DavantalUna indústria vallesana d’arrel
Aquell procés artesanal és va fer industrial a partir de la Revolució Industrial, de finals del segle XVIII, i a aquestes mateixes ciutats –amb un renom internacional guanyat– i a moltes altres localitats no tan grans hi van proliferar va-pors i tota mena d’altres fàbriques i tallerets, moguts per diversos tipus d’energies. “Anar a la fàbrica”, que es va fer popular tant per a homes com per a dones, va suposar, de fet, anar a la fàbrica tèxtil, que és la que hi havia. De la mateixa manera, a moltes localitats, les teixidores eren conegudes com “les fabricantes” i encara avui l’empresariat del tèxtil que perviu ho fa entorn del “Gremi de Fabricants”, donant per entès que ho són del tèxtil.
Tota aquesta presència intensa del tèxtil ha deixat un pòsit gran en la memòria popular vallesana, on el batec dels antics telers era un signe d’identitat dels nostres carrers, igual que ho eren “el quarto de reixa”, el cobert del final de l’eixida o tantes altres dependències a les cases, on es feia feina manufacturera, molt sovint protagonitzada per dones. Un món i una cultura industrials pròpies sense les quals no s’entendria el Vallès d’avui, que des de finals del segle XIX va rebre una gran quantitat de persones atreta per treballar-hi, vingudes d’altres comarques catalanes. Un fet migratori que es va intensificar durant el segle XX –especialment després de la Guerra Civil, durant el franquisme– amb treballadors i treballadores arribats d’altres terres de l’Estat espanyol.
La petjada intensa de la cultura tèxtil ha quedat també singularment en el llenguatge popular, amb un gran nombre d’expressions que en aquest Vallesos podreu seguir fil per randa, juntament amb molts altres aspectes relacionats amb aquesta cultura industrial. I avui que el Vallès continua sent el motor industrial de Catalunya, un sector tèxtil renovat –que va més enllà de la roba i la moda de vestir i que produeix per a molts altres sectors–, continua sent un dels eixos de l’economia vallesana. Una comarca que té en la indústria una identitat productiva, mai prou reconeguda, com reivindica la plataforma Fem Vallès –de la qual entrevistem a fons un del seus promotors, Manel Larrosa–, que reclama una mirada integral per al Vallès, des de la seva geografia i paisatge, que n’afavoreixi una mobilitat sostenible i eficient i una gestió territorial més atenta a les necessitats de la societat vallesana.
Imatge del mural “Les veus de les dones del tèxtil” a l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol que ret homenatge a totes les dones de Castell-terçol que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers. El mural, obra de Marta Jarque, Ermisenda Soy i Eva Palomar, plasma diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara sortejadores, teixidores, fi-ladores, metxeres, bitllaires, bataneres, etc. que van esdevenir el motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Foto: Ajuntament de Castellterçol.
Imatge del mural “Les veus de les dones del tèxtil” a l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol que ret homenatge a totes les dones de Castellterçol que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers. El mural, obra de Marta Jarque, Ermisenda Soy i Eva Palomar, plasma diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara sortejadores, teixidores, filadores, metxeres, bitllaires, bataneres, etc. que van esdevenir el motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Foto: Ajuntament de Castellterçol.