, fan una campanya d’increment de socis que està funcionant molt bé i han estandarditzat processos. Opina que “l’obertura a més gent és important per afavorir la producció i el consum agroecològics, i poder fer els aliments més assequibles i accessibles a la població en general”. En aquesta associació, sempre hi ha hagut molta deliberació i, ara, una passa important que es plantegen és convertir-se en cooperativa.
A Catalunya ja existien cooperatives de consum agroecològic a Girona i Reus; en els últims temps se n’han creat a Sabadell, Terrassa, Manresa, Mataró, Olot i Cardedeu, i a Barcelona hi ha en construcció un supermercat cooperatiu. El model d’autoorganització s’està consolidant a Catalunya i els experts consideren que permetrà fer un salt d’escala en l’alimentació agroecològica i la sobirania alimentària.

Socis i sòcies a la botiga de La Magrana vallesana.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara